L’entitat ecologista Amics de la Terra Eivissa ha expressat aquest dilluns el seu “rebuig ferm” al projecte de construcció d’un aparcament de grans dimensions al bulevard Abel Matutes, a la ciutat d’Eivissa, perquè considera que suposaria la destrucció d’un dels principals espais verds urbans de la zona.

L a lluita ciutadana té més força del que alguns creuen. Ho saben bé els menorquins, que el 1973, a les acaballes del franquisme, foren els primers a les Balears a alçar la veu contra la destrucció del territori –quatre anys després, el juliol del 1977, a Mallorca, hi hauria la històrica ocupació de la Dragonera; i a l’octubre, a Eivissa, 2.000 persones es manifestaren al crit de ‘Salvem ses Salines’. El 1969 Menorca fou la darrera illa a abraçar el turisme de masses amb la inauguració de l’aeroport de Maó, que substituïa l’antic aeròdrom de Sant Lluís. La historiadora maonesa Laura Piris Coll explica els motius d’aquesta incorporació tardana al boom turístic: “Aquí hi havia una important estructura pròpia del calçat i la bijuteria. El sector ramader també era força rendible. A més, els propietaris estaven molt interessats a mantenir les possessions familiars per un tema de prestigi social. D’altra banda, la dictadura no havia invertit gens en infraestructures a l’illa”.

La Universitat de les Illes Balears va projectar aquest dijous el documental Global Grab: Mozambique's Coal and Jindal's extractive curse, una investigació sobre els impactes socials i ambientals de l’extracció de carbó a Moçambic per part del grup indi Jindal. La projecció s’emmarca en el programa Scholars at Risk i hi ha assitsit el periodista i director del film, Anand Mangnale, perseguit pel govern de l’Índia i acollit durant el darrer any per la UIB.

Després de 19 anys, Margalida Ramis deixarà de ser la portaveu del principal grup ecologista de Mallorca, el GOB. Ramis ha confirmat al diari ARA Balears que el canvi no només és deixar de ser la responsable de campanyes territorials i la portaveu, sinó que també finalitza la seva relació laboral amb el GOB.

L’encallament d’un veler a la vorera de la badia després de les darreres ventades ha tornat a posar el focus en el fondeig il·legal i l’abandonament d’embarcacions a la costa balear. Així ho denuncia l’entitat ambientalista Arrels Marines, que alerta que el succés “no és només conseqüència del temporal sinó d’un problema estructural” de manca de control i deixadesa al litoral.

El col·lectiu ecologista Terraferida ha anunciat aquest dilluns la represa de la seva activitat pública gairebé tres anys després d’haver-la suspesa. Ho fa coincidint amb el desè aniversari de la seva fundació i amb la publicació imminent d’un estudi que, segons avancen, evidencia una “destrossa mai vista” del territori a Mallorca durant la darrera dècada.

Els mitjans es fan ressò d’una polèmica de calat. Una gran injustícia perpetrada per l’Ajuntament de Palma: la il·luminació de Nadal no arriba, amb la mateixa profusió i intensitat, a tots els racons de la ciutat. Intolerable.

Encara no me’n puc avenir de la notícia: Xisco Avellà ens deixava per sempre. Va ser Pep Lluís Pol, que dimarts dematí em va dir “ahir Xisco va salpar en el seu darrer viatge”. Costava creure-ho, sobretot perquè feia uns dies ell mateix m’havia dit que estava millor. De cop em varen començar a venir al cap històries, anècdotes, campanyes, situacions, actes… protagonitzats per ell.

Entre 8.000 i 12.000 morts o fondejos permanents il·legals per amarrar embarcacions ocupen el litoral de les Balears des de fa dècades, conseqüència d’una inacció històrica de l’Administració. Aquestes instal·lacions causen un important impacte ambiental, al qual cal afegir l’abandonament de centenars d’embarcacions que hi estan amarrades i queentren en fase de degradació “abocant a la mar combustible, olis, restes de plàstic i materials químics diversos”, explica la biòloga i responsable de l’informe Mar Balear, Raquel Vaquer. A més, “aquests fondejos solen estar a zones que no tenen el mateix grau de protecció que un port, perquè s’han ocupat irregularment, cosa que fa que el mal temps afecti molt més les embarcacions i, per tant, el procés de degradació s’accelera”, conclou.

L'Associació Balear de l'Arbre (ABA) ha denunciat la tala dels pins blancs (Pinus halepensis) ubicats a la terminal d'arribades de l'aeroport de Palma, on es construeix una nova parada d'autobús. Un dels seus portaveus, Toni Calafell, ha criticat que "plantar un pi jove no compensa el fet d'haver-ne tallat un altre de 30 anys". L'entitat ecologista considera que aquest canvi, encara que és més "modern", deixa un gust agredolç, ja que "el discurs s'omple de paraules com ara sostenibilitat i ecologia, però les accions moltes vegades es tenyeixen de formigó i asfalt".

La consciència mediambiental comença a ser omnipresent en el dia a dia de les cases i les ments europees, amb intents reiterats de donar una segona vida als béns de consum reciclant-los o reconvertint-los de diverses maneres. Però a vegades la fixació per la sostenibilitat es pot tornar perillosa. Un exemple és el de l’ajuntament de la ciutat belga de Gant, coneguda per tenir una política ecologista pionera, que va publicar un article a la pàgina web oficial del municipi com a part d’una campanya en què plantejava diverses opcions per reciclar els arbres de Nadal.

La dirigent del GOB, Margalida Ramis, ha dimitit com a presidenta de l'entitat ecologista per donar pas de manera interina a Teresa Cuennet.

La plataforma ecologista Pulmó Verd ha denunciat un nou episodi d'abocament a les platges de les Balears. En aquest cas, són residus sòlids i fibrosos els que han cobert la superfície de la platja i s'escampen per part de la badia. En declaracions a l'ARA Balears, han explicat que dins d'una activitat lúdica a la platja del Penyó, entre Ciutat Jardí i la Punta de la Torre, van trobar una secció del litoral cobert d'una brutícia, que semblaven tovalloletes o draps, barrejada amb la posidònia i l'arena d'aquest entorn natural.