Fa pocs anys, la psicòloga i neurocientífica Alba Cardalda (Barcelona, 1989) va pujar un vídeo a Instagram per respondre una senzilla pregunta: com es pot engegar algú a la merda de manera educada? Aquell clip va generar ràpidament milers de visualitzacions i comentaris i va evidenciar que potser la pregunta era senzilla però que, per a molts, la resposta no ho era tant. El segell editorial Rosa dels Vents ho va veure i li va demanar un llibre per mirar de respondre-ho. El resultat és Com engegar a la merda de manera educada (2025), que s'ha col·locat entre els més venuts en no-ficció en català aquest últim Sant Jordi.

El PP i Vox han sumat majoria a la Comissió Mixta d'Insularitat (Congrés i Senat) per rebutjar la iniciativa d'Associació Socialista Gomera i el senador per les Pitiüses, Juanjo Ferrer, per limitar, regular o condicionar la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents a les Balears i les Canàries. Es tracta d'una iniciativa no vinculant que han proposat dos senadors del Grup Esquerra Confederal i a la qual han donat suport el PSOE i Coalició Canària, però no ha bastat per aprovar-la.

1. Simplicitat. No hi ha dos humans iguals. Aquesta realitat s’expressa en tots els tipus de relacions, també en la creativitat. Els humans creem des de la complexitat de la nostra condició: un cos que viu en relació, una intel·ligència, unes percepcions, unes sensacions, uns sentiments, una sensibilitat que fa de cada un de nosaltres un animal relacional irrepetible. L'afecte marca les relacions dels uns amb els altres. La singularitat es transmet en tots els àmbits de la vida i de creació del simbòlic. Ja fa molts anys, a El sentit íntim (1982) explorava les figures d’aquesta relació: l’amor, la creació artística, la intuïció, la construcció de singulars, per dir-ho així. La IA desborda aquest món? Deixarà espai per a la condició humana o ens embolicarà a partir de la seva presumpta capacitat de fer la feina creativa per nosaltres? Continuarà havent-hi artistes o seran alimentadors d’IA? Intel·ligència artificial em sona a una contradicció en els seus termes. O, pitjor, a una certa voluntat d’expropiar als humans la seva singularitat.

"És una qüestió de mesos, no d'anys", va declarar el vicepresident del Govern, Antoni Costa, l'endemà de la protesta contra la saturació turística que va mobilitzar desenes de milers de persones a Mallorca. Costa parlava de les mesures del Pacte per la sostenibilitat que el Govern va posar en marxa al maig. Ara bé, l'ARA Balears ha pogut saber que les previsions de l'Executiu són que l'informe del pacte estigui enllestit al novembre de 2025, i això si es compleixen els terminis que figuren en el document de Motivacions, objectius i operativa, que han rebut els membres dels dotze grups de treball d'aquesta iniciativa. Cal recordar el mecanisme bàsic de funcionament del pacte: hi ha una plataforma de participació ciutadana, les propostes de la qual passaran per la dotzena de grups de treball; després d'una tasca de filtratge, els grups faran arribar la informació a un comitè d'experts que se suposa que coordina tota la feina; i els experts seran els encarregats d'elaborar un document que servirà de base per prendre les mesures oportunes.

“La disciplina té una mala fama injusta, fins i tot sembla que faci por parlar-ne”, diu Alba Castellví, educadora, sociòloga i mediadora. Assegura que aquesta mala fama és deguda al record d'un passat educatiu en què l'educació de la disciplina es feia de manera “disciplinària”, molt estricta i fins i tot agressiva. Considera que, malgrat la mala fama, és imprescindible ensenyar-ne, “perquè sense disciplina no es pot fer realitat cap projecte que requereixi esforç i persistència, ni la facultat de posposar la gratificació”. Acaba de publicar Els hàbits que els faran feliços, on no parla d'educar amb disciplina, sinó d'educar la disciplina. És a dir, d'ensenyar als que creixen la capacitat de fer les coses amb constància i rigor per sortir-se'n de manera més eficient. Per a Castellví, la disciplina és la capacitat de mantenir els propòsits malgrat que no tinguin recompenses immediates, de treballar ordenadament i amb rigor i de controlar els impulsos que ens aparten dels objectius. Al llibre proposa trenta maneres d’ensenyar la disciplina i afirma que es pot fer d'una manera alegre i positiva.

Els límits són una de les maneres que poden ajudar-nos a mostrar als infants quines coses són les que poden fer, quines són les pautes que desitjam establir respecte de la manera d’actuar amb els altres, el món que els envolta i fins i tot en algunes circumstàncies vitals. A més, ens ajuden a marcar quines són les conductes que no s’han de promoure en un ambient o un altre.

Tots ens hem sentit més d'un cop massa cansats i desbordats amb les tasques diàries per posar-nos a jugar amb les nostres criatures. "Tot va molt ràpid, pràcticament no tenim temps de relaxar-nos, i ens cal trobar temps per parar i jugar, per escoltar els infants i que ens expliquin què volen fer realment", diu Cristina de Sancha, mestra d'educació infantil i primària i autora del llibre A ritme d'infant. Acompanyament a nens de 3 a 6 anys. La terapeuta familiar sistèmica i mestra d'educació especial, infantil i primària Meritxell Giralt apunta que vivim en una societat "poc atenta a la infància". Al seu parer, la societat actual no inclou les necessitats de la primera infància i, per tant, "no hi ha un acompanyament majoritàriament respectuós" cap a ells. Tot i això, celebra Giralt, "cada cop hi ha més famílies que es plantegen quin acompanyament, quina criança i quina educació volen donar als seus fills”. I subratlla: "No volen que algú altre els eduqui, sinó participar d’aquest procés de creixement".

Investigadors de la Universitat de Bristol d'Anglaterra han creat un robot que neteja l’aigua bruta. Inspirats en els insectes d’aigua, els investigadors del Laboratori de Robòtica de Bristol han desenvolupat el Row-bot, que camina per sobre de l’aigua i obté l’energia dels microbis que engoleix.