Mirava com Günter Grass agafava la copa de vidre maldestrament. Compartíem uns canapès certament deliciosos i no em sabia avenir de com aquell personatge, tan cultivat i bon gurmet, literàriament acreditat per un llibre titulat El turbot, cometia aquella malifeta de lesa enologia. Però jo anava per feina i d’aquella conversa n’havia de treure una contribució de país amb un titular periodístic, en aquest cas no com a informador sinó com a fabricant de missatges pel meu càrrec de director de comunicació de l’Institut Ramon Llull. Érem a la Fira de Frankfurt de 2007, en la qual Catalunya era la convidada d’honor.

Günter Grass va utilitzar el futbol en diferents moments de la seva carrera per explicar la història d'Alemanya. Sempre a contracorrent, Grass es va aficionar al futbol relativament tard, ja que segons solia dir, “abans tenia massa feina intentant guanyar diners per arribar a final de mes”. Grass ha mort el mateix dia que Eduardo Galeano, un altre escriptor aficionat del futbol.