L'església de Sant Climent de Taüll és coneguda mundialment sobretot per la pintura mural del Crist en Majestat conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La potència d'aquestes i altres pintures romàniques ha fet que sovint hagi caigut en un cert oblit que durant l'Edat Mitjana les esglésies romàniques estaven emblanquinades i decorades. De fet, la imatge de les esglésies de pedra és recent, del segle XX. Aviat Sant Climent de Taüll també serà coneguda per l'exterior, gràcies a una de les iniciatives de l'Any Taüll 900, la commemoració del novè centenari de la consagració de les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll els dies 10 i 11 de desembre de l'any 1123 per part del bisbe de Roda. D'una banda, en els aspectes constructius, hi ha la restauració del campanar i, de l'altra, la recuperació de la pintura exterior, una decoració lineal de traces vermelles, molt visible a l'interior dels arcs cecs. Aquesta imatge més lluminosa del temple tornarà gràcies a un nou videomapatge a l'exterior que es podrà veure en ocasions puntuals al llarg de l'any. "Aquestes esglésies tenien un embolcall cromàtic senzill, però d'una gran eficàcia plàstica", afirma Eduard Riu Barrera, arqueòleg i historiador del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i comissari de Taüll 900.

Un dels pocs avantatges de l’actual situació és que llocs abans concorreguts pel turisme s’han fet més habitables. Aquest és el cas del claustre de la catedral de Barcelona, un indret fantàstic per reposar una estona i distreure’s tafanejant parets i sostres. En aquests moments, amb prou feines m’acompanyen unes persones que deambulen, tan admirades com jo, per la pau que s’hi respira. Tanmateix, ningú sembla prestar gaire atenció a les lloses que trepitgem, un camí de pedra amb símbols estranys, un fossar dels morts i per als morts, la majoria sense nom, enterrats en el que havia estat un cementiri gremial.

Crist beneint, la història de Caín i Abel, la vida dels profetes Jonàs i Daniel, en què apareix el rei Nabucodonosor, Pere amb la clau, els mesos de l’any, Jahvè lliurant les Taules de la Llei a Moisès, el trasllat de l’arca fins a Jerusalem, el somni de Salomó... Totes aquestes escenes i personatges apareixen a la imponent portalada del monestir de Ripoll. Fa segles que aquest conjunt monumental va perdre la policromia, però avui dia tampoc es pot contemplar la pedra nua en tota l’esplendor.

Un grup d'experts –picapedrers, historiadors, escultors i aparelladors– han vinculat l'origen del claustre de Palamós amb restes romàniques de la Catedral Vella a la ciutat de Salamanca, en un treball d'investigació que estan realitzant.