Ara Balears - Valentí Puig

Valentí Puig declina ser finalista del premi Crexells

Ara — Mon, 09 Mar 2015 16:44:31 +0000

L'escriptor mallorquí Valentí Puig ha declinat ser un dels tres finalistes al XLIV premi Crexells de literatura, els més antics de la literatura catalana i atorgats per l'Ateneu Barcelonès. Segons l'Ateneu, l'escriptor i periodista, en un principi, havia estat d'acord en participar en el premi, però ara ha decidit retirar-se, segons ha fet saber a través d'una carta a l'entitat. El jurat havia decidit que la seva novel·la 'La Vida es estranya' era una de les tres millors obres publicades el 2014.

El premi Crexells es queda "temporalment" sense dotació econòmica

Jordi Nopca — Tue, 03 Mar 2015 19:57:15 +0000

El Premi Crexells, un dels més veterans de les lletres catalanes –enguany arriba a la 44a edició– ha perdut la dotació econòmica "temporalment", segons han confirmat fonts de l'Ateneu Barcelonès a l'ARA. Entre l'any 2005 i el 2013, el Crexells oferia 6.000 euros a la novel·la que el jurat –i els socis de l'Ateneu– escollien. Les dues últimes edicions, la dotació ja havia estat reduïda: va passar de 6.000 a 4.000 euros.

Valentí Puig: “Hem entrat en la suprema simplificació cultural”

Jordi Nopca — Fri, 21 Nov 2014 20:23:46 +0000

Valentí Puig viu envoltat de 18.000 llibres en un pis del carrer Balmes. Assegura que les prestatgeries –nombrosíssimes, atapeïdes– no estan prou endreçades. Al costat de la porta d'entrada hi té uns cinc-cents títols apilats: erigeixen una petita serralada de literatura rebutjada, que ben aviat sortirà de l'apartament per no entrar-hi mai més. L'escriptor assegura que actualment ni els llibreters de vell compren títols a pes. "El sector està fatal, ja veurem què durarà –deixa anar en veu baixa–. De vegades miro per la finestra i em fixo en la gent que va en autobús. Ja no hi ha ningú que llegeixi. Tothom està pendent de les pantalles dels telèfons mòbils".

Barcelona 1939, ciutat de l'horror

Jordi Nopca — Wed, 18 Jan 2012 00:00:00 +0000

Fidel a l'afirmació que "la literatura ha de reflectir la vida", a Barcelona cau Valentí Puig (Palma, 1948) proposa un viatge fins al clima viciat, depriment i sòrdid dels últims dies de la Barcelona republicana. "L'origen de la novel·la és la voluntat de fer el retrat d'un indiferent -explica Puig, que torna a la novel·la cinc anys després de La gran rutina -. Vaig començar a imaginar com seria algú que enmig d'una guerra no se situa en cap dels dos bàndols. He tingut sempre molta curiositat per llegir sobre la Guerra Civil, i des de fa un temps he detectat en diversos llibres de memòries, una coincidència que no pot ser casual, que en el moment en què uns sortien i els altres entraven es va fer un silenci, difícilment mesurable, altament simbòlic i amb un punt sepulcral". Decidit a furgar en aquest impàsexpectant, Puig concentra l'acció de Barcelona cau en les últimes alenades de la ciutat republicana, encaminant la tensió cap a l'entrada de les tropes del bàndol vencedor i culminant el cúmul de morts, traïcions, venjances i pobresa en un epíleg gironí.