Els ministres de Defensa dels països bàltics i nòrdics estan reunits aquest dijous a Lituània, en plena escalada de tensió amb Rússia a la regió. Tot just aquest dimecres les autoritats bàltiques van alertar sobre la suposada intenció del Kremlin d'apoderar-se d'algunes illes que són territori de Lituània i Finlàndia al mar Bàltic. El govern de Vladímir Putin vol modificar les seves fronteres marítimes al mar Bàltic i amenaça amb generar una nova crisi diplomàtica annexionant-se illes reclamades per alguns d'aquests estats bàltics. Aquest dijous la portaveu del ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha admès que el ministeri de Defensa està treballant per "clarificar" les fronteres marítimes de Rússia, tot i que ha assegurat que és una feina purament “tècnica”. Segons la portaveu, les fronteres al mar Bàltic han d'estar "d'acord amb la llei internacional".

La regió russa de Kaliningrad, ubicada a la costa del mar Bàltic i sense frontera directa amb la resta de territori rus, s'ha convertit en el nou focus de tensió entre Rússia i la Unió Europea. En aplicació de les sancions europees contra Rússia, Lituània ha aturat el pas de trens que transporten mercaderies penalitzades entre Rússia i la seva regió de Kaliningrad i que travessen el seu territori, un moviment que ha desfermat la indignació de Moscou. Des del Kremlin ja han advertit que la decisió de Lituània tindrà conseqüències "serioses".

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa. 

Viatges oficials, trucades, missatges i intercanvi d'amenaces... La crisi entre Rússia i els països occidentals per la tensió a Ucraïna de moment és només diplomàtica, però les dues parts fa setmanes que s'esforcen també per fer ostentació de la seva força militar. La presència de més de 100.000 soldats russos a prop de la frontera ucraïnesa ha motivat que diversos aliats de l'OTAN estiguin ampliant els seus destacaments a l'est d'Europa. Després que els Estats Units anunciessin la setmana passada que hi enviarien 3.000 soldats, principalment a Polònia i Romania, aquest dilluns Alemanya i el Regne Unit han comunicat que també reforçaran els destacaments de l'OTAN a la regió.

Lituània, un país de menys de tres milions d'habitants, protagonitza l'últim capítol del deteriorament de les relacions diplomàtiques entre la Xina i la Unió Europea. L'estat bàltic ha ordenat la retirada de tots els seus diplomàtics a Pequín, i ho ha justificat assegurant que patia per la seva seguretat. Al centre de les disputes, que van començar a l'estiu, hi ha l'illa de Taiwan, que la Xina reivindica com a territori propi i que és un dels temes de tensió habituals del gegant asiàtic amb els països occidentals davant de qualsevol gest que suggereixi que Taiwan és un país independent.

El ministre de Defensa de Lituània, Margiris Abukevicius, ha recomanat a la població evitar comprar telèfons xinesos i ha aconsellat llençar-los en cas que ja en siguin consumidors després que un informe del govern lituà hagi identificat riscos de censura i espionatge en alguns dispositius. El Centre de Ciberseguretat del país bàltic, que ha investigat els mòbils 5G dels fabricants xinesos amb presència a Lituània, alerta especialment dels problemes de seguretat de Xiaomi i Huawei. En concret, assegura que el telèfon Mi 10T 5G de Xiaomi conté una tecnologia que permet censurar més de 400 termes sensibles per al règim de Xi Jinping, com ara “Tibet lliure”, “Llarga vida a la independència de Taiwan” i “Moviment democràtic”. Aquesta opció està desactivada a la regió de la Unió Europea, però l’organisme lituà alerta que pot ser reactivada de forma remota en qualsevol moment per restringir la llibertat d’expressió dels usuaris.

El nombre de persones que han entrat a Lituània irregularment des de Bielorússia ha augmentat en els últims mesos. Davant d’aquesta situació, la Comissió Europea (CE) no s’oposa a la construcció d’una barrera per frenar l’arribada d'immigrants, segons han explicat portaveus de l'organisme en una conversa amb mitjans europeus aquest dimarts. La Comissió no és partidària de finançar aquest tipus d’infraestructura amb fons europeus, diuen les mateixes fonts, però sí de transferir-los per a altres polítiques de control migratori.

La presidenta lituana, Dalia Grybauskaite, ha anunciat avui la reintroducció de forma temporal del servei militar obligatori per tal d'"enfortir la capacitat defensiva" del país davant les "circumstàncies geopolítiques canviants" i les "noves amenaces" a la seguretat nacional.

La selecció de Lituània jugarà la final del campionat d'Europa de bàsquet després de derrotar aquest divendres en les semifinals del torneig la selecció de Croàcia per 77-62, en un partit en què Kleiza (22 punts) i Maciulis (23) han estat els grans protagonistes del seu equip.

El ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, ha defensat aquest dissabte que "si alguna cosa està clara" és que Letònia i Lituània són "diferents" de Catalunya.

Suïssa ha anunciat aquest dimecres que limitarà, a partir de l'1 de maig, l'estada al país dels ciutadans de vuit països de la Unió Europea (UE): Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia i la República Txeca.