Quan el tribunal de Slesvig-Holstein es va negar a entregar Carles Puigdemont a Espanya pel delicte de rebel·lió, l'independentisme va pensar que havia trobat aliats a Alemanya. Però ara és precisament un alemany, i en concret un baix bavarès, el que lidera l'oposició a Europa a la llei d'amnistia per als encausats del Procés: Manfred Weber, president del Partit Popular Europeu (PPE), el grup més nombrós de l'Eurocambra. Però qui és aquest Weber que considera que l'amnistia trenca l'estat de dret i que creu que l'Espanya de Sánchez va cap a ser l'Hongria d'Orban?

Si l'independentisme va ser qui durant molt de temps va posar (en va) les seves esperances a Europa, ara és la dreta espanyola qui ho fa. Paradoxal? No tant, tenint en compte que el PP té a Europa molts més socis i palanques de poder que els independentistes catalans. El PP espanyol ha mobilitzat, per exemple, el Partit Popular Europeu, el principal grup al Parlament Europeu, perquè l'ajudi en la seva guerra contra Pedro Sánchez i l'amnistia als encausats del Procés. I els conservadors europeus s'hi han sumat amb entusiasme, tal com s'ha pogut comprovar en la trobada que han celebrat a Barcelona aquest dilluns. Allà, Alberto Núñez Feijóo ha anat un pas més enllà i ha reclamat a Europa que actuï per frenar-li els peus a Sánchez: "La UE no pot normalitzar a Espanya allò que no admet en altres estats", ha dit.

"Visca Espanya, visca el PP i visca Rajoy!", "Molta sort al desembre, farem tot el possible per donar-te suport" o "Continuaràs sent el president d'Espanya!". Són els missatges s'han pogut sentir aquest dijous des de Madrid per boca tant del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, com de la cancellera alemanya, Angela Merkel, com del líder de l'oposició francesa i expresident, Nicolas Sarkozy. Tots ells han sortit a escena per fer pinya amb el president del govern espanyol i mostrar orgull per les reformes aplicades en un congrés del Partit Popular Europeu (PPE) que s'ha convertit en el primer gran acte de la precampanya dels populars de cara el 20-D. S'han sumat a la imatge de suport l'ex primer ministre italià, Silvio Bersluconi, i el president del Consell Europeu, el polonès Donald Tusk.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, rebat les acusacions del president de la Generalitat, Artur Mas, sobre que ell i el seu partit siguin objecte de "caça major" per les darreres operacions policials a CDC i atia el discurs del "victimisme" que esgrimeix la Moncloa. La resposta: el sistema judicial és un dels pilars de l'estat de dret, i per tant, les queixes de Mas no tenen raó de ser.