El 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, molts republicans comptaven els dies perquè els aliats envaïssin Espanya i traguessin Franco del poder. Res d’això, però, passà. En el nou context de la Guerra Freda, el primer ministre britànic, Winston Churchill, anticomunista furibund, s’estimava més que ca nostra estigués en mans d’una dictadura abans que d’una República bolxevic. La decepció es consumà el 26 de setembre del 1953 amb els famosos Pactes de Madrid. Els Estats Units es comprometien a ajudar econòmicament un país d’un gran valor estratègic a canvi de poder bastir en el seu territori una bona xarxa militar –de resultes d’aquell acord és la base del Puig Major, inaugurada oficialment el 1960.

Abans de la irrupció del turisme depredador, a principi del segle XX, a Menorca, hi havia gent que creia en la utopia d’un món millor. Foren els anarquistes (‘sense govern’, en grec), també coneguts com a àcrates o llibertaris. Seguiren els dictats de pensadors com el britànic William Godwin (1756-1836) i el rus Mikhaïl Bakunin (1814-1876), que preconitzaven la llibertat total dels ciutadans i la desaparició de l’estat i de la propietat privada. La historiadora algaidina Catalina Martorell Fullana coneix bé aquest moviment. És autora del llibre Anarquisme i lliurepensament a Menorca, 1898-1923 (Calumnia, 2020). “En aquesta illa –assegura– el republicanisme fou molt potent durant el Sexenni Democràtic (1868-1874). Hi havia persones que participaven en lògies maçòniques i societats lliurepensadores o bé abraçaven noves religions com el protestantisme o l’espiritisme. Això facilità la penetració de les idees anarquistes entre les classes obreres”.

La primera vegada que van saber de l'explosió d'un caixer amb un artefacte casolà ja hi havia diverses coses que als Mossos no els quadraven. La instal·lació d'una entitat bancària a Barcelona va saltar pels aires, una tècnica habitual en moltes bandes de robatoris, però els agents van detectar que després de la detonació ningú va tornar-hi per agafar els diners. En les revisions posteriors, la unitat Tedax dels Mossos va continuar veient-hi coses estranyes. Primer de tot, l'explosió havia sigut exageradament potent si només buscaven obrir el caixer. A més, pel carrer van anar trobant trossos de l'artefacte casolà amb inscripcions. Les peces s'havien esmicolat i el contingut era pràcticament il·legible, però ja s'intuïa algun "A.C.A.B." (All cops are bastards).

La vaga de fam protagonitzada pel pres anarquista Alfredo Cospito, que compleix una condemna de 20 anys per haver perpetrat diversos atemptats sense víctimes mortals ni ferits, ha provocat un enfrontament entre l'oposició i el govern italià presidit per Giorgia Meloni, que rebutja la reforma de l'estricte règim carcerari conegut com a 41 bis. A Itàlia s'aplica a casos excepcionals, la majoria relacionats amb la màfia o el terrorisme. És sota aquest règim que es troba el líder anarquista.

El jutge de l'Audiència Nacional Juan Pablo González ha deixat en llibertat vuit dels nou detinguts aquest dimecres a Barcelona per la seva pertinença als Grups Anarquistes Coordinats (GAC). El novè sí que ha entrat a la presó incondicional. A tots nou, però, els imputa un delicte d'integració a organització terrorista i se'ls considera responsables d'accions de terrorisme de tipus "anarquista insurreccionista".

"És fàcil interpretar l'Operació Pandora com un mitjà de criminalització dels moviments socials". Així s'ha expressat aquest dimecres en en una entrevista a 'Rac 1' Jaume Asens, l'advocat del bomber en la macrobatuda policial contra grups anarquistes que va tenir lloc dimarts. Un tipus d'operació policial operació, intueix Asens, d'aquelles que són "desproporcionades i espectaculars" però que s'acaben "desinflant" o que fins i tot "es queden en res". Amb tot, l'advocat creu que l'objectiu de l'anomenada Operació Pandora no era un altre que el de recavar informació sobre el funcionament d'ateneus com la Kasa de la Muntanya.