En el tema del finançament de la Hisenda catalana el que comporta l’acord d’investidura entre ERC i el PSC-PSOE és potencialment molt important. Però no està fet, i convertir el potencial en real no serà fàcil. A les dificultats inherents a un acord de gran envergadura s’hi afegeix el factor desestabilitzador de la retòrica. Amb posicions que eren inicialment distanciades, cada part de la negociació ha de convèncer els seus que el compromís és raonable. Però, al fer-ho, les paraules poden ser trasbalsadores per a l’altra part i poden interferir en el procés d’una implementació efectiva i satisfactòria de l'acord.   

Des que l'any 2012 Mariano Rajoy va tancar la porta al pacte fiscal que el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va posar sobre la taula del cap de l'executiu espanyol, l'independentisme havia deixat aquesta proposta dins d'un calaix. De fet, aquell rebuig frontal va ser un dels detonants de l'inici del Procés. Després del 9-N, de l'1-O i de la repressió posterior, ara l'independentisme encara una nova fase que passa per obrir una negociació amb l'Estat per abordar el conflicte polític, però també per gestionar el mentrestant, intentant guanyar més sobirania. I aquí, el pacte fiscal torna a aflorar. Ho va verbalitzar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament, i tant ERC com Junts han posat per escrit en els seus respectius pactes amb el PSOE que volen abordar una reforma del finançament de Catalunya.

Els resultats de les passades eleccions han obert unes extraordinàries oportunitats de cara al futur de l’actual societat espanyola. Les més que probables negociacions entre les esquerres de tot l’estat i els independentismes catalans i bascos per a la constitució del govern poden pintar aquest futur d’un color molt rosat però també molt negre. No em toca pas participar-hi, ni crec pas que sigui fàcil, però sovint rebo preguntes de gent propera, i per això m’he atrevit a fer algunes consideracions al respecte. Les enfoco cap a tres àrees que sembla que poden ser les que més es poden debatre en la negociació: el grau de benestar socioeconòmic personal i de creixement econòmic, amb l’evolució de la desigualtat; l’augment o la reducció de la llibertat personal per la convivència pacífica, junt amb un nivell superior de sobirania política, i, a molta més distància, el model polític republicà o monàrquic. 

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha defensat aquest dijous que el dret a decidir s'exerceix "a través d'un referèndum" i no a través d'unes eleccions, i ha rebutjat així el caràcter plebiscitari que volen atorgar a les autonòmiques catalanes del 27 de setembre els partits independentistes. A més, el líder de Podem dubta que Artur Mas compleixi les seves "amenaces". "La llista de Mas és la llista de les retallades i la corrupció. Tinc molts dubtes que el senyor Mas, que és molt amic d'amenaçar amb conseqüències terribles, porti certes propostes a la pràctica", ha assegurat en una entrevista a la SER recollida per Europa Press.

"Ja li vaig dir al president Mas que en el viatge cap a Ítaca hi hauria cants de sirena". Aquesta ha estat la reacció del diputat de la CUP David Fernàndez a la informació publicada per l'ARA segons la qual el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està ultimant una oferta en la línia d'un pacte fiscal per frenar la consulta. "És la faula del pal i la pastanaga", ha considerat Fernàndez en declaracions a aquest diari, i ha deixat clar que la CUP no està disposada ni a renunciar al procés ni a acceptar una "transmutació" de la pregunta de la consulta pactada pels partits sobiranistes –per incloure-hi una tercera pregunta en referència a un millor model de finançament.

Des de la manifestació de la Diada, la premsa internacional està cada cop més pendent de Catalunya i aquest dijous diversos mitjans es fan ressò de la reunió del president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy. Diaris com 'The Guardian' i 'The Washington Post' i agències com Reuters, France Presse (AFP) i The Associated Press (AP) recullen les declaracions fetes per Mas després de la trobada. Després de la negativa al pacte fiscal, la possibilitat d'eleccions anticipades és recollida per alguns mitjans com 'Financial Times', Reuters, AFP i AP. La "infelicitat" de Catalunya suposa un nou problema per al conjunt de l'Estat, exposa per la seva banda la televisió Euronews.

El setmanari britànic 'The Economist' es pregunta en un article si Catalunya serà "el proper estat independent d'Europa". En el text, que es publicarà aquest divendres en l'edició en paper de la revista, 'The Economist' es fa ressò de la manifestació de l'Onze de Setembre i de la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy, i assegura que "no està clar que els independentistes no siguin, com diu el rei espanyol, simples perseguidors de quimeres". "Les causes directes dels problemes econòmics de Catalunya són la recessió i l'administració ruïnosa dels anteriors governs regionals. La independència no canviarà això", defensa el rotatiu. Segons 'The Economist', Rajoy ara "té por" d'intervenir les autonomies.

Els irlandesos acudeixen aquest dijous a les urnes per votar en referèndum el pacte fiscal que estimula l'austeritat, impulsat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i signat per tots els països de la Unió Europea, amb l'excepció del Regne Unit i la República Txeca.

Irlanda vota en referèndum el pacte fiscal impulsat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, que compromet els 25 països que el van fer seu el mes de març –en van voler quedar fora el Regne Unit i la República Txeca– amb l'equilibri de les finances públiques, amb l'austeritat de les administracions. L'última enquesta publicada per l''Irish Independent' apunta a una victòria del sí (39%) davant del no (30%) tot i que el percentatge d'indecisos és encara prou alt (22%) com per mantenir obert el resultat.