<![CDATA[Ara Balears - Estat propi]]> 10 <![CDATA["Un estat propi seria decisiu per assegurar la pervivència del català"]]>

Col·locats en filera, els prestatges de llibres que el catedràtic de filologia de la Universitat de Girona Albert Rossich té a casa seva farien 1 kilòmetre de llargada. Té més de 40.000 volums i reconeix que la seva passió per comprar llibres, alguns d'ells exemplars únics de gran valor, l'han obligat a canviar de casa en diverses ocasions per poder-hi anar encabint les noves adquisicions. Ara viu en una casa de tres plantes a Salt que sembla més una biblioteca que un habitatge. En algunes de les estances els llibres encara per ordenar s'apilen gairebé fins a tocar el sostre. Rossich sap, però, on és cada volum, cada àlbum de cromos, cada retallable, cada còmic i cada objecte curiós que ha aconseguit atresorar amb els anys, empès per la seva avidesa col·leccionista. Descobrir la seva colossal biblioteca ajuda a entendre la seva manera d'exercir la filologia. "Unes vegades la feina del filòleg s'assembla a la d'un restaurador; d'altres, a la d'un arqueòleg que desenterra tresors amagats. En la meva dedicació com a investigador he optat per l'exhumació i edició de textos perquè és una manera de crear riquesa, d'augmentar el patrimoni literari català", va dir durant la lectura de la seva Lectio ultima ara fa una setmana, amb la qual es va acomiadar de 48 anys de docència i activitat investigadora a la Universitat de Girona.

]]> <![CDATA[20/9: L’estat i la nació]]> EN ELS DARRERS ANYS, el debat català s’ha centrat -gairebé en règim de monopoli- en la qüestió de l’estat. La reivindicació d’un estat propi, la construcció d’un estat. Però hi pot haver reivindicació de l’estat perquè hi ha abans nació. Es demana el dret a l’autodeterminació perquè hi ha un subjecte per exercir-lo, una realitat nacional, una identitat, una llengua, una cultura. Catalunya, sense estat propi i amb un estat sovint a la contra, ha subsistit perquè hi ha hagut una societat sòlida i densa, des del punt de vista econòmic, cultural i social. I, per tant, al meu parer, el debat sobre l’estat demana no menystenir la solidesa de la nació, de la societat. I reforçar-la. Sigui quina sigui l’estratègia per aconseguir un estat, totes necessiten aquesta societat forta i travada. En cultura, en economia, en benestar, en progrés. Durant molts períodes de la història aquesta fortalesa l’ha pogut construir espontàniament la pròpia societat civil. Avui cal també l’impuls i la complicitat des de les institucions de govern. No pas abandonar el debat sobre l’estat, sinó complementar-lo amb l’enfortiment de la societat, de la nació, de la cultura, de la llengua, de l’economia... No fos cas que perseguint l’estat perdéssim la nació.

]]> <![CDATA[Un cop d'estat que serà impugnat: la reacció unionista a la declaració de JxSí i la CUP]]> La proposta de resolució que han registrat aquest dimarts Junts pel Sí (JxSí) i la CUP al ParlamentCUP al Parlament declara, tal com va avançar l'ARA, divendres, "l'inici del procés de creació de l'estat català independent en forma de república". La contundència dels termes amb què s'expressa el document no han deixat indiferent a ningú i, com era d'esperar, ha encès l'unionisme català i espanyol. Aquestes són les reaccions a la declaració rupturista que -si no hi ha sorpreses- aprovarà el Parlament.

]]> <![CDATA[Mas: "Catalunya vol viure tranquil·la i ser un país normal"]]>

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest dissabte al matí, davant del consell nacional ampliat de CDC, que Catalunya "vol nedar a favor de corrent per primera vegada en la seva història". "Volem ser un país normal, volem viure tranquils", ha defensat Mas, que s'ha queixat de la comparació que es fa en "determinats sectors" del procés català amb règims dictatorials com el feixisme o el nazisme. "És d'una falsedat rotunda i d'un cinisme profund", ha argumentat el president.

]]>