L’exoesquelet no és el títol d’un llibre de zoologia. O sí. És el títol del darrer poemari de Jèssica Ferrer, obra guanyadora del premi Maria Mercè Marçal i que acaba d’arribar a les llibreries. Al seu primer llibre, Som aquí, Ferrer descrivia unes matances des del punt de vista del porc; ara, en un exercici que està entre l’entomologia i la metafísica, parla dels límits del ‘jo’ i del ‘nosaltres’ servint-se de l’exoesquelet com a metàfora; l’exoesquelet és l’esquelet extern que tenen, per exemple, les formigues. Entre Som aquí (2022) i L’exoesquelet (2026), Ferrer també ha tingut temps de publicar Fissures (2023), que constitueix una de les carreres més fulgurants de la poesia en català dels darrers temps. Jèssica Ferrer va néixer a Eivissa el 1993; a més d’escriure, actuar amb Ses Honorables Virtuts Il·lògiques i impulsar la publicació de la Revista 078, a l’estiu cultiva l’hort i recull garroves.

Són molts els que aprofiten les vacances per endinsar-se en lectures de tota casta, siguin les darreres novetats que acaben d’arribar a les llibreries o els clàssics que tenen pendents de fa anys. I si bé les vies habituals per escollir lectura per a l’estiu continuen funcionant, com demanar consells als llibreters, en els darrers temps ha pres força la consulta de Goodreads, plataforma que disposa de més de 150 milions de membres d’arreu del món que puntuen i valoren els llibres que llegeixen.

El darrer llibre de Gabriel Janer Manila, Galeria de solituds, podria ser també la darrera novel·la que publica. Ni l’autor ni l’editorial, Nova Editorial Moll, volen engrunar-se els dits amb l’afirmació, conscients de com ha estat de prolífic fins ara l’autor de Els alicorns i Han cremat el mar, entre molts d’altres. Tot i això, però, l’escriptor reconeix que no en té cap de començada, si bé afirma que té un relat entre mans de l’estil de Jaguar. On els adverbis moren de por, la seva anterior publicació. “Encara hi he de fer una mica més de feina, però no té res a veure amb això. No sé si en podré envestir cap altra, de novel·la”, assegura. El mateix llibre, de fet, té cert aire de comiat, de voler fer un repàs complet i final –i amb focs artificials, com si fos un final de festa– de la història recent de les Balears. “Som un dels pocs fragments que queden del paradís, on els camps eren benèvols i les terres, pròdigues, però els homes, insaciables”, s’hi pot llegir.

El llibre del dessassossec, de Fernando Pessoa, amb traducció de Gabriel de la S. T. Sampol i Nicolau Dols; Auguris d’innocència, de Patti Smith, amb traducció de Laia Malo; Les ones, de Virginia Woolf, amb traducció de Maria Antònia Oliver… Són moltes les obres que ens han arribat en llengua catalana gràcies a la feina d’escriptors de les Illes Balears que compaginen la tasca autoral amb la traducció de l’obra d’altres autors. La nòmina és llarga i inclou escriptors com Miquel Àngel Llauger, Pere Gomila, Carme Cloquells, Albert Herranz o Arnau Pons, qui ha traduït, entre d’altres, la poesia de Paul Celan. I alguns autors, de fet, la consideren una part imprescindible de la seva feina com a escriptors.

El debat sobre si s’ha de separar l’obra de l’autor no és cap novetat, però sempre es planteja des de l’angle de persones nefastes amb una obra sòlida. A mi, durant un temps, em va fer gràcia un escriptor els llibres del qual no m’agradaven. Gens. Això em va generar molts dubtes: ¿et pots enamorar d’una persona que no admires?

Barcelona, botiga Cinemascope, carrer Sepúlveda amb Muntaner, mitja tarda d’un dia de principis dels 2000. “Nens, deixeu-me seure una estona que m’acabo de fotre dos Dry Martini”, ens diu Terenci Moix. I seu una estona i conversa amb nosaltres de pel·lícules, dels actors que li agraden. Acabats els minuts de repòs i de xerrera, s’aixeca i enfila cap a casa seva, a baix de tot de Muntaner. Segur que volia escriure, probablement un fragment arravatat i inspirador d’‘El arpista ciego', la novel·la en què estava treballant, l’última que va publicar. Al Terenci li agradava degustar un bon Dry Martini, preparat amb ofici, remenat amb el pols ferm i amb el punt just de fortor que emana de la contundent fusió entre la ginebra i el vermut sec, puntejada, esclar, pel toc inconfusible de l’oliva. Una beguda que, per cert, fascinava molt més perillosament –a ell tan sols l’entretenia– un altre escriptor amb qui molts cops el van comparar.

La candidata del PP a l'alcaldia de Madrid, Esperanza Aguirre, ha dit, en una entrevista a TV3, que els missatges que alguns usuaris de Twitter van fer contra els catalans aprofitant el veïnatge d'algunes de les víctimes del sinistre de l'avió d'aquesta setmana són "absolutament repugnants". Tant és així, que ha demanat que s'actuï contra els autors perquè "tots els veiem entrar a la presó". D'altra banda, en la mateixa entrevista s'ha mostrat contrària al dret a decidir i la independència de Catalunya, al·legant que en una hipotètica constitució catalana "segur que no es permetria" la "secessió d'un poble, un barri o la Vall d'Aran", ni tampoc es podria preguntar pel "retorn de Catalunya a Espanya".

Cadires buides a la carpa de la Fnac El Triangle per a la signatura de llibres. Aquesta ha estat la imatge que s'ha vist a plaça Catalunya durant el matí de Sant Jordi després que cap de la cinquantena d'autors dels tres primers torns s'hi hagi presentat, en solidaritat amb la vaga de 24 hores que ha convocat part de la plantilla coincidint amb la diada de Sant Jordi.