10 En el context d’una societat de relativisme de valors, de diversitat cultural i personal, el principi d’autoritat ha quedat certament molt minvat. Per principi d’autoritat no s’entén un autoritarisme. L’autoritarisme reprimeix. Ha d’actuar per fer que l’obeeixin. En canvi, l’autoritat s’imposa d’una manera natural, gairebé sense fer res. Només una mirada seria suficient perquè qui es desvia dels valors socials establerts torni al ramat. Això deia Durkheim a finals del segle dinou, quan va definir l’educació com un sistema d’inclusió adaptativa de les generacions més joves en el món de les generacions més velles. Era l’època del patriarcat i de les institucions fortes. Avui dia rebutgem el patriarcat. L’impugnem. Tampoc tenim institucions fortes: han quedat foradades en un qüestionament constant per part de qui les viu. La política s’ha convertit en una modalitat de la gestió administrativa. La llei ha emmalaltit, o ha estat substituïda per un conjunt de normes. Els límits que regulen o organitzen les pràctiques socials s’han difuminat. Després d’aquest inici, qui llegeix aquest article pensarà: “Ara ve allò de qualsevol temps passat fou millor”. Doncs no! La meva descripció pretén obrir perspectives. Com va dir Nietzsche, “si no hi ha Absolut, tot són perspectives”.

]]> El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha mostrar convençut que "no és possible un escenari on no hi hagi acord" amb l'estat espanyol per implementar la independència, ja que "no li convé a ningú" i "suposaria un suïcidi col·lectiu innecessari". Així, s'ha mostrat convençut que des del govern espanyol "plantegen amenaces que saben que no són possibles perquè els perjudiquen també a ells", com ho seria vetar Catalunya a l'euro, a la Unió Europea o forçar un corralito.

]]>