Quan X-Men es va estrenar l’any 2000, el cinema de superherois encara no existia. S’havien fet –i amb molt d’èxit– pel·lícules de Superman i de Batman –i d'altres menys rellevants–, però eren pel·lícules de Batman i de Superman, amb regles pròpies i un món estanc. El cinema superheroic com a gènere modern i hegemònic del Hollywood del segle XXI neix, en realitat, amb la pel·lícula de Bryan Singer sobre els X-Men, que va trobar l’equilibri just entre la identitat dels còmics que adaptava i els codis del blockbuster digital de l’era post-Matrix. L’impacte d'X-Men a l’estudi que la produïa, 20th Century Fox, es va traduir en prop d’una vintena de títols superheroics al llarg dels vint anys següents, la majoria emmarcats en la franquícia mutant. Però amb la venda de Fox a Disney el 2019 aquestes històries van ser reabsorbides per Marvel, digerides i transformades en elements essencials; és a dir, propietats intel·lectuals amb un alt valor de mercat.