Sala Augusta, el primer dels dos poemes –emocionants i escruixidors– que conté el nou llibre de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), comença amb una pantalla de cinema on es projecta la imatge d'un vaixell amarrat al port de Palma. El feix de llum proposa un viatge fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. El lector no triga a saber que aquell vaixell, el Jaume I, va ser convertit pels falangistes en presó durant unes setmanes de 1936. També el cinema on es projecta la pel·lícula havia estat, durant la guerra, "una presó per tancar-hi els rojos", coneguda amb el nom de Can Mir, perquè era propietat d'una família de falangistes que portava aquest cognom.

"Ets la primera persona que entra en aquest estudi, a banda de la família", comenta Àlex Broch (Barcelona, 1947) a l'entrada del pis de l'Eixample dreta que, des de finals de la dècada dels 80, ha anat sent colonitzat per piles i piles de llibres. El crític literari i editor català calcula que n'hi deu tenir uns 5.000, tot i que aquesta només sigui una part de la seva biblioteca, que s'expandeix també a la casa d'estiueig de Bellaguarda i, en menor mesura, al lloc on viu. "Dec tenir una de les col·leccions més importants de crítica literària de la ciutat", afegeix amb la boca petita quan s'accedeix a l'antic menjador de l'immoble, on hi conviuen centenars de volums de temàtiques tan diverses com la semiologia, la història cultural, l'antropologia, la mitologia i la lingüística. "Si algú ocupés el pis, em quedaria completament desarmat, perquè aquí dins hi ha totes les meves eines de treball", continua. Les eines i també els llibres que ha escrit –entre els quals destaquen Literatura catalana dels anys 70 (Edicions 62, 1980) i Forma i idea en la literatura contemporània (Edicions 62, 1993)–, les nombroses revistes i publicacions en què ha col·laborat, les col·leccions editorials que ha dirigit i els set volums d'Història de la literatura catalana, coeditats des del 2013 per Enciclopèdia, Barcino i l'Ajuntament de Barcelona. El projecte, el més ambiciós de tots els que ha capitanejat, s'hauria de tancar el 2027, coincidint amb el seu vuitantè aniversari.

Fa tres anys, l’escriptor Francesc Serés (Saidí, 1972) va abandonar abruptament la direcció de l’Institut Ramon Llull després de quatre mesos al càrrec, i fins i tot va marxar del país. Aquest canvi d’escenari cristal·litza ara en una obra de no-ficció, El món interior (Proa), on explica les pistes i les persones que ha anat trobant els últims dos anys i que connecten tres guerres europees: la d'Ucraïna, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. En la seva maduresa literària i personal (fa tres mesos va ser pare), Serés es mostra il·lusionat per descobrir un món nou.

“No poder tenir el que volia”: la frase conté una bona part del sentit del drama d’aquest nou llibre de Sergi Belbel, que va debutar com a novel·lista amb Morir-ne disset, premi Sant Jordi 2021. I no poder-ho tenir vol dir, al capdavall, no ser capaç d’acomplir el desig. El desig amatori, principalment.

Encara que consideri l'escriptura com un "ofici desagraït", Joan F. Mira (València, 1939) hi ha dedicat més de cinc dècades, durant les quals ha publicat novel·les, reculls de narracions, assajos, articles i traduccions. L'escriptor, que atén l'ARA per telèfon, ha estat reconegut amb el premi Trajectòria de la Setmana. És una bona ocasió per repassar algunes de les fites del seu llarg i fructífer recorregut, però també per conèixer la seva opinió sobre el present de la llengua i la literatura catalanes.

El retorn a la literatura de Maite Salord (Ciutadella, 1965) ha estat per la porta gran: El país de l'altra riba es va emportar el III Premi Proa de Novel·la. Salord havia aparcat els últims set anys l'escriptura, perquè la política en primera línia l'havia absorbit completament. Va estar al Consell Insular de Menorca durant 16 anys, institució que va arribar a presidir entre el 2015 i el 2017, des de la formació econacionalista Més per Menorca. El llarg parèntesi, però, no li ha fet oblidar allò que més l'apassiona, com es viu la història de portes endins i com la viuen aquells que la pateixen.

"Podem considerar Gaziel el nostre Stefan Zweig: com ell, podia haver titulat les seves memòries 'Un món d'ahir', i, com ell, les podria haver subtitulat 'Memòries d'un europeu". Amb aquest elogi contundent presenta Vicenç Pagès Jordà el llibre de memòries d'Agustí Calvet 'Gaziel' (1887–1964), 'Tots els camins duen a Roma', que Proa acaba de reeditar en un sol volum que inclou dos plecs de fotografies.

La novel·la 'Jo confesso', del filòleg i escriptor català Jaume Cabré, ha venut més de 20.000 exemplars a França des que va arribar a les llibreries d'aquest país fa tres setmanes, i a finals del 2014 serà publicada en anglès a l'editorial Arcadia.

'Jo confesso', de Jaume Cabré, ja ha estat traduïda, i publicada, a l'alemany, l'italià, l'holandès, el polonès i el castellà. Al setembre surt en francès, i a la tardor, en danès. Encara hi ha sis països més on la novel·la està sent traduïda, entre els quals destaca la Xina i Turquia.

L'escriptora txeca Monika Zgustova acaba de publicar la novel·la 'La nit de Vàlia' (Proa), on relata la història d'una supervivent del gulag rus. Zgustova combina l'experiència humana amb la història real centreeuropea i russa del segle XX. La vida al gulag, la relació amorosa amb un 'marine' nord-americà abans i després de l'exili forçós, el retrobament amb la seva filla o la història no menys dramàtica de la seva mare apareixen en un llibre que l'escriptora considera el "més esperançador" que ha escrit.

Un metge novell i idealista viatja l'any 1864 en el vaixell Verge de Montserrat cap a Sierra Leone. El que semblava un viatge comercial amb ivori, banús i espècies dóna un gir de 360 graus quan el metge descobreix els centenars d'africans que han de ser venuts il·legalment a Cuba i Puerto Rico. Aquest és el tema principal del llibre 'El mar dels traïdors' (Proa) de l'escriptor i antropòleg Jordi Tomàs (Barcelona, 1971), que va guanyar el Premi 'El lector de l'Odissea' l'any 2012. L'escriptor ha assegurat que a Catalunya hi havia moltes famílies esclavistes. En la presentació del llibre, Tomàs ha explicat que la idea de fer aquest llibre va sorgir fa uns quatre anys quan el Centre d'Estudis Africans li va oferir fer una sessió sobre l'esclavisme en un postgrau. El tema de l'esclavisme li interessa i molt a Tomàs. De fet, ha viatjat en diferents ocasions a Àfrica i ha visitat els llocs d'on sortien els esclaus com el Senegal.