El filòsof i orador Marc Tul·li Ciceró, figura clau del republicanisme romà, exposa la seva concepció de l’univers i la immortalitat de l’ànima en el Llibre VI de La República a través d’un somni revelador, el somni d’Escipió, el protagonista del diàleg filosòfic. El nom sencer d’Escipió és Publi Corneli Escipió Emilià, l’Africà Menor, i va ser un destacat polític i militar romà del segle II aC.

De Sòcrates, en recordam tres somnis. Laerci ens conta el primer. Segons aquest historiador de la filosofia antiga, Sòcrates somnia amb “una cria de cigne als genolls, que a l’instant es cobreix de plomes i s’enlaira cantant dolçament”. L’endemà, coneix Plató i es pensa que és l’ocell del somni, un presagi de la grandesa que adquirirà el seu deixeble.

René Descartes, el pare de la filosofia moderna, a l’edat de vint-i-tres anys va tenir tres somnis seguits que ell mateix va considerar premonitoris i determinants per a la seva dedicació a la filosofia mentre era a un campament militar a una localitat alemanya que varia segons el comentarista que es prengui de referència; podria ser Ulm, o també Neuburg o Frankfurt. En qualsevol cas, totes les versions coincideixen en el fet que els tres somnis tingueren lloc la nit d’hivern del 10 de novembre de 1619 i que l’endemà varen ser transcrits pel mateix filòsof en el quadern de notes personal, identificat pels estudiosos cartesians com les Olímpiques. Una vegada mort, el 1691 varen ser recollits i publicats pel teòleg i crític literari Adrien Baillet a la biografia La vida de Monsieur Descartes. Posteriorment, Leibniz copia i comenta alguns fragments del quadern de notes de Descartes en els Pensaments privats de Descartes. El quadern original es va perdre definitivament en algun moment del segle XVIII. Ja en el segle XX, trobam una nova referència als somnis de Descartes a la biografia escrita per la filòsofa francesa Geneviève Rodis-Lewis. 

Si hi ha una cosa que envejo és l’escena d’una mare o d’un pare en el moment de despertar el seu nadó. De fet, crec que podria centrar en aquest moment el gran canvi que vaig viure pel fet de ser mare: despertar-me (amb mal de cap o sense, amb ressaca o sense, havent dormit bé o malament, en un dia clar o en un dia rúfol) amb alegria. Mentre els meus fills van ser petits, tots els despertars eren magnífics. Anava –quasi corria– a la seva habitació, contemplava el seu son en silenci, gaudint d’aquella sensació de pau absoluta que no he trobat mai enlloc més, i després em lliurava a la meravellosa tasca de despertar-los: tocar la pell suau i tèbia, posar la mà damunt del pit per notar el puja i baixa de la respiració, repassar amb un dit el perfil dolcíssim i deixar anar un bon dia amb una veu que no sé d’on em naixia i que mai més he tornat a recuperar.

Els somnis són un fenomen psíquic universal que s’escapa al nostre control, en què assistim com a espectadors a una desconnexió involuntària, però necessària, amb l’entorn. Mentre somiam se suspenen els pensaments, els judicis i les reflexions, es produeix una mena d’epokhé o buit existencial que s’omple periòdicament de continguts mentals, records, preocupacions, desitjos, anhels, i fets mesclats que desafien la lògica i el sentit comú i són el resultat de l’acció espontània de la imaginació.

Jesús tenia 33 anys quan va acudir al metge perquè la falta de descans condicionava la seva vida. “Roncava molt. Moltíssim. Sempre estava cansat, encara que hagués dormit les vuit hores de rigor. Durant el dia no podia seguir el ritme”, relata abans de confessar que va estar a punt d’estavellar-se al volant, vençut per la somnolència. “No m’agradava conduir per autovia. Quan havia de fer-ho, prenia cafè, obria la finestreta perquè em pegàs l’aire a la cara i apujava el volum de la ràdio”. Els seus amics li deien “la marmota”, un contrasentit, perquè no era algú que dormís molt, sinó que dormia malament.

Un examen de fotografia per al qual no m’havia preparat. Una conversa amb un amic de l’escola. Un recorregut interminable per arribar a casa. En despertar-me, imatges inconnexes del somni que he tingut aquesta nit encara ballaven per la meva ment, i he intentat retenir-les uns segons més abans que, inevitablement, s’esvaïssin. M’estaran intentant dir alguna cosa? “A mi m’agrada entendre els somnis com un amic molt proper que t’acompanya, que s'adona del que t’està passant i t’assenyala quines són les coses que no acabes de veure amb claredat: «Hauries d’encarar aquesta qüestió», et diu. Per a mi, el somni que he tingut aquesta nit ja és el més important, perquè està tractant amb el que tinc ara entre mans”.  

¿Qui no ha somiat alguna vegada que vola com un ocell? ¿Qui no ha volgut, en algun moment de la vida, acomplir el deliciós somni de desplaçar-se per l’aire sense cap mena d’esforç? Volar lluny deixant enrere el teu poble o ciutat i, des de les alçades, sobrevolar boscos i oceans ha estat un dels somnis més antics de la humanitat.

Si somiar desperts té sempre una connotació positiva, quan veritablement somiem les possibilitats s’amplien. Què tenen els somnis per ocupar un lloc central en tantes cultures? ¿Podem somiar desperts mentre somiem, és a dir, controlar els somnis? ¿Podem fer-ne una valuosa font d’aprenentatge?

Tots els éssers humans somiem, malgrat que la raó no és gens clara. En diversos moments de la nit, de manera involuntària, el cervell genera una sèrie d’històries, imatges i sensacions que sovint ni tan sols recordem quan ens despertem. Els somnis apareixen sobretot en el que es diu la fase REM (sigles angleses de moviments oculars ràpids ), durant la qual l’activitat d’algunes neurones s’assembla molt a la que tenen durant la vigília i els ulls es mouen espontàniament. Aquests períodes REM solen durar entre un quart i mitja hora, i tenen lloc unes quatre o cinc vegades cada nit, fins a ocupar més o menys el 25% del temps que passem dormint. S’han observat també en animals, sobretot en la gran majoria de mamífers, per la qual cosa podem assumir que somniar no és un fet específic dels humans.

Roca Editorial publicarà en català la nova novel·la de John Verdon, 'Controlaré els teus somnis', que arribarà a les llibreries catalanes el 22 d'octubre del 2016. La novel·la de l'autor de 'Sé el que estàs pensant' és un 'thriller' amb un "ritme trepidant i enigmàtic", segons la directora de l'editorial, Carol Perís, que troba en la nova novel·la de Verdon "un punt similar a 'El resplendor' o 'Twin Peaks' per l'aïllament dels personatges i el joc psicològic".

A Duermevela, el llibre que recull una tria dels somnis de la cantautora Maria Rodés (1986), hi ha un dibuix que va fer quan era petita en què surt ella amb els pares i els germans. “A la mare li poso faldilles i al pare americana i corbata, perquè sempre el recordo així -diu en un bar de la plaça Universitat, esperant l’arribada de l’Andrea; és la primera vegada que un mitjà de comunicació els farà una foto juntes-. Al meu germà li vaig posar una samarreta verda. I l’Andrea surt al centre”.