Almenys 17 persones van morir en les protestes més sagnants d'Egipte, des que Abdel Fattah al-Sisi va ser elegit president, quan les forces de seguretat van disparar contra els manifestants que commemoraven l'aniversari de la revolta del 2011 que va enderrocar Hosni Mubàrak.

L'expresident egipci Hosni Mubarak ha assegurat avui que "mai" va donar l'orde de matar manifestants durant les protestes de la revolució del 2011 que van acabar amb el seu enderrocament després de tres dècades de poder absolut.

Abdel Fattah

El vicegovernador militar i primer ministre egipci, Hazem al Beblaui, ha ordenat aquest dimecres posar l'expresident egipci Hosni Mubàrak sota arrest domiciliari "en el marc de l'estat d'emergència". Un tribunal cairota havia decretat hores abans la posada en llibertat provisional de l'exmandatari, en haver expirat el termini màxim per seguir a la presó preventiva. No obstant això, Mubàrak encara no ha sortit de la presó i els serveis penitenciaris estan a l'espera d'una ordre de la fiscalia.

Un tribunal egipci ha ordenat aquest dimecres l'alliberament del dictador Hosni Mubàrak per un cas de corrupció. El rais deposat, però, continuarà sota custòdia almenys 48 hores, pendent d'una apel·lació de la fiscalia. A banda, Mubàrak té pendent el 25 d'agost la revisió del judici per la repressió durant la revolució del 2011, en què està acusat, juntament amb els seus dos fills i el seu ministre de l'Interior i sis alts càrrecs, de la mort de més de 800 persones.

L'islamista Mohamed Mursi, derrocat de la presidència d'Egipte el 3 de juliol i acusat d'assassinat i conspiració, podria acabar a la mateixa presó que el dictador egipci Hosni Mubàrak, tombat durant la revolta de principis del 2011. Així ho ha anunciat el ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim, en una roda de premsa on ha assegurat que "si Déu vol, aviat tot estarà resolt", referint-se a la decisió de la fiscalia.

La cúpula judicial egípcia ha acusat aquest dissabte el president Mohamed Mursi de crear un "atac sense precedents" en la judicatura dijous, després de situar-se per damunt de la llei en aglutinar més poders que el Tribunal Suprem, un grau al qual ni el dictador Hosni Mubàrak havia arribat.

El president d'Egipte, Mohamed Mursi, ha emès aquest dijous un decret ordenant un nou judici de Hosni Mubàrak, pels actes de violència contra activistes durant la revolta que va fer caure el seu règim. Aquest decret implica que Mubàrak s'enfrontarà de nou a un judici. L'expresident egipci ja va ser condemnat a cadena perpètua al juny per no haver impedit la matança durant l'aixecament que va portar a la fi del règim l'11 de febrer del 2011.

El que en el seu moment va ser el número dos del dictador egipci Hosni Mubàrak, Omar Suleiman, ha mort aquest dijous en un hospital dels Estats Units, segons ha informat l'agència de notícies oficial egípcia Mena.

La fiscalia egípcia ha ordenat aquest dilluns l'ingrés penitenciari de l'expresident egipci, Hosni Mubàrak, després de veure com millora de salut, que ja no li exigeix estar ingressat en un hospital militar, segons ha informat l'agència de notícies Mena.

Naglaa Ali Mahmoud porta un vel islàmic que la cobreix fins als genolls, no va anar a la universitat i mai va prendre el nom del seu marit quan es va casar –perquè ho considera una convenció occidental que pocs egipci segueixen–. També rebutja el títol de primera dama en favor d'un de més simple, el d'Um Ahmed, un sobrenom popular que la identifica com "la mare de l'Ahmed", el seu fill gran.

El candidat pro-Mubàrak hauria guanyat les eleccions presidencials a Egipte. Segons informen diferents fonts governamentals, i ho confirmen diplomàtics occidentals al Caire, citats pel diari egipci Al-Ahram, Ahmed Xafik hauria guanyat els comicis amb un 50,7% dels vots. El nou president seria investit diumenge, segons aclareixen les mateixes fonts, que confirmen que han sentit parlar d'aquests resultats durant els últims tres dies.

Van derrocar un 'faraó' però ara el petit cercle de liberals, els activistes d'esquerres i islamistes que van orquestrar la revolució a Egipte, s'adonen que han fracassat a l'hora de tallar les arrels de la xarxa de poder que Hosni Mubàrak va alimentar durant gairebé tres dècades.

Els egipcis estan convocats aquest dissabte i diumenge a les urnes per escollir el seu futur president. Les opcions sobre la taula són dues: optar per la via islamista que promou el líder dels Germans Musulmans, Mohamed el-Mursi, o bé escollir la continuïtat de l'ex número dos del dictador Hosni Mubàrak, Ahmed Xafiq. Les eleccions no es podien celebrar en un moment més convuls i polèmic.

Un tribunal penal del Caire ha condemnat aquest diumenge la mà dreta de Hosni Mubàrak, Zakaria Azmy, a set anys de presó per un delicte de corrupció. Azmy –que va dirigir la secretaria de la presidència d'Egipte durant més de dues dècades– haurà de pagar una multa d'aproximadament 6 milions de dòlars.

L'ex número dos de Hosni Mubàrak no podrà presentar-se a les presidencials a Egipte, com tampoc l'ànima dels Germans Musulmans o l'abanderat dels islamistes ultraconservadors. La Comissió Electoral egípcia ha ratificat aquest dimarts l'exclusió de deu candidats a concórrer a les eleccions per diverses raons tècniques. L'organisme ha confirmat així la resolució adoptada dissabte, que apartava de la carrera electoral a tres dels cinc favorits en la cita a les urnes: Omar Suleiman, Kheirat al-Xater i Hazem Abu Ismail.

El Parlament egipci ha aprovat aquest dijous esmenar una llei perquè se suspenguin els drets polítics dels alts càrrecs de l'antic règim de Hosni Mubàrak, en un pas per frenar les aspiracions presidencials de l'exvicepresident Omar Suleiman, que la setmana passada va anunciar la seva intenció de presentar-se com a candidat.