Els gairebé 40 graus que marcaven els termòmetres aquest diumenge a Palma no han frenat milers de persones d'assistir a la manifestació per clamar contra la turistització de Mallorca. 'La vostra avarícia ens ofega' i 'Des de quan hem de demanar hora per anar a la platja?' han estat alguns missatges de les pancartes. Però també n'hi havia en anglès –'Mallorca is not your Cash Cow' (Mallorca no és la vostra vaca per fer diners) i 'Mon cheri, go home' (Estimat, parteix a casa). Hi havia des d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) fins a joves, docents i, fins i tot, alguns turistes. El perfil dels manifestants ha estat transversal.

Truco a l’Amadou M’ballo (Hinako, 1969) a Friburg i primer em respon un allô que de seguida canvia per un català fluid i natural, gens rovellat malgrat que va marxar a Suïssa el 2019. “De petit tenia un professor que em va dir: «Si vas a un país, has d’intentar parlar ràpidament la llengua que parlen allà». Per això des que vaig arribar a Catalunya m’interessava parlar català. Escoltava sempre el futbol de TV3. En Lluís Canut m’agradava molt com parlava”, recorda. No va fer classes ni de català ni de castellà. Al migdia escoltava les notícies en català de TVE i al vespre, el Telenotícies.

El Govern ha publicat aquest divendres més de cinquanta testimonis de familiars directes de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Els 58 testimoniatges de familiars del cop d'estat, la Guerra Civil i la repressió franquista es poden trobar en el portal de Memòria Democràtica del Govern. La Direcció General de Memòria Democràtica ho ha pogut documentar com a part del servei d'Atenció Directa a les Víctimes des que es va posar en marxa la iniciativa al març d'aquest mateix any on ja han passat 80 famílies. 

Viatjar centenars de quilòmetres per posar-se un vestit especial, uns guants i una mascareta. Netejar chapapote fins a l'extenuació. Aspirar vapors nocius enmig dels temporals hivernals de la costa gallega. Resulta difícil trobar precedents d'una mobilització ciutadana com la que es va produir l'any 2002 arran de la catàstrofe del Prestige. D'aquells centenars de milers de persones en rescatem, vint anys després, la història d'uns quants.

El pacient tipus de la medicina estètica era una dona, d’uns 45 anys i de classe mitjana-alta, fins que han aparegut perfils nous. Els darrers a accedir-hi han estat els adolescents, els homes i les classes socials mitjanes-baixes.

Laura Perelló es planteja seriosament anar-se’n a Holanda o a Bèlgica si d’aquí a quatre mesos no troba cap feina. Llicenciada en Màrqueting i Comunicació, el seu contracte temporal en una empresa de màrqueting digital de Pollença es va acabar en plena pandèmia, el 14 d’abril. Feia ja un any que estava a la mateixa companyia i, si no hagués arribat el covid-19, l’haurien feta fixa. “Vaig temptejar els meus caps el febrer i em varen dir que no passàs pena, que segur que hi quedaria”, recorda. La immensa majoria dels clients eren hotels, empreses de lloguer vacacional, restaurants... i en arribar l’estat d’alarma varen caure un darrere l’altre. A Perelló primer la varen posar en un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i en acabar-se el contracte, la varen fer fora. Té quatre mesos de prestació d’atur, però encara no ha cobrat perquè el pagament va amb retard.

El magistrat titular del jutjat d'Instrucció número 9 de Palma, Enrique Morell, ha ordenat retirar la condició de testimoni protegit tant a la madame del cas Cursach com al conegut com a número 29. Així ho ha decidit per mitjà d'una interlocutòria del 17 de juliol i a petició del Ministeri Fiscal.

El testimoni protegit 30 del cas Cursach ha iniciat una vaga de fam perquè, a pesar que el jutge li reconeix aquesta condició, la policia no li proporciona seguretat, una situació que, segons ha publicat l'agència Efe, pateixen molts dels que han declarat en la investigació per la presumpta trama corrupta de l'empresari.

“Jo crec que totes vàrem arribar a odiar la missa”, diu Ángeles mentre mira des de la finestra del primer pis de la Misericòrdia de Palma, el pati on es va criar de petita. La missa no es perdonava i les pregàries eren constants. Resar abans de berenar, dinar i sopar; a l’hora d’entrar a classe, al llit a l’hora d’aclucar els ulls. “I pobra de tu que no anassis a confessar-te; et tenien calada”, afegeix Ani, al seu costat, també mirant a un espai ara deshabitat i en obres. “Quins pecats podíem tenir allà? Però per nassos havíem de ser dolentes, així que al final t’ho inventaves”, rebla Ángeles.

Les declaracions del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, han posat punt final a la segona fase del procediment judicial contra l'1-O i, sense pausa, aquest dimecres arriba el torn dels testimonis polítics. Els plats forts de la primera sessió seran l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. El tribunal, presidit pel jutge Manuel Marchena, ha decidit concentrar els testimonis polítics al principi per allunyar-los al màxim de la campanya electoral.

CATEGORIA 1: 4t - 6è primària (9-12 anys)

Hola, bon dia, alcaldessa,

]]>

Un home que ha passat el dia ajudant a Sant Llorenç ha denunciat a les xarxes socials que els cossos i forces de seguretat no deixen passar els voluntaris que volen col·laborar per solucionar com més aviat millor la situació dels afectats per la torrentada d'aquest dimarts.

]]>

L' Emmanuel encara porta la roba molla. És de matinada al port de Lampedusa i, com ell, un centenar de migrants i refugiats acaben de ser rescatats de l'enèsim naufragi al mar Mediterrani. El jove, originari de Guinea Bissau, no es treu del cap el desert. La travessia pel desert del nord del Níger, que havia superat un mes abans, abans d'arribar a Líbia, i abans de jugar-se la vida al mar. “Al desert he vist morir amics meus. Vam haver de deixar-los enrere per continuar”, diu amb cert penediment. Explica que les màfies els van abandonar a la sorra, que no tenien ni aigua ni menjar, i que alguns companys van morir abans que els salvessin. El seu relat sembla voler recordar que el mar no era –ni és– l’única frontera mortífera en el camí migratori cap a Europa.

]]>

La Fiscalia ha centrat bona part dels interrogatoris als primers testimonis del judici del 9-N a intentar provar que la Generalitat va estar darrere del 9-N fins el dia de la votació, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van assegurar ahir al judici que després de la providència del TC havien cedit l'organització del procés participatiu als voluntaris i que ells se n'havien apartat.

]]>

30 minuts. Això és el que ha durat la declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons fonts judicials, Forcadell només ha contestat a les preguntes de la seva defensa, però no a les de la Fiscalia ni a les de la jutge del cas, i ha interpel·lat el tribunal: "Jo tinc el deure de protegir la inviolabilitat dels diputats, com vostès tenen el deure de protegir la meva".

]]>

L'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han demanat al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que citi a declarar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, com a testimonis en el judici pel 9-N. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau han presentat davant del TSJC els escrits de defensa, als quals ha tingut accés l'ARA, en els quals es demana l'absolució dels tres excàrrecs, per als quals la Fiscalia demana fins a 10 anys d'inhabilitació.

]]>

La vida de Julià Vidal va ser una "vida de compromís" amb el far del cap de Salines (Mallorca), que va cuidar durant 23 anys. El va acompanyar en tot aquest temps la seva dona, Sebastiana Maimó, que l'ajudava en les tasques de manteniment o a posar la sirena que avisava de boira. “Per mi, el pitjor és si hi ha una avaria i el far s'apaga. Et sents molt responsable per la gent que necessita els senyals marítims”. Al far celebraren les bodes de plata i s'hi estimaren molt.

]]>

Les cues davant dels caixers de la Banca Privada d'Andorra (BPA) no s'han traslladat aquest dilluns davant la seu del Banco Madrid, a la plaça Colón de la capital espanyola. Però sí l'expectació. I és que cap dels aproximadament 15.000 dipositants de la filial del BPA a l'Estat no poden tocar els seus estalvis. La decisió, anunciada pel Banc d'Espanya, és inèdita a l'Estat, i ha generat, en primera instància, sorpresa entre els afectats, i poc a poc, indignació. Segons el supervisor espanyol, gairebé 500 clients amb dipòsit al Banco Madrid no tenen garantits tots els seus diners perquè superen els 100.0000 euros del Fons de Garantia de Dipòsits. La resta, però, tampoc podran tocar els diners fins que el jutge decideixi si accepta el concurs de creditors. És a dir, que els tràmits avancin. Sense data per determinar.

]]>