Els lectors de l’ARA ja coneixeu l’humor tendre i perplex de Juanjo Sáez (Barcelona, 1972), a través de les vinyetes que publica al diari cada dissabte i cada diumenge. La seva creativitat s’ha traduït en una desena de llibres gràfics i en sèries d’animació que podeu trobar al 3Cat (Arròs covat, Heavies tendres i Roni). Ja ha passat dels 50 anys i encara veig en ell el noi del barri de la Sagrera, fill únic d’una família amb sang aragonesa i murciana. Se li ha mort tota la família, no li queda ningú. Però potser aquesta afirmació és falsa, perquè els seus orígens apareixen en cadascuna de les seves obres.

Després d’emetre’s el 2018 a TV3 amb bona acollida de públic i crítica, la sèrie animada Heavies tendres semblava destinada a formar part del catàleg del 3Cat, on encara es poden veure els vuit capítols. Però la història d’amistat adolescent i passió pel heavy metal creada pel ninotaire de l’ARA Juanjo Sáez ha tingut una segona vida el 2023 gràcies a un nou muntatge en forma de pel·lícula que al juny va ser seleccionat al Festival d’Annecy, la cita d’animació més important del món, i que fa mesos que participa en festivals d’Anglaterra, el Japó, el Canadà, Romania i Hongria, entre més països. I la resurrecció dels Heavies tendres culmina aquest divendres amb l’estrena comercial en sales de la pel·lícula, que a més està nominada als Gaudí com a millor film animat.

Artista consagrat a qui obsessionen els caps, que plora perquè creu que Barcelona no l'estima prou, i amb un discurs filosòfic sobre l'art i la vida que no saps si és molt profund o pura retòrica de la buidor, Jaume Plensa és un dels protagonistes inesperats de Roni, la nova sèrie d'animació de Juanjo Sáez sobre les tribulacions d'un pintor fictici, el del títol, que aspira a fer-se un lloc en el món de l'art. Plensa fa d'entranyable veí del protagonista, i des del principi marca el to de la sèrie: se'l presenta des d'una barreja ben portada d'ironia i afecte en una proposta en què els personatges de ficció conviuen amb noms de referència de l'art actual i pretèrit.

El ninotaire i col·laborador de l'ARA Juanjo Sáez assegura que cada aniversari rodó està marcat per uns desigs i unes renúncies diferents. Ell en va fer cinquanta l'any passat, i després de les crisis dels trenta i els quaranta, ara assegura que amb l'inici de la nova dècada ha decidit deixar d'ajornar el que vol fer i que no havia pogut fer. En el terreny creatiu això vol dir aprofundir des de fa uns anys en el camp de la pintura, com es pot veure fins al 26 de maig en l'exposició Existeixo, que té a la barcelonina Yoko Art Gallery (Villarroel, 144), la segona que fa en aquest espai. "Un bon dia vaig dir que ja tenia una edat, i que si no ho feia, ja no ho faria", afirma Juanjo Sáez. "Vaig estudiar pintura a l'Escola Massana, de formació soc pintor, però em vaig dedicar al que em va donar feina, i m'ho vaig passar molt bé. Continuava avançant –afegeix–, i pintar era una cosa que tenia aquí [s'assenyala el pit], tot i que crec que tota la meva feina respira el meu gust per l'art i el meu desig de llibertat". "Totes les feines que he fet les he fet sempre des de la llibertat. El client s'ha adaptat més a mi", subratlla.

Primer va ser la Chispeta, la gossa. Era gran i la van haver de sacrificar. A continuació va morir l'àvia, el pal de paller de la família. Poc després la mare, de càncer. I per rematar la jugada macabra, el pare. Juanjo Sáez (Barcelona, 1972) es va quedar orfe i sense referents en poc més d'un any, amb un buit impossible d'omplir i moltes coses pendents de dir. Para los míos (Temas de Hoy, 2020) és el relat d'uns fets que el van devastar, però sobretot de les reflexions i els aprenentatges que el van ajudar a sobreviure. Escrit amb el cor a la mà, és també un viatge sense retorn cap a les profunditats de l'experiència de perdre un ésser estimat, un llibre que ens descobreix un Juanjo Sáez més introspectiu i filosòfic, que ja no recorre a l'humor per alleugerir els temes greus.