En pocs mesos, Adrià Targa (Tarragona, 1987) ha publicat dos llibres de poesia remarcables: Acròpolis (Godall, 2024), que va guanyar els Jocs Florals, i Arnau (Proa, 2024), un poema narratiu de gairebé dues-centes pàgines, dividit en set cants, que recorre un dia decisiu en la vida d'un jove culte, deprimit i enamoradís. Ambientat a la Barcelona d'ara i protagonitzat per "la més perduda de les generacions perdudes", proposa un viatge aclaparador a urinaris, cambres fosques i discoteques i inclou tantes drogues i sexe com aparicions estel·lars de poetes enmig de somnis i deliris, entre les quals hi ha les de Jaime Gil de Biedma als lavabos de la planta -2 d'El Corte Inglés de plaça Catalunya i Jacint Verdaguer com a company de visita de l'Infern dels Grans Poetes.

Si bé en els darrers anys s’han publicat diverses antologies de poesia catalana, i algunes d’elles amb perspectives que restaven encara per explorar, com Amors sense casa, la primera de poesia LTBGQ a cura de Sebastià Portell, fins fa ben poc encara no se n’havia fet cap tria que tingués el feminisme com a fil conductor. Després de quatre anys de feina, l’artanenca Maria Antònia Massanet publica Flamarades sortiran, antologia de poesia catalana feminista (Godall Edicions, 2023), un completíssim volum en què els poemes diuen moltes coses, però també en demanen moltes altres; en què les contradiccions i les inquietuds d’autores de diferents edats i èpoques s’entrellacen per construir complexes definicions de conceptes com el gènere, la sororitat, l’amor o la maternitat. Aquest cap de setmana hi haurà doble sessió de presentacións d'aquest volum: divendres 29 de setembre a les 19 h a Ca’n Balaguer, a Palma, i dissabte dia 30 a les 20 h a la cafeteria del teatre d’Artà. Aniran acompanyades de recitals de poetes com Roser Amills, Aina Riera, Tonina Canyelles i Àngels Cardona. 

"La imaginació ho pot tot", diu un dels narradors de L'endemà, un dels contes d'Inventari de la pols (Godall), primer llibre traduït al català de Joana Bértholo (Lisboa, 1982). ¿En un país sota una dictadura també és invencible, la imaginació? El protagonista del relat es diu António i és un pintor que ha estat detingut després d'haver signat una petició col·lectiva reclamant la investigació de l'assassinat a sang freda d'un escultor per part de dos "agents de policia anònims". Bértholo converteix en matèria narrativa uns fets reals: la mort a finals del 1961 a mans de la policia de l'escultor i dirigent del Partit Comunista Portuguès José Dias Coelho; els fets van passar en plena dictadura salazarista, i entre els detinguts hi havia el pintor António Costa Pinheiro.

Mònica Miró Vinaixa parla amb entusiasme del seu últim llibre, Perennia (Godall, 2015), a través del qual presenta una antologia d’algunes de les millors inscripcions funeràries del món romà. “Una de les meves intencions era confegir un discurs de fa 2.000 anys que continua sent vàlid ara, perquè parla de la nostra essència: som vius perquè algun dia hem de morir -explica-. La majoria dels textos de Perennia es poden repensar des del nostre propi jo i dels morts que carreguem, perquè la vida també és anar sumant pèrdues”.