L'escriptor Jaume Oliver Ripoll reinventa la història de la Guerra Civil a Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, "una novel·la d'espies a una Palma que no va existir", en què fabula sobre una victòria de la República que converteix Mallorca en seu d'un govern liderat per tres dones. El seu segon llibre, amb què va guanyar el darrer premi Ciutat de Palma de novel·la, "és una ucronia ficada en una distopia", alhora que "una reivindicació de la ciutat i de la memòria històrica", un relat "amb moltes capes" que és, en síntesi, una novel·la d'aventures, explica en una entrevista amb EFE.

El cementeri de Manacor ha acollit, aquest diumenge, l’acte anual de memòria en record de les víctimes de la repressió feixista. Organitzat pel Comitè de Son Coletes, hi han participat veïns, col·lectius i familiars dels represaliats. L’acte, que s’ha hagut de dur a terme a la galeria d’entrada a causa de la pluja, ha combinat versos i música amb un ferm missatge contra la guerra i la desmemòria.

Els operaris que estaven duent a terme les obres d'ampliació de l’IES Ses Estacions de Palma han descobert un túnel subterrani de la Guerra Civil. Aquest refugi històric, localitzat al pati de l’antic col·legi, ha obligat a redistribuir la cimentació per garantir la preservació de la seva estructura sense paralitzar les obres. El Govern, amb el vistiplau de Patrimoni del Consell de Mallorca, ha previst habilitar un accés des del mateix institut per a futures visites. Fins ara s’hi han realitzat actuacions de neteja, instal·lació d’il·luminació provisional, reforç de terres i tancament amb porta metàl·lica per regular-ne l’accés. El cost total d’aquestes intervencions ha estat de 15.081,19 euros.

A mb la insurrecció militar del juliol de 1936, a Mallorca també hi va haver docents represaliats com el tarragoní Antoni Benaiges, de 33 anys, el protagonista de l’exitosa pel·lícula El mestre que va prometre el mar (2023). Benaiges, que liderà una metodologia innovadora a l’època, va ser afusellat en un petit poble de Burgos, on estava destinat des del 1934. Els seus alumnes varen quedar sense la promesa que els havia fet: portar-los a veure el mar.

El cementiri de Montcada i Reixac s’integrarà com a espai de memòria dins de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. En aquest cementiri del Vallès Occidental s'hi van enterrar víctimes de la violència de la rereguarda republicana. Fins que la Generalitat no va recuperar el control de l'ordre públic, després dels Fets de Maig de 1937, els comitès revolucionaris van matar sense judici previ capellans, persones considerades de dretes, propietaris, capatassos... A vegades va ser per motius ideològics i a vegades personals, perquè també hi va haver revenges. Sovint els assassinats es produïen a l'Arrabassada i s'enterraven les víctimes al cementiri de Montcada. Entre el 19 de juliol del 1936 i el maig del 1937 s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes.

Vox ha presentat una moció perquè considera que les rutes educatives sobre la Guerra Civil al municipi, oferides per l’Ajuntament, “adoctrinen i són una activitat sectària”, mentre que docents i polítics han qualificat la postura del partit d’extrema dreta de “caça de bruixes”. Diverses entitats i representants de la política municipal de Manacor han expressat el seu suport a la comunitat educativa i a la divulgació històrica que duen a terme, davant les acusacions d’adoctrinament formulades aquesta setmana per part del grup local de Vox, que a més ha anunciat que presentarà una moció sobre aquesta qüestió al pròxim ple.

El 1942, la Universitat de Barcelona (UB) necessitava obres d'art per decorar les seves sales. Hi havia una manera d'obtenir-ne sense desembutxacar diners: el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional (SDPAN). Quan va esclatar la Guerra Civil, el juliol del 1936, la Generalitat va intentar protegir el patrimoni. Per preservar-lo de les bombes, va confiscar i traslladar desenes de milers d'obres a diferents dipòsits de Barcelona, Olot, Manresa, Vic, Girona, Poblet, Viladrau... Quan els franquistes van guanyar la guerra, els republicans els van lliurar voluntàriament les peces procedents de col·leccions privades i públiques, d'esglésies, parròquies i monestirs. Tot plegat va passar a mans de l'SDPAN, que a partir del 1939 va començar a tornar-lo als seus propietaris. Però moltes devolucions no van culminar mai.

Qualsevol turista que visiti la fortalesa de la Mola, a Maó, quedarà impressionat per una de les obres d’enginyeria militar més imponents de l’illa. En cap cas, però, en els seus plafons informatius hi trobarà cap referència al seu passat fosc. Des de fa sis anys un grup d’historiadors s’encarrega de visibilitzar-lo. Un d’ells és Carlos de Salort. “Hi oferim –assegura– visites guiades. La gent se sorprèn en descobrir que aquesta construcció fou una de les presons més sinistres de l’Estat. De fet, va ser coneguda com l’‘Alcatraz espanyol’ en al·lusió a la famosa illa de la costa de Califòrnia que serví de penal”.

Des del corral de la seva casa d’Esporles, Toni Bosch Mas, de can Foc, de 93 anys, contempla amb nostàlgia la serra de Tramuntana que antany trescà. “Jo dec ser –diu– dels darrers carboners que queden a Mallorca. Vaig aprendre l’ofici de mon pare. En tenc molt bons records”. Nascut el 1932, Bosch tenia set anys quan acabà la Guerra Civil. “A casa érem dues germanes i jo. Durant la postguerra, en els coneguts anys de la fam, no ho vàrem passar tan malament. Per ser carboner, l’Ajuntament oferia a mon pare productes com arròs i patates. Era una feina que estava una mica més ben pagada que la que es feia a les fàbriques tèxtils d’Esporles, Sóller i Bunyola. Els doblers que rebíem per cada quintar de carbó [uns 42 kg] eren pactats amb l’amo de la possessió”.

El primer record que té Isabel Sarrà i Carbonell (Sabadell, 1935) és un vaixell pintat de color gris. Era el SS Massilia, que va sortir del port francès de La Rochelle el 19 d’octubre del 1939 amb un munt de refugiats republicans espanyols que fugien de la guerra. Ja havien escapat primer de Franco, i ara els tocava fugir de Hitler. Va ser un viatge en el qual un submarí alemany els va perseguir. La Isabel recorda el viatge tot prenent un vichy a l’elegant cafeteria de l’Hotel Urpí de Sabadell, on s’allotja sempre que pot tornar a la seva ciutat natal. Després de dècades vivint a Xile, els darrers anys ha anat tornant a Catalunya. Ella és una de les darreres exiliades catalanes de la Guerra Civil.

Recentment la nova direcció d’IB3 Televisió liquidà abans d’hora la sèrie Norats, emetent-ne els dos darrers capítols d’una tirada. La polèmica maniobra serví per donar encara més audiència a un dels episodis més colpidors de la repressió feixista a Mallorca. L’historiador Mateu Morro l’ha documentat bé en el llibre Els Norats (1936-1949). Dos antifeixistes a les muntanyes mallorquines (Illa Edicions, 2021). Honorat (Norat) i Jaume Trias, de 45 i 20 anys, respectivament, eren un pare i un fill de Santa Maria, que, el juliol de 1936, en produir-se l’aixecament militar, s’esmunyiren durant tretze anys entre els boscos de la serra de Tramuntana. La vilafranquera Catalina Bover, de 65 anys, no pogué acabar de veure la sèrie. “Em va remoure l’estómac. De la nerviada que duia, no em vaig aturar d’entrar i sortir de la sala. De sobte vaig reviure el patiment del meu padrí. Estigué amagat durant sis anys dins ca seva, en un cau de condicions infrahumanes”.

La periodista i col·laboradora de l'ARA Aure Farran Llorca ha recorregut tot Catalunya per conèixer la memòria de la Guerra Civil a través dels seus vestigis. Ho va explicar en una sèrie de reportatges a l'ARA i llavors, amb més profunditat, ho relata al llibre Vestigis de la Guerra Civil (Viena Edicions). En una trentena de capítols, dona detalls sobre què es pot visitar i moltes de les històries que hi ha darrere de llocs de combat, com ara refugis, búnquers, trinxeres, ciutats que van patir bombardejos, rutes d'evacuació i d'exili, hospitals de sang i el rastre visible del pas dels brigadistes, entre molts d'altres. Hi ha el front i la rereguarda.

El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma, Óscar Fidalgo, ha negat que el creuer Baleares participàs en el bombardeig de 'la desbandá', l'èxode, persecució i massacre de civils que el febrer 1937 es desplaçaven de Màlaga a Almeria durant la Guerra Civil. Així s'ha pronunciat en dues ocasions durant el debat de sengles proposicions en el ple municipal d'aquest dijous. La primera, durant el debat d'una proposta del PSOE per retirar la protecció del monòlit de la Feixina, erigit en memòria dels qui varen morir al vaixell.

Durant la Guerra Civil, la consigna antifeixista més famosa va ser ‘No passaran’. Se sol atribuir la frase a la dirigent comunista Dolores Ibárruri (1895-1989), la Passionària. Amb tot, segons alguns historiadors, el seu autor seria l’oficial francès Robert Nivelle. El 1916, durant la Primera Guerra Mundial, fou qui pronuncià “Il ne passeront pas!”. Va ser a la batalla de Verdun, en què els francesos aconseguiren frenar l’avanç dels alemanys. Aquella seria la més sagnant de totes les batalles. Hi moriren 434.000 alemanys i 543.000 francesos.

Perduda la Guerra Civil, Catalunya va veure marxar cap a l’exili un dels seus millors escriptors i intel·lectuals. Xavier Benguerel va escriure que l’exili no té final i que l’exiliat ho és per sempre. No és fàcil explicar l’èxode i l’enyorança de milers de catalans que van haver de marxar. Teresa Pi-Sunyer ho va viure en pròpia pell. És la neta d'August Pi-Sunyer, que va haver d'exiliar-se amb els seus germans, Carles i Santiago. August Pi i Sunyer (1879-1965), fisiòleg de renom i catedràtic de la Universitat de Barcelona; Santiago Pi i Sunyer (1893-1981), també fisiòleg prestigiós i catedràtic a la Universitat de Saragossa, i Carles Pi i Sunyer (1888-1971), enginyer de carrera i polític, van tenir sempre l'esperança de poder tornar a Catalunya i viure a la seva enyorada Roses. Només Santiago va tornar a Catalunya (era el més petit dels germans i el menys polititzat) a començaments dels anys seixanta del segle passat.

Mohand Ameziane Sail era un anarquista algerià que va lluitar a la Primera Guerra Mundial defensant França. El vigilaven perquè era "un agitador" anticolonialista. El 1936 va venir a Catalunya per unir-se a les milícies del POUM i lluitar contra Franco. Bestani Belkacem, també algerià, tenia 28 anys quan va anar al front de l’Aragó. Mohamed Hammis era un camperol analfabet, i amb 43 anys va deixar Algèria per unir-se a les Brigades Internacionals. Jean-Joseph Akl era un libanès que també va combatre la Guerra Civil Espanyola.

La xarxa espanyola de Paradors de Turisme ha retirat de la web la campanya d'una proposta de Carnaval que convidava a anar-hi disfressat de pres i prometia "cel·les de luxe" a l'Hostal de San Marcos de Lleó, un lloc que va ser camp de concentració després de la Guerra Civil. "Si la teva disfressa et té reclòs, el parador de Lleó serà la teva presó de luxe. Ubicat en un antic monestir, aquest parador t'ofereix una cel·la de comoditat amb una arquitectura impressionant i una història que et farà sentir com un reclús real", deia l'anunci a la pàgina web de Paradors de Turisme, que ja ha estat retirat.

L'Ajuntament d'Inca ha celebrat aquest diumenge, en el Claustre de Sant Domingo, el ja tradicional Memorial de l'Oblit. Enguany l'acte, s'ha dedicat a la figura d'Andreu París, activista i sindicalista inquer que va morir a Porreres l'any 1937.

Per reparar dècades de silenci, a ca nostra, els estudis de memòria històrica s’han centrat a elaborar biografies de les víctimes de la Guerra Civil. Són més escasses les monografies sobre els vencedors. El pare Josep Massot traçà els perfils del sanguinari comte Rossi i del bisbe Josep Miralles; i Pere Ferrer, el de Joan March, conegut per ser el banquer de Franco. Ara, en aquesta llista, s’hi suma el del furibund propagandista antirepublicà Francisco Ferrari Billoch. Amb l’editorial Lleonard Muntaner, l’historiador David Ginard li acaba de dedicar el llibre Ferrari Billoch i la Guerra Civil. Extrema dreta, anticatalanisme i antimaçoneria a les Balears (1936-1939).

Diumenge va fer 87 anys que els nacionals entraven en una Barcelona bombardejada i famolenca mentre per l’altre extrem de la Diagonal s’escapaven centenars de milers de persones cap a l’exili. Ahir va fer 80 anys de l’alliberament del camp nazi d’Auschwitz on van ser exterminades cap a un milió de persones, jueus la immensa majoria, i en les últimes hores més de mig milió de palestins està tornant a Gaza després que l’exèrcit d’Israel hagi polvoritzat la Franja i hagi matat més de 45.000 persones. Mentrestant, el president dels Estats Units explica que vol enviar els supervivents a Egipte i a Jordània per “fer neteja” de la Franja.