L’any 1923, durant els treballs de construcció de la fàbrica de tabacs de Tarragona, es van descobrir unes restes arqueològiques d’una importància cabdal per entendre com eren i com van viure els habitants de la Tàrraco romana. S’hi van trobar les restes d’una extensa necròpolis (amb més de 2.000 enterraments documentats) que s’havia format al llarg dels segles III i V dC a la vora del riu Francolí. Com explica Ester Ramon, arqueòloga i conservadora de difusió, educació i exposicions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), "era només una part de tot un suburbi de la ciutat de Tàrraco, fora muralles, que connectava la ciutat amb el territori que l’envoltava" i que va tenir diferents usos al llarg del temps, com ara zona agrícola o residencial. Gran part de les excavacions arqueològiques van ser dirigides per mossèn Joan Serra i Vilaró, un arqueòleg a qui devem la preservació de tot aquest patrimoni i que va lluitar fins a aconseguir que avui, 100 anys després, encara puguem contemplar una part de la necròpolis i algunes de les seves peces més destacades, com la lauda sepulcral d’Òptim o el sarcòfag dels Lleons. 

Si des de l’espai del Fòrum Provincial es gestionava tot allò que tenia a veure amb la província tarraconense, des del Fòrum de la Colònia (o Fòrum Local) s’administrava tot el que estava relacionat amb l’activitat quotidiana de la ciutat, ja que era punt de trobada i de reunió i l’espai des d’on es gestionava la vida pública des del punt de vista social, polític, religiós, judicial i econòmic. Al Fòrum Local hi conduïen els carrers principals i estava situat a la part baixa de la ciutat romana, dins l'àrea residencial, a mig camí entre l'espai administratiu provincial i el port. Com explica Cristòfor Salom, historiador i director del Museu d’Història de Tarragona, "ja en època republicana, al voltant del segle II aC, va sorgir tota una zona residencial a la part baixa de la ciutat, una zona que posteriorment es va monumentalitzar en època augusta i juli-clàudia, quan es construeix el fòrum de la ciutat. Totes les ciutats tenen el seu fòrum, i aquest seria el fòrum de Tàrraco. Hem de pensar que era el nucli social i polític de la ciutat i que tot l’espai era molt més complex del que ara ens podem imaginar amb el conjunt monumental que s’ha pogut preservar".

La vil·la romana dels Munts, a Altafulla, va ser un edifici aristocràtic tan luxós com la mansió de Julio Iglesias a Miami: per les dimensions, els banys (que són els més importants que es conserven a Catalunya), els murals, els mosaics i les escultures. El gran públic pot evocar una notable riquesa visitant el mateix jaciment de la vil·la, que forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco, reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. I quan el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), que enguany fa 40 anys, n'acabi la restauració, també podrà gaudir d’un altre dels tresors de la vil·la: un sostre d'estuc policromat que s'exposarà per primera vegada al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al llarg del 2023.

Pocs dies després de confirmar el preu del Tarraco e-Hybrid, la versió híbrida endollable del SUV familiar de Seat, els de Martorell han confirmat ara una nova motorització de gasolina que acabarà de completar la seva gamma, que fins ara comptava amb motors dièsel o gasolina de 150, 190 i 200 CV, a banda de la ja citada versió híbrida endollable de 245 CV.

La ciutat de Tarragona ha obert al públic els Jardins del Vapor, un espai arqueològic ubicat al costat de les Cent Escales que acull les restes del primer port romà de la ciutat, que data de la segona meitat del segle II aC. El projecte urbanístic i arqueològic ha posat al descobert una font monumental que formava part de l'antiga façana marítima de Tàrraco i també ha permès constatar la presència d'un moll o espigó. Durant les properes setmanes s'hi instal·laran panells informatius que, en format tàctil, permetran que els visitants descobreixin un dels espais amb més història de Tarragona. L'obra ha tingut un cost de 400.000 euros i ha estat finançada pel fons de l'1% cultural del ministeri de Foment.