"A cada generació hi ha un grup de persones que tenen l'oportunitat de tornar a explicar aquesta història i jo em sento molt afortunada de poder-ne formar part". Amb aquestes paraules anunciava l'escriptora Dolly Alderton que estava treballant en una adaptació d'Orgull i prejudici per a Netflix que tindrà a Jack Lowden (de Slow horses) i Emma Corrin (de The Crown) com a protagonistes. Com diu l'autora, guanyadora del National Book Award per Tot el que sé sobre l'amor, gairebé cada generació té la seva versió del clàssic de Jane Austen i el seu senyor Darcy preferit. L'interès de la plataforma per portar la novel·la a la pantalla en format minisèrie és una nova demostració que Jane Austen, de la qual enguany se celebra el 250è aniversari, està més de moda que mai. Les fans (i els fans) de l'autora anglesa, fins i tot, tenen el seu propi sobrenom: hi ha els que prefereixen ser anomenats janeites i els que s'inclinen per austenites.

Les referències literàries que abunden a l'opera prima de la cineasta francesa Laura Piani poden arribar a despistar, però de seguida s'intueix en ella una influència que va més enllà de les novel·les de Jane Austen: les comèdies romàntiques de Nora Ephron. L'escena inicial, en què una llibretera lletraferida i romàntica encarnada per Camille Rutherford executa un ball tant maldestre com encantador entre les abarrotades prestatgeries de la llibreria on treballa, permet connectar la protagonista amb el característic arquetip femení que, en els films de Ephron, va encarnar Meg Ryan: dones joves somiadores, immadures i una mica excèntriques que no acaben d'encaixar en l'època que els toca viure.

Les obres literàries inacabades, i també les musicals, tenen el seu misteri, i tot sovint provoquen la imaginació d’altres artistes, que pensen en com concloure-les. I això ha passat amb Els Watson, de Jane Austen. Es tracta d'una novel·la que Austen va començar a escriure el 1804, molt abans d’altres que sí que va concloure i de les quals s’han fet versions teatrals i cinematogràfiques com Sentit i sensibilitat (1811), Orgull i prejudici (1813) i Persuasió (pòstuma, 1817). Per què no va voler acabar Els Watson i la va arraconar? Doncs ni la seva neboda Catherina Hubback, que la va cloure canviant-li el títol (La germana menor), ho va aclarir, si bé els més coneixedors indiquen certes similituds biogràfiques en l’argument i els personatges, que si fa no fa és el poc que va redactar. 

Les denominades sèries de tassetes –ficcions d'època sovint ambientades a Anglaterra i protagonitzades per dones– són imprescindibles en una plataforma: no són el gènere de moda, però tot bon servei de streaming necessita almenys un títol o dos que saciï les necessitats de les militants de les cotilles (per norma general, el seu públic és majoritàriament femení). La casualitat del calendari d'estrenes fa que després de mesos sense cap novetat en aquest gènere, amb pocs dies de diferència hagin arribat tot de títols que encaixen a la perfecció en el motlle de les sèries de tassetes.

Virginia Woolf vivia a través dels llibres. Els llibres eren les seves ulleres, la seva manera de mirar el món. Sense els llibres, Virginia Woolf no seria ella, sinó una dona anònima nascuda a Londres l’any 1882, tal vegada una mica depressiva però que potser no s’hauria suïcidat al bell mig de la Segona Guerra Mundial.

“Oh, qui pot atipar-se de Bath?”, es pregunta la protagonista de L’abadia de Northanger, la innocent Catherine Morland, en una de les múltiples trobades socials a les quals assisteix. Si algú és seguidor de Jane Austen, autora de la novel·la, difícilment es podrà atipar de l’antiga ciutat romana i dels seus entorns, d’un verd quasi insultant. Passejar pels camps i els pobles del sud-oest d'Anglaterra permet transportar-se a les històries de l’autora britànica, però també a les d’altres escriptors com Ian McEwan o Thomas Hardy (els artistes britànics han tingut certa predilecció per aquesta zona del país: el grup de Bloomsbury, amb Virginia Woolf al capdavant, s’inspirava als camps d’East Sussex, però això ens donaria per a un altre reportatge). 

Els admiradors de Jane Austen mai no podrem agrair prou a les editores Blanca Pujals i Isabel Monsó que tinguessin la idea i l’ànim de tirar endavant el Club Victòria de Viena Edicions, que reuneix les millors novel·les clàssiques angleses. Una edició tan bonica, amb traduccions excel·lents, convida a llegir, però també a rellegir.  Amb alguns d’aquests llibres –que ja coneixia– m’ha passat que els començo a fullejar amb la intenció de no arribar al final i, sense adonar-me’n, em torno a sentir subjugada pel text i no puc desenganxar-me’n fins a arribar a l’última pàgina.

'Orgull i prejudici', Jane Austen. La Casa dels Clàssics. Trad. Yannick Garcia

Aquest Sant Jordi, a la parada de l'editorial Viena –que es dedica, des de fa més de dues dècades, a publicar clàssics moderns en català– van notar un canvi que els va il·lusionar: bona part dels compradors de la nova edició de Seny i sentiment, de Jane Austen, traduïda per Xavier Pàmies, eren estudiants d'institut i d'universitat. "Veies que venien a buscar la novel·la amb una gran il·lusió als ulls: era emocionant", recorda l'editora Blanca Pujals, que ha impulsat col·leccions com Petits Plaers i la recent Club Victòria, que oferirà als lectors catalans novel·les publicades entre la regència de Jordi IV –que arrenca el 1811, un any abans de la publicació de Seny i sentiment– i arribarà fins a principis del segle XX. La col·lecció se centrarà, sobretot, en el llarg i fructífer període victorià, comprès entre el 1837 i el 1902, durant el qual van publicar les tres germanes Brontë, George Eliot, Wilkie Collins, Charles Dickens, Thomas Hardy i Elizabeth Gaskell.

“Es tendeix a identificar una traducció com a equivalent de l’original, però no és així: la traducció és la lectura d’algú altre, en un moment concret i en una cultura específica d’un text original”, explica Miquel Cabal Guarro, que acaba de presentar una nova traducció catalana de Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski, a la col·lecció Bernat Metge Universal. La llengua esvalotada, torrencial i propera de l’autor rus torna a resplendir en català noranta anys després que Andreu Nin donés a conèixer la seva versió a Proa. “Tinc un respecte immens i fervorós pel Crim i càstig de Nin, però una traducció no pot ser vàlida per sempre, val la pena tenir lectures diverses d’un mateix llibre, i si es poguessin fer d’una forma més propera en el temps seria interessantíssim”, explica Cabal, que aquest 2021 ha revisat a fons –sense arribar a retraduir-se– els Apunts del subsòl de Dostoievski per a Angle editorial.

L'editora Blanca Pujals va llegir per primera vegada en català Seny i sentiment, de Jane Austen, en l'edició dels anys 90 que va fer La Magrana. Temps després va deixar aquell exemplar a algú i li va perdre la pista. L'editora volia tornar a la història de les germanes Dashwood, així que va decidir comprar el llibre de nou, però a les llibreries no el trobava per enlloc. "En castellà hi havia fins a 29 edicions disponibles i en català cap. Va ser aleshores quan em van saltar les alarmes", explica Pujals, que va decidir posar-hi remei i embrancar-se en un projecte ambiciós dins de l'editorial Viena: crear una col·lecció dels millors clàssics anglesos inèdits o introbables fins ara en català. "La col·lecció neix d'una necessitat com a lectora, però també de la consciència del català i de la importància d'equiparar-lo a les grans cultures europees -reivindica l'editora-. No pot ser que Jane Austen no es pugui trobar en la nostra llengua".

La novel·lista britànica Jane Austen torna als cinemes amb 'Jane by the sea', una nova adaptació de la seva vida i obra basada en la novel·la homònima de Carolyn V. Murray. El film parlarà de les persones i les relacions que van inspirar a l'autora d''Orgull i prejudici' i 'Sentit i sensibilitat' per crear els personatges de ficció de les seves novel·les. També explicarà el procés d'escriptura de la mítica escriptora britànica.

El retrat de l'escriptora britànica Jane Austen que decorarà a partir del 2017 els bitllets de 10 lliures al Regne Unit es ven ara per 197.400 euros en una subhasta a Londres. La casa Sotheby's va treure a la venda el quadre de l'artista britànic James Andrews dins de la subhasta 'Literatura anglesa, història, llibres infantils i il·lustracions', en la qual s'inclouen llibres i objectes curiosos relacionats amb la literatura.