La Plataforma de Persones Afectades pel Procés Selectiu del Servei de Curatela i Suport per a Persones Adultes de la Fundació Balear de Dependència (FBD) ha denunciat públicament aquest dimarts la presumpta existència de greus irregularitats en el concurs-oposició convocat per cobrir places de personal laboral corresponents a les ofertes públiques d’ocupació dels anys 2022, 2023 i 2024.

Un total de 736 persones han mort fins al setembre d'enguany a les Balears mentre esperaven una resolució del seu grau de dependència o del Programa Individual d'Atenció (PIA), segons dades de l'Observatori Estatal per a la Dependència elaborat per l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

Els treballadors de la Fundació per a la Dependència han arrencat aquest dimecres la seva vaga indefinida, amb un seguiment d'entre el 85 i el 90%. La seva primera acció reivindicativa ha estat una concentració davant de la seu de la Conselleria de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, a Palma, que ha congregat al voltant d'un centenar de manifestants. Segons ha explicat la presidenta del comitè intercentres de la Fundació per a la Dependència, Marina Martínez, el seguiment en aquest primer dia de vaga és d'entre el 85 i el 90% dels 850 treballadors que presten servei en una dotzena de centres i residències de Mallorca i Eivissa. Són, concretament, treballadors de les residències de Son Llebre, Son Tugores i Son Güells a Mallorca i de Can Raspall, Can Blai i Sa Serra d'Eivissa. També del Servei de Cures i Suport per a Persones Adultes i del Centre Ocupacional Sa Riera. Aquells que es troben en els seus llocs de treball per cobrir els serveis mínims decretats, ha assegurat, també han expressat el seu suport a les mobilitzacions i la seva "ferma voluntat de secundar la vaga".

La secretària general del PP a les Balears, Sandra Fernández (Palma, 1980), és la nova consellera de Família, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern després de la sortida de Catalina Cirer, a la qual cita com a referent i agraeix que li donàs la seva primera oportunitat política a Cort. La seva cartera està marcada pel repte de reduir les llistes d’espera: 14.500 persones esperen per a la valoració del grau de discapacitat; 3.700 persones per al de dependència; i 2.500 per al Programa Individual d’Atenció (PIA).

Un total de 1.037 persones varen morir el 2024 a les Balears esperant ser valorades o ateses pel sistema d'atenció a la dependència i 5.944 segueixen a l'espera, segons el XXV Observatori de la Dependència, realitzat per Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales i presentat aquest divendres al Congrés dels Diputats. El document assenyala que d'aquestes 345 persones mortes, un total de 414 estaven pendents de resolució de grau i 623 de prestació.

Inspiren i expiren. Posen les mans a la panxa i al pit per notar el moviment de l’aire, tal com els ha indicat el psicòleg. L’objectiu és que aquestes sis participants del grup de cuidadores aprenguin a relaxar-se, a estar tranquil·les cada cop que la càrrega de les cures a un familiar dependent les supera. Les dones seuen en rotllana, i algunes deixen la bossa a prop, potser per tenir el mocador a mà. Hi haurà llàgrimes per la pena o la ràbia pròpia, i per l’emoció de la companya. 

Envoltats d'una vegetació exuberant, encetant els dies amb trencs d'alba espectaculars i captivadores simfonies interpretades per ocells de tota mena, allunyats del brogit i la vida frenètica de Barcelona, que no suportaven, i, per damunt de tot, sentint-se acompanyats els uns dels altres en la darrera etapa de la vida. Així és com l'Àlex Gorina, de 71 anys, la veu de referència sobre el món del cinema a Catalunya Ràdio, i dos dels seus tres germans (la Laura, de 67 anys, i en Jordi, de 61 anys) han construït una nova forma vida des de fa poc més d'un any: junts de nou, com quan eren infants, i amb la mare, de 95 anys (el pare va morir l'any 2018), que cuiden entre tots, inclòs en Marcos, el quart germà, tot i que no s'ha sumat a la vida en comú perquè les circumstàncies personals no l'hi han permès. “Això ho hem fet essencialment perquè ens estimem i volem tornar a estar junts, però també hem fet aquest pas plenament conscients del que vindrà: ens fem grans, començarem a tenir problemes de salut, i si vivim cadascú en un lloc diferent estarem sols, molts sols; junts, en canvi, som una pinya”, diu l'Àlex.

“L’amor no paga factures ni cotitza”. La frase l’exhibien en pancartes el 8-M les desenes de mares amb fills amb discapacitats que aquell dia van voler sortir al carrer per fer sentir la seva fatiga crònica i denunciar que, on haurien de trobar suport, topen amb burocràcia i tràmits. No hi ha descans ni vacances per a les cuidadores familiars, més del 90% de les quals són dones que es fan càrrec de fills, germans, marits i fins i tot sogres. Bé perquè les persones que cuiden requereixen una atenció de 24 hores, bé perquè la desconnexió és complicada i estan sempre pendents del mòbil, explica Marta Torruella, una prematura cuidadora de bona part de la seva família i fundadora de l’entitat Cuidadores Familiars. 

El departament de Drets Socials estrena aquest dijous la web de la transparència de les residències, centres de dia i habitatges assistencials per a gent gran. Es tracta d'un buscador de serveis geriàtrics on hi ha les llistes d'espera de cada centre amb places públiques perquè qui hi estigui interessat pugui decidir on apuntar-se i esperar-se menys. Aquesta mena d'Idealista del sector geriàtric és un compromís de l'equip del conseller Carles Campuzano per intentar, d'una banda, recuperar la confiança cap a les residències (molt tocades arran de la crisi del covid) i, de l'altra, que les famílies coneguin les característiques i les places que hi ha lliures en temps real.

La Direcció General d'Atenció a la Dependència del Govern atén 1.900 persones amb patologies de salut mental a les Balears, prop de 900 de les quals tenen un trastorn greu. Així n'ha informat la Conselleria de Famílies i Afers Socials aquest dilluns, amb motiu de la visita de la consellera, Catalina Cirer, al centre ocupacional Sa Riera pel Dia mundial de la salut mental.

Ha estat batlessa de Palma, delegada del govern espanyol a les Balears i consellera insular de Benestar Social. Catalina Cirer ha ocupat alguns dels càrrecs de més importància a les institucions de les Illes i ara afronta una nova etapa al Govern, aquesta vegada com a consellera de Famílies i Afers Socials. Tot i que destaca el bon estat en què ha rebut el llegat de Fina Santiago, reconeix que hi ha certes qüestions que li preocupen, com els prop de 17 mesos de llista d'espera a Discapacitat i la Unitat Terapèutica d'Abús Sexual Infantil. Ara bé, un dels pesos pesants de la seva Conselleria és, precisament, una novetat: Cirer incorpora l'Institut Balear de la Dona a la seva cartera, una entitat que defensarà davant el seu soci de govern, Vox, "per convèncer-lo que és necessària".

En els propers anys Catalunya, com tot Europa, viurà un debat sobre el model de suports i serveis per a la gent gran. El continent veu com la població envelleix per l’arribada a la senectut de la massiva generació del baby boom, per la prolongació de la vida i l’augment de persones que arriben a edats de sobreenvelliment (majors de 85 anys) o per la rellevant falta de natalitat (Catalunya va tornar a tocar mínims l’any passat).

Si hi ha una cosa que als malalts d’ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– no els sobra és temps. La malaltia neurodegenerativa avança tan de pressa que, un cop hi ha un diagnòstic, l’esperança de vida s’escurça als tres o cinc anys. Ara bé, sempre hi ha excepcions, com la de Lena Dahlgren. Té 61 anys i en fa sis que es va adonar que el cos no li funcionava bé: a l’estendre la roba la mà no li responia al fer el joc d’obrir l’agulla. L’explicació al seu mal es deia ELA, una malaltia que va reduint la mobilitat dels malalts fins a deixar-los postrats, sense poder respirar per ells mateixos ni parlar o menjar per la boca.

Per primera vegada a Espanya, una comunitat autònoma regula l'anomenat habitatge col·laboratiu o cohousing, una nova modalitat de servei residencial per a persones en situació de dependència. El Consell de Govern extraordinari d'aquest divendres ha aprovat el decret de la Cartera Bàsica de serveis socials que exposa com ha de ser aquesta nova modalitat.

El Govern balear ha adjudicat les obres de la futura residència i centre de dia del Castell a l'empresa Citanias Obres i Serveis SLU, per un import total de 6,5 milions d'euros. Aquesta ha estat l'única empresa que s'ha presentat al concurs, després d'una primera convocatòria que va quedar deserta i obligà a incrementar el pressupost en uns 900.000 euros.

L'atenció sociosanitària de persones dependents és un dels sectors que ofereixen més possibilitats d'ocupació per als joves dels municipis del Pla de Mallorca. Gairebé la meitat del centenar de llocs de feina que aquest dimarts han oferit empreses a la primera Fira de l'Ocupació del Pla eren de residències de gent gran o de persones amb discapacitat intel·lectual, de centres de dia o d'assistència domiciliària. A la mostra, que ha tingut lloc al Teatre de Petra, persones en situació d'atur i estudiants de Formació Professional han pogut entrar en contacte amb les empreses del sector.

Selva disposarà d'un centre de dia amb 15 places per a persones en situació de dependència. El nou servei s'ubicarà en un edifici municipal construït als anys noranta i que utilitza l'Associació de la Tercera Edat per a les seves tasques habituals. La reforma per condicionar-lo per a la nova funció costarà 832.000 euros, que seran finançats, a parts iguals, per l'Ajuntament i la Conselleria d'Afers Socials. Aquest anunci arriba 9 mesos després que familiars de majors recollissin més de 1.300 signatures que sol·licitaven aquesta infraestructura.

L’Albert Viver Vidal ha viatjat a més de 30 països al llarg de la seva vida. Ara, amb 89 anys, passa el temps recordant les seves aventures i reflexions i ho fa atrevint-se amb Instagram (@albertovivervidal). A Viver, a més, se li suma una gran dificultat per fer aquesta tasca: la ceguesa.