La Mancomunitat Pla de Mallorca rebrà una subvenció de 528.285 euros del Govern balear per fer front a les despeses derivades del transport d’aigua amb camions cisterna durant l’any 2025.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha posat damunt la taula del Govern que es pugui declarar l’emergència per sequera municipi a municipi i que no afecti tota la Unitat de Demanda (recordem que inclou Muro i Santa Margalida). Mentre que, per part seva, el Govern estudia la implantació de nous paràmetres que podrien servir per declarar l’emergència al Pla de Mallorca ben aviat.

De bones intencions, no en beu el Pla de Mallorca. La Mancomunitat Pla reclama al Govern de les Illes Balears i al Consell de Mallorca “ajuda desesperada” davant la manca d’aigua que pateix la comarca. “Si cal haurem de demanar hora amb la presidenta del Govern perquè ens rebi i ens digui de quina manera ens poden ajudar per pagar l’aigua que hem de comprar per abastir alguns pobles, però no podem continuar pagant”, diu de manera contundent la presidenta de la Mancomunitat Pla, Joana Maria Pascual.

La Mancomunitat Pla de Mallorca ha tret a licitació un contracte per a l’elaboració d’un projecte que té com a objectiu la millora i adequació dels 200 kilòmetres de camins, passos i senders de la comarca que estan identificats dins de la xarxa ciclosenderista. Aquest document inicial ha de marcar les accions necessàries “per garantir la funcionalitat, seguretat i sostenibilitat a llarg termini” d’aquestes vies.

La Mancomunitat del Pla expressa la seva total i absoluta oposició envers el projecte presentat per Avícola Son Perot a Sineu, a la sessió plenària duita a terme dia 4 de setembre a la sala de plens de l'Ajuntament de Llubí, mitjançant l'aprovació d'una moció de rebuig d'aquest projecte.

La mancomunitat del Pla signa el nou contracte de recollida de residus i neteja viària pels pròxims vuit anys amb l’empresa Melchor Mascaró i per un import total de 28.627.812,14 euros. El preu del contracte de recollida passa dels 2.343.370,72 euros anuals a 3.598.773,76. És a dir, s’incrementa 1.255.403,04 € l'any.

Article de Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) signat amb el pseudònim Fulmen a La Campana de Gràcia (30-IX-1922). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest text d’ironia punyent i reeixida. Fa una al·lusió al desastre d’Annual, derrota militar espanyola al Marroc l’agost de 1921. Van morir en la batalla uns 11.500 soldats de l’exèrcit espanyol. Acudit gràfic de Tomàs Pellicer a El Imparcial (8-XI-1921) relatiu a la crisi de confiança en el règim monàrquic causada pel desastre d’Annual. Traducció pròpia del peu del dibuix: “Don Patricio investiga. Està vist; aquí trobaré de tot, llevat de responsabilitat”. Font de la imatge: Biblioteca Nacional d’Espanya.

Els treballadors de neteja viària de la Mancomunitat del Raiguer, pertanyents a l'empresa Prezero (Cepsa), han convocat una vaga indefinida que començarà el pròxim 30 de juny a les 20 h. Segons ha informat CCOO, aquesta decisió s'ha pres perquè "s'està vulnerant greument la Llei de prevenció de riscos laborals i no s'estan complint les condicions pactades".

El sindicat CCOO ha advertit aquest dilluns diverses irregularitats en el servei de recollida de residus de la Mancomunitat del Raiguer. Segons han advertit en una nota de premsa, els treballadors utilitzen vehicles en males condicions, fet que suposa càrrega de treball i inseguretat, ja que implica riscos laborals. A més, han acusat l'empresa d'"obligar a barrejar dues fraccions de residus que els contribuents han separat a casa seva".

Fa un parell d'anys, a Can Serra, es va fer l'exposició El romànic en temps d'Oliba. Castells, esglésies i monestirs restaurats per la Diputació de Barcelona. El balanç era força positiu: 182 edificis (33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs) construïts al voltant de l'any 1000 restaurats. Salvaguardar el patrimoni és una tasca que sempre ha fet la Diputació. Potser amb un punt d'ingenuïtat, la Mancomunitat, que agrupava les quatre diputacions de Catalunya, va fotografiar monuments i patrimoni i va fer-ne 100.000 fitxes. Creien que així evitarien l'espoli i va ser just després que el comerciant nord-americà Ignacio Pollack arrenqués la pell de l'absis de la col·legiata de Santa Maria de Mur per vendre-la al Museu de Belles Arts de Boston. Els pròxims mesos, les 100.000 fitxes i fotografies seran accessibles a través de la web de la Diputació de Barcelona. Més que fer grans actes, la Diputació de Barcelona, per celebrar el bicentenari, ha volgut centrar esforços en digitalitzar alguns dels documents més importants que ocupen més de 12 quilòmetres lineals als seus arxius.

Encara faltaven dos anys per al cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, però els fets que acabarien desembocant en l’alçament ja s’estaven coent aquell 1921 d’ara fa 100 anys. Els ingredients del còctel els seran familiars: inestabilitat als carrers de Catalunya –aleshores pel pistolerisme-, crisi econòmica, descrèdit de la monarquia –amb una desfeta històrica al Marroc pel mig– i, amb menys importància, litigis entre Catalunya i l’Estat pels límits de l’autogovern, aleshores simbolitzat en la Mancomunitat.

La xarxa de biblioteques públiques catalanes pot presumir d’haver sigut la primera de l’Estat. Quan es va fundar el 1915, l’Escola Superior de Bibliotecàries només comptava amb un únic precedent europeu, a Leipzig. Aquestes són dues de les dades que els visitants de BiblioTec trobaran a l’exposició que es pot veure al Palau Robert fins al 10 de maig i que repassa el primer segle d’història d’una iniciativa impulsada per la Mancomunitat.

El Barça, en ser l'entitat esportiva amb més suport de Catalunya, sempre ha estat observat quan el país avança –o retrocedeix– políticament. El club, ja des de la dècada dels anys 10 del segle XX, s'ha posicionat políticament en moments clau de la història de Catalunya. Aquest divendres s'ha adherit al Pacte Nacional pel Dret a decidir. Cent anys després d'un dels primers cops en què es va posicionar políticament.

El 18 de desembre del 1913 el govern espanyol va aprovar les mancomunitats. Era un decret general i no únicament per a Catalunya, d'on venia la reivindicació. Cap més regió va aprofitar-ho. La seva gestació no va ser fàcil: va sobreviure a la Setmana Tràgica i a més d'un daltabaix polític. Han passat cent anys, però els titulars dels diaris del 1913 podrien ser els d'avui: negatives taxatives des de Madrid a les demandes d'autodeterminació, recerca del suport internacional, boicot als productes catalans i manifestacions i declaracions virulentes a favor i en contra. La Mancomunitat va tenir una vida breu (1914-1923), però va contribuir a modernitzar el país i a crear un esbós d'estat propi.