En general, existeixen dos grups de persones: les persones amb qui podem, simplement, estar i les persones amb qui, necessàriament, hem de fer alguna cosa. I, si no, feis un repàs ràpid de les vostres amistats i familiars (o parelles, fins i tot). Les persones amb qui sempre cal fer alguna cosa són aquelles que –intencionalment o no– condicionam a un pla, aquelles que acompanyam sempre d’alguna cosa, fent-les un poc incompletes. No tenc res en contra de l’amiga de sortir a córrer, l’amic d’anar al cinema o el pare o la mare que cerca un passatemps en comú amb els fills per passar temps plegats. Però permeteu-me que dubti que aquestes siguin les persones que ens coneixen veritablement.

Una vintena de veïns de Son Bordoy s'han reunit aquest dilluns davant Cort per exigir que els donin "una alternativa residencial digna" després de rebre una ordre de desallotjament el novembre passat. "Fa 28 anys que visc allà, amb els fills i els 11 nets. A finals de novembre va venir la Policia Local de Palma i ens va dir que teníem 10 dies per anar-nos-en, però no ens van donar cap solució i Cort tampoc no ha parlat amb nosaltres. Només volem un habitatge digne per viure com a persones", ha dit Ángel Paredes, una de les gairebé 200 persones afectades.

A prop de la seu de Baleària del port de Palma, on cada any desembarquen milers de turistes a Mallorca, s’aprecien uns envelats blancs amb una excessiva protecció policial a l’entrada. Són les instal·lacions que acullen només els homes migrants majors d’edat que arriben a la costa de l’illa durant 24 o, de vegades, 48 hores abans de viatjar cap a la Península –els menors van directament a Son Tous i les dones amb infants van a instal·lacions de la Creu Roja. “Aquí no queda ningú, tots se’n van en molt poc temps”, assevera un treballador que guia els mitjans de comunicació a les diferents estades. D’ençà que es varen obrir aquestes instal·lacions, el novembre del 2025, a Mallorca ja hi han passat 472 persones; 555, al port d’Eivissa, i 90, a Formentera. 

Ni la suspensió de la programació oficial ni la pluja no aturen les confraries, que van cap a la plaça de la Reina acompanyats de txarangues per trobar-se amb la resta de grups de Palma. De fet, un confrare de la Queerferia considera que amb la cancel·lació dels concerts “Cort ha regalat la festa al poble”. Fa fred i plou, però els ànims dels ciutadans estan per damunt de tot. Les botigues que estan al voltant del carrer dels Oms i de la zona del passeig del Born venen paraigües i impermeables a les totes i els turistes, des de l’interior dels luxosos hotels que hi ha als carrerons del centre, saluden els participants amb rialles.

Entre els 16 tipus de família que reconeix la llei aprovada recentment pel Congrés espanyol [gràfic] no hi ha la triella (trieja, en castellà) que avala el Tribunal Constitucional de Colòmbia, que fa uns mesos va acceptar un matrimoni de tres homes. El poliamor es limita, de moment, a l’àmbit estrictament privat, però el cas colombià demostra altre cop que la família convencional, de mare, pare i fills, deixa de ser ja l’únic model vàlid i està superat per la realitat de com viuen les persones. Per a l’antropòloga de la UAB Diana Marre, aquesta diversitat de models “mostra la potencialitat i voluntat de pervivència de la família”.

Quatre-cents quilòmetres. En només un dia. Si les condicions climàtiques acompanyen, aquesta és la distància màxima acreditada que pot arribar a recórrer un virus de la febre aftosa. Més lentament, el virus de la pesta porcina africana pot acabar circulant distàncies igual de llargues. O el de la grip, que cada any ens visita; el de la grip aviària, que mai no se sap per on sortirà, o el de l’Ebola, que surt quan menys t’ho esperes. Això per no parlar de coronavirus, de què tot just sortim d’una variant per entrar en una altra. ¿És que el món s’ha tornat boig o és que nosaltres, els humans, som tots una mescla de paranoics i conspiranoics? Amb tota seguretat, ni una cosa ni l’altra. El que passa és que els animals, siguin domèstics o salvatges, també emmalalteixen o són portadors de virus patògens. Si els seus hàbitats es modifiquen o destrueixen, es trenca l’equilibri i els virus, que es distingeixen per la seva alta capacitat de mutació i recombinació, salten d’espècie en espècie fins que arriben als humans.

"Ens mostrem coresponsables de la convocatòria del 9-N feta amb criteris democràtics i cívics". Aquesta és la frase de suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, imputats per l'organització del 9-N, que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha pronunciat durant la lectura del manifest a la plaça Sant Jaume per rebutjar les querelles "antidemocràtiques" presentades contra els dirigents. Colau També ha afirmat que el dret a decidir és "inherent" a la ciutadania catalana i ha denunciat que tots els intents per fer-lo efectiu "no han estat possibles" pel bloqueig de l'Estat, que no ha oferit mai "cap alternativa". De fet, Colau ha qualificat aquest fet d'"anomalia democràtica".