El sector agrari mallorquí ha reivindicat aquest dissabte a Lloret de Vistalegre la seva capacitat per augmentar la producció local d’aliments i reduir la dependència exterior de les Illes, sempre que es deixi de “posar entrebancs” al camp i s’aposti decididament per la sobirania alimentària.

La figuera ha estat, durant segles, una de les icones del paisatge i del rebost de Mallorca, però la seva supervivència no depèn només del clima, sinó de les nostres decisions de compra. Amb aquesta convicció neix la nova iniciativa de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, coneguda com a Arcufi, que acaba de presentar a Lloret de Vistalegre la campanya titulada amb un lema tan directe com suggeridor: 'Si menges figa, que sigui la meva'. Aquesta proposta no només és un joc de paraules amb les varietats locals, sinó una crida urgent a la responsabilitat dels consumidors i a l’autoestima del sector primari.

El millor llonguet de Mallorca no es menja a la capital, sinó al cor de la comarca del Pla. De fet, s’elabora al bell mig de l’illa, a Lloret de Vistalegre, i precisament ben a prop de l’indret on hi ha la fita que indica el que –per a molta gent– és el centre de Mallorca.

Lloret de Vistalegre enceta una nova etapa en la seva gestió mediambiental. Amb l'objectiu de millorar les xifres de recollida selectiva i ajustar-se a les normatives europees, el Consistori ha anunciat la implantació de la bossa vermella per a la fracció de rebuig.

Lluny de ser una història institucional o una cronologia clàssica, el llibre proposa una mirada diferent: explicar cent anys de vida a partir del lloc. El nucli urbà, la seva evolució, els canvis demogràfics, la microtoponímia casa per casa i la memòria associada a cada indret esdevenen el fil conductor d’una obra que vol deixar constància de com ha canviat —i com s’ha mantingut— el poble al llarg d’un segle.

La Guàrdia Civil de Sineu investiga dos homes, de 79 i 21 anys, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública, relacionat amb la intervenció de 3.000 plantes de marihuana al municipi de Lloret de Vistalegre.

Del centre de la plaça a la sala de plens, de les festes populars als debats municipals. El Pla de Mallorca es construeix dia a dia, poble a poble. Al llarg de tot el 2025, l’actualitat dels 14 municipis i de la Mancomunitat ha dibuixat una fotografia diversa però compartida d’una comarca que afronta reptes estructurals mentre manté viva la seva identitat.

L’exposició Documents entorn de la independència municipal és una mostra que s’ha obert al públic a Lloret de Vistalegre tot coincidint amb el dia de la festa patronal de la Mare de Déu de Loreto, una de les dates més assenyalades del calendari local.

L’Ajuntament de Lloret, el CEIP Antònia Alzina i els Serveis Socials de la Mancomunitat Pla de Mallorca han posat en marxa el Consell d’Infants de la vila.

El periodista Xisco Nadal va ser l'encarregat de fer el pregó pel Dia internacional de l'Orgull LGTBIQ+ a Lloret en la que va ser la primera festa de l'Orgull al poble. Nadal va protagonitzar un emocionant i reivindicatiu discurs marcat per l'experiència personal i, davant l'èxit que va tenir i la demanda popular, l'Ajuntament del municipi ha compartit l'escrit a la pàgina web. "Em fa molta il·lusió ser avui aquí perquè, tot i que no és el meu poble, el sent una mica meu perquè és el poble del meu ropit", va dir a l'inici.

La comissió de la festa del Sequer de Lloret de Vistalegre, que s'ha reunit aquesta setmana per primera vegada per començar a organitzar l'edició d'enguany, va aprovar avançar-ne una setmana la celebració. D'aquesta manera, en lloc de dur-se a terme en la seva data tradicional, el primer dissabte de setembre (6 de setembre), enguany tindrà lloc el 30 d'agost.

Si una cosa tenim al Pla de Mallorca és que van a la seva. I així ho han fet a Lloret de Vistalegre. Ara, el rellotge municipal que hi ha la façana de l'església ja han canviat l'hora. Sigui quina sigui l'hora que tingueu aquest divendres (28 de març) o al llarg de tot el dia de dissabte (29 de març) heu de pensar que els lloretans ja van una hora endavant.

L’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (ARCUFI) de Lloret de Vistalegre continua amb la seva tasca de treball entorn d’aquest arbre. Ara han posat en marxa el projecte Es Figueral. Una proposta que “neix amb la voluntat de crear un arxiu de memòria del cultiu de la figuera a Mallorca i de la gran diversitat de manifestacions culturals que hi han estat, i hi estan, associades”, expliquen des de l’entitat.

L'Ajuntament de Lloret cerca el logotip amb el qual commemorarà l'any vinent el centenari de la independència municipal de Sineu i de la constitució de l'administració local.

Acord de govern. Un any després de la formació de l'actual govern municipal de Lloret, Endavant, amb quatre regidors, ha obert la porta al govern municipal als dos regidors del PSOE.

Els batles de Lloret, Sebastià Amengual, i Santa Eugènia, Pep Lluís Urraca, foren els primers a publicar un ban municipal amb el nom de Mesures extraordinàries per situació de sequera, una nota que a poc a poc tenen previst o ja han tret quasi la totalitat dels municipis que formen la Mancomunitat del Pla. El ban indica que "es limita el consum diari a 150 litres per habitant i dia".

La singularitat de l'antic dimoni de Lloret anava més enllà de la seva màscara i vestimenta, el seu apel·latiu, Cocodimoni, també era únic dins Mallorca. Tal vegada aquesta denominació derivi del bovo o boio, que sí que sabem que s'anomenaven els dimonis de la contrada. La figura del dimoni, antany rebutjada o menyspreada i que moltes persones no volien assumir pel seu significat social, avui és un personatge que ha capgirat aquesta situació i representar la figura del dimoni és tot un honor.

Aquest 2023 s’han complit 90 anys del nomenament de la primera batlessa de Mallorca, Magdalena Cifre Cerdà. En plena Segona República, el gener de 1933, es convertí en la batlessa del poble de Lloret de Vistalegre. Cifre ocupà la batlia durant cinc mesos, de gener a maig de 1933.

Els ajuntaments de Lloret i Montuïri han posat fil a l'agulla per posar fi a una pràctica que es reprodueix a pobles i ciutats de Mallorca: l’incivisme d'alguns propietaris de cans que no recullen els excrements dels seus cans. En els dos casos s’adverteix sobre les sancions econòmiques que pot comportar vulnerar les ordenances municipals i, als dos municipis, la sanció per deixar els excrements a la via pública és de 300 euros.

El poble de Lloret fa una crida perquè tant lloritans com gent de fora poble plantin una figuera dins un cossiol i l'apadrinin fins a la festa del Sequer, d'aquí a dos anys. Amb aquest motiu, l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (ARCUFI) n'ha organitzat un taller per a aquest dissabte dematí. Els socis de l'entitat han començat a exsecallar les figueres i n'aprofitaran les branques perquè els voluntaris les plantin i se'n cuidin durant dos anys.