No hi ha res més difícil que definir les circumstàncies que influeixen en la recepció d’un autor. Són incomptables els escriptors que, tot i que en el seu dia van tenir èxit, ara estan completament oblidats. També hi ha un altre grup selecte d’autors que, desconeguts en el seu temps, aconsegueixen després l’atenció del públic. Però el més misteriós és quan les sorts diverses corresponen a una sola vida. I potser ningú personifica millor això últim que Francis Scott Fitzgerald, un home que triomfa imprevistament en plena joventut i que mor, jove encara, enmig d’una angoixant condemna personal. Amb tot, després arriba –després de la seva mort– una justa restitució: pocs escriptors moderns han tingut fins als nostres dies un favor tan estable com Scott Fitzgerald.

La revista literària The Strand Magazine ha publicat un relat inèdit de Francis Scott Fitzgerald, 75 anys després de la mort de l'escriptor, segons han informat diversos mitjans com The Guardian, Le Figaro o The Times. Andrew Gully, l'editor de la revista nord-americana, va trobar el text per casualitat entre uns llibres a la Universitat de Princeton.

Hi ha llibres que converteixen els escenaris on transcorre l’acció en un personatge més, sovint crucial per entendre l’evolució de la trama. Passa amb el riu Mississipí a les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn; amb Long Island, on el gran Gatsby organitzava les seves festes esplendoroses; amb Arizona i Texas, els estats per on es mou la temible colla de carnissers de Meridià de sang, de Cormac McCarthy, i amb el poble fantasmagòric mexicà per on el personatge de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, busca el seu pare.

Enrique Vila-Matas ens té acostumats, des de fa anys, als malabarismes narratius. Tot i així, segueix sorprenent els lectors amb cada nova peça de la seva obra, que creix a un ritme constant i generós: després de l'última novel·la, 'Dublinesca' (Seix Barral, 2010), l'escriptor barceloní ha publicat el revers assagístic del llibre, Perder teorías (2010) i ha inaugurat la seva pròpia biblioteca de butxaca amb tres volums, ' En un lugar solitario' (DeBolsillo, 2011) -que inclou els cinc primers títols de l'escriptor amb un extens pròleg inèdit-, l'antologia d'assaigs 'Una vida absolutamente maravillosa' (2011) i el recull de contes 'Chet Baker piensa en su arte' (2011), on hi havia una narració inèdita d'una cinquantena de pàgines amb la qual Vila-Matas inaugurava la "ficció crítica", on assaig i narrativa avançaven de bracet.