La setmana ha estat marcada pels efectes polítics del Catalangate –amb la negativa ahir d'Esquerra de donar suport al decret sobre les conseqüències de la guerra d'Ucraïna del govern espanyol–, però hi ha una altra vessant que també serà protagonista a mitjà termini: la via judicial. Aquest divendres Òmnium ha reunit quatre advocats a l'Aula Magna de la UB que portaran casos d'espionatge als tribunals –alguns d'ells també han estat víctimes de Pegasus– perquè comencin a desgranar quina serà l'estratègia davant la justícia. Tot i que no han revelat detalls de les querelles, sí que han apuntat a qui aniran dirigides: a l'empresa israeliana NSO, que és qui va vendre el Pegasus, a més del CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Amb aquesta demanda pretenen aclarir qui n'ha fet un ús "il·legal", ja que han insistit que cap jutge pot haver autoritzat –i si ho ha fet, ha "prevaricat"– un espionatge a més de seixanta persones entre les quals advocats.

La titular del jutjat d'instrucció número 45 de Madrid ha acordat no admetre a tràmit les dues querelles interposades contra Juan Carlos Monedero, ex número dos de Pode, per presumpte frau fiscal. Considera que "no existeixen indicis de delicte per obrir diligències prèvies", segons han informat fonts judicials.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest diumenge que les eleccions del 27 de setembre han de ser "un autèntic plebiscit" i que cal molta participació i un resultat clar a favor de la "sobirania i llibertat" de Catalunya. Durant el 18è Congrés de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), a Mataró, el president de CDC ha asseverat que els catalans han de respondre "amb el llenguatge de les urnes" a l'estat espanyol, "que s'expressa a través de sentències, recursos i querelles".