El Govern ha traslladat formalment a la Comissió Europea la "profunda preocupació" davant la proposta de la Comissió Europea que retalla el pressupost que es destinarà a la política agrària comuna (PAC) entre el 2028 i 2034. Segons el plantejament de la Comissió, la PAC es reduiria dels 386.000 milions d’euros que es reparteixen actualment a 300.000 milions. El conseller d’’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet explica que aquesta reducció “podria traduir-se en una pèrdua pròxima als 15 milions d’euros a l’any a les Balears”.

La Comissió Europea censura que la llei d'amnistia "sembla constituir una autoamnistia" de Pedro Sánchez als socis que li garanteixen la governabilitat, però no creu que el Procés comprometés els interessos financers de la Unió Europea. "No existeix un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d'una part del territori d'un estat membre i els interessos financers de la UE, en el que respecta als recursos propis de la Unió", conclou. És una de freda i una de calenta en les observacions no vinculants que Brussel·les va enviar el desembre passat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb relació a la qüestió prejudicial que va elevar el Tribunal de Comptes, segons el text que ha avançat El Español i al qual ha pogut accedir l'ARA.

Brussel·les incrementa la pressió sobre Donald Trump. El president estatunidenc manté congelada una part dels aranzels que va anunciar contra la Unió Europea i ha deixat en l'aire què acabarà fent. Davant d'aquesta incertesa, el bloc europeu no vol quedar-se de braços plegats i la Comissió Europea ha presentat aquest dijous un nou llistat de productes estatunidencs als quals amenaça d'incrementar les taxes de duanes si Trump no reconsidera la seva estratègia comercial i tira pel dret en la guerra aranzelària.

La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

Els aranzels que Trump va aprovar dimecres passat no són cap bona notícia per al ciutadà mitjà europeu. Les empreses que ara estan exportant als Estats Units es trobaran que les vendes els cauran i hauran de decidir què fan amb els excedents. Potser com a consumidors ens trobarem amb ofertes molt atractives de vins, olis o fins i tot automòbils, però aquest efecte serà flor d’un dia, perquè les empreses que les facin estaran reduint compres, subministraments i potser personal, i aquest efecte ens arribarà en un grau o un altre a tots.

Ara que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?

L'organització de Productors de Peix i Marisc de Mallorca (OpMallorcamar) i la flota d'arrossegament de l'illa s'han sumat a la vaga convocada a escala estatal per als pròxims 9 i 10 de desembre. Segons ha assenyalat l'organització en un comunicat, no es descarta que la vaga, convocada per protestar contra la proposta de la Comissió Europea de reduir en un 79% els dies de pesca a la Mediterrània, es converteixi en indefinida.

Tota la fressa de les negociacions sobre la futura Comissió Europea ha quedat en no res. El PP haurà d'acceptar que la ministra Teresa Ribera sigui la vicepresidenta amb més pes de l'executiu comunitari, i els socialdemòcrates votaran a favor de l'italià Raffaele Fitto, que serà el primer vicepresident d'extrema dreta de la història de Brussel·les. Així doncs, malgrat les batusses i els retrets creuats dels últims dies, els dos principals grups de l'Eurocambra –juntament amb els liberals– han acabat validant la proposta d'executiu que va presentar Ursula von der Leyen sense gairebé modificar-ne ni una coma.

Hi ha antisanchistes també a Europa. Com a mínim n’existeix un, que de fa temps manifesta la seva tírria contra el president espanyol i contra tot allò que se suposa que representa. Però no és un antisanchista qualsevol: és Manfred Weber, cap de files del Partit Popular Europeu. Weber és el delfí obscur que va deixar Jean-Claude Juncker, un dels pitjors presidents que ha tingut la Comissió Europea, militant del credo i les maneres de les dretes més dures. 

Alts càrrecs de la Unió Europea estan explorant fórmules per transferir centenars de milers de milions d'euros de bons de l'era covid per evitar que el pressupost comú del bloc es vegi desbordat pels costos d'amortització. Aquesta mesura, recolzada per l'antic primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ampliaria fins a 350.000 milions d'euros el deute que va emetre la UE durant l'era de la pandèmia, segons explica el Financial Times. Les discussions estan en una fase inicial sobre com dissenyar una solució que pugui vèncer l'oposició de capitals com Berlín i limitacions legals importants, i alhora guanyar-se els inversors.

Ursula von der Leyen ha estat elegida presidenta de la Comissió Europea amb els vots de les forces moderades del Parlament Europeu: els conservadors, els socialistes i els liberals. Pel que sembla, també ha comptat amb un considerable suport del grup dels verds. Per tant, queden fora d’aquesta entesa els grups més extrems, tant a l’esquerra com a la dreta de l’arc parlamentari.

Ara fa uns anys el Parlament Europeu va posar una data a la prohibició definitiva de la venda de vehicles de combustió: l'any 2035. Aquesta decisió tan contundent, celebrada per uns i criticada per uns altres (sobretot per Alemanya, que va intentar d'endarrerir-la) va començar a relaxar-se amb l'aparició del debat sobre els combustibles sintètics o e-fuels, un tipus d'hidrocarbur que es produeix obtenint hidrogen a través d'un procés d'electròlisi amb electricitat renovable i afegint-hi carboni que prèviament s'ha capturat del medi ambient. I com que, teòricament, en aquest procés les emissions de CO2 són neutres (el carboni que s'emet durant la combustió és el mateix que el que prèviament s'ha capturat), els vehicles no registren emissions positives de carboni.

La pressió dels reguladors europeus sobre la plataforma de reserves turístiques Booking continua provocant crítiques per part de la companyia, que no descarta marxar de la Unió Europea (UE) per esquivar les seves normatives. El conseller delegat del grup, Glenn Fogel, ha atacat les noves directives en matèria digital i les ha qualificat d'"estúpides". "Si les regulacions no són intel·ligents, aleshores estàs en un desavantatge competitiu", ha declarat aquesta setmana el directiu durant la conferència TNW Tech organitzada pel Financial Times als Països Baixos, on va néixer Booking abans de ser comprada per la nord-americana Priceline.

La violència política no és un fet aïllat. Fa temps que la polarització i la radicalització s’han instal·lat en el debat polític europeu. El tiroteig contra el primer ministre eslovac, Robert Fico, és l’últim avís. Com ho van ser l’assassinat de la diputada laborista britànica Jo Cox en plena tensió pel Brexit el novembre del 2016 o la mort de la ministra d'Afers Exteriors sueca Anna Lindh, apunyalada en un centre comercial d'Estocolm el 2003. Ara fa gairebé un any l’expresidenta d’Eslovàquia Zuzana Čaputová, preocupada per les amenaces de mort que havia rebut, va anunciar que no es presentaria a la reelecció. "La gent que amenaça amb matar-me està utilitzant el vocabulari d'alguns polítics", va dir aleshores Čaputová apuntant cap a la retòrica bel·ligerant del partit de Robert Fico.

La Plataforma per la Memòria Democràtica de les Illes Balears, la Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, l'Asociación Memorialista M. Reguilón de Cantabria, la Plataforma de Acción por la Memoria de Aragón i la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria han entregat en mà una carta als comissaris de Justícia i de Valors de la Unió Europea, Didier Reynders i Věra Jourová, on denuncien la derogació de les lleis de memòria a les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Cantàbria i Extremadura per part de governs autonòmics liderats pel PP i Vox –sigui la formació d'extrema dreta dins dels executius o com a soci extern, com a les Illes.

La Unió Europea s'ha apressat a regular la intel·ligència artificial (IA) amb la primera normativa al món. El Parlament Europeu va aprovar el reglament el passat 13 de març. Es defineix la IA com un programari que pot "per a un conjunt determinat d'objectius definits per l'ésser humà, generar resultats com ara contingut, prediccions, recomanacions o decisions que influeixen en els entorns amb què interactuen”.

La Comissió Europea tindrà més temps per avaluar les fites vinculades al quart pagament dels fons europeus (10.021 milions d'euros). En concret, dos mesos a partir del 20 de març, quan acabava el termini. Així ho han anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i el comissari europeu del ram, Paolo Gentiloni, en roda de premsa aquest dijous després d'una trobada per avaluar, precisament, el desplegament del Pla de Recuperació i dels fons europeus antipandèmia. El govern espanyol va demanar aquest quart desemborsament el 20 de desembre. Es tracta d'un pagament vinculat a 61 fites i objectius, entre les quals hi ha la reforma del subsidi de desocupació, que, precisament, va decaure al Congrés dels Diputats i, per tant, està pendent d'aprovar-se.

Que la primera reacció de la Comissió Europea a les protestes transnacionals dels pagesos hagi estat recular en les polítiques mediambientals –particularment, en la regulació de l'ús dels pesticides– no és cap bona notícia. Ja s'entén que els pagesos europeus (francesos, catalans) no poden fer ús dels pesticides que sí que s'utilitzen al Marroc i en altres països, i això genera una competència deslleial. Però la resposta a aquest problema no ha de ser desmuntar l'Agenda 2030 que la mateixa Comissió promulga. Encara menys, en plena sequera i tocant amb les mans les evidències de l'escalfament climàtic. La política europea cedeix amb excessiva facilitat als postulats de la dreta i l'extrema dreta, i el resultat el veurem a les eleccions del juny. 

L'empresa matriu hispanobritànica d'Iberia ha registrat la notificació formal de la seva proposta de compra d'Air Europa davant la Comissió Europea aquest dilluns. El grup ha presentat a la competència europea un nou esquema de concessions que qualifica com a "molt ambiciós" amb l'objectiu de preparar l'adquisició d'Air Europa i tancar un acord amb Brussel·les al llarg de l'any que ve.

Aquesta matinada farem el segon canvi d’hora de l’any: deixarem enrere l’horari d’estiu i a les tres de la matinada seran les dues. D’aquesta manera, haurem d’endarrerir una hora els rellotges. Però, per què continuem canviant d’horari si Brussel·les havia decidit deixar de fer-ho a partir del 2019?