La llei electoral espanyola fixa un únic model per a totes les províncies en disputa a les eleccions generals. El repartiment dels escons es fa seguint la llei D'Hondt i la barrera mínima que han de superar els partits és del 3% dels vots. Però aconseguir un escó a Sòria, a Osca o a Guadalajara és tan diferent a aconseguir-lo a Barcelona o Madrid que semblen models oposats. La mida de la circumscripció és clau per entendre les possibilitats dels partits mitjans o petits, que queden gairebé automàticament expulsats en molts dels casos. Per això, amb una lluita aferrissada per la tercera posició entre Sumar i Vox segons les enquestes, tant el bloc d'esquerres com el de dretes estan molt pendents del que acabi passant a l'Espanya més despoblada.

Des que es van conèixer els resultats definitius que atorguen a les dues candidatures independentistes 72 diputats –62 per a Junts pel Sí i 10 per a la CUP–, ha planat la incògnita d'un diputat que ballaria a la demarcació de Girona en funció del vot exterior que hagués pogut arribar a donar l'escó 63 a Junts pel Sí i fer perdre el de Catalunya Sí que es Pot. No seria un afer menor, si tenim en compte que amb 63 diputats Junts pel Sí es podria garantir la investidura d'Artur Mas a la presidència només amb l'abstenció dels 10 diputats de la CUP. Amb 62, en canvi, Junts pel Sí encara necessitaria dos vots afirmatius més per a Mas, que la CUP, de moment, ja ha deixat clar que no cedirà.

L'expresident de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves, l'exconseller de Presidència andalús Gaspar Zarrías i l'exconseller d'Ocupació de la Junta José Antonio Viera han comunicat aquest dijous la seva decisió de renunciar als seus respectius escons al Congrés després de conèixer que el Tribunal Suprem els ha imputat en el cas dels ERO fraudulents de l'administració andalusa.