L'escriptora egípcia Nawal el Saadawi, un dels referents de la lluita feminista al món àrab i eterna aspirant al premi Nobel de literatura, ha mort als 89 anys. Sempre combativa amb el patriarcat, la pensadora més destacada del segle passat a Egipte marxa després d'una prolífica carrera literària –mig centenar d'obres traduïdes a 40 idiomes– i també de lluita incansable pels drets de les dones, que la van portar a la presó i a l'exili. En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci. La premsa del país nord-africà confirmava aquest diumenge la seva mort, arran d'una malaltia que no ha estat precisada, en un hospital de la capital.

El premi Nobel de la pau 2015 ha reconegut el paper de la societat civil de Tunísia, que ha estat clau en la transició democràtica del país. Avui han recollit el premi a Oslo els representants de l'anomenat Quartet, l'organisme amb què el principal sindicat del país, la patronal i altres entitats civils van arribar a un acord que va evitar que descarrilés el procés. I és que Tunísia, el bressol de les Primaveres Àrabs, és l'únic exemple positiu d'unes revolucions que van suscitar grans esperances de justícia i llibertat, però que han acabat desembocant en cops d'estat i cruentes guerres civils. A Tunísia el premi s'ha rebut entre la il·lusió i la desesperança, per la difícil situació econòmica que viu el país i l'impacte dels últims atemptats jihadistes.

"En aquests dos anys hem fet un curs intensiu de revolució i democràcia i ara no estem disposats a suportar una nova dictadura", així s'explicava fa uns dies a l'ARA la periodista egípcia Sahar Talaat, que va ser atacada per grups islamistes quan cobria una manifestació al Caire contra el president egipci, Mohammed Mursi. Derrocar un règim autoritari que ha monopolitzat el poder durant dècades pot ser cosa de dies, però és més llarg, i difícil, construir un nou país on es facin realitat els tres lemes de la revolta: pa, justícia social i llibertat. El camí no és en línia recta, té avanços i retrocessos, però ni la repressió ni les falses promeses dels vells opositors arribats al poder en les primeres eleccions democràtiques han pogut aturar-lo.

Enclavada en una vall de Jabal Akrad (serralada muntanyenca que fa frontera amb Idlib, Hama i Latakia), la localitat cristiana de Gazani, envoltada de poblets sunnites i alauites, s'ha convertit en el camp de tir de les forces del règim, després que l'Exèrcit Sirià Lliure (ESL) la prengués fa unes setmanes. El continu bombardeig a què el règim sotmet Gazani ha obligat els seus veïns a abandonar casa seva i refugiar-se en els barris cristians de Latakia i Alep, que encara estan controlats per les forces governamentals.

Famílies senceres van ser executades a la "massacre atroç" a la ciutat siriana d'Al-Haula, a la regió de Homs, segons ha denunciat aquest dimarts a Ginebra un portaveu de l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Rupert Colville.

Un grup de manifestants ha assaltat i calat foc la matinada de dimarts a les oficines del candidat presidencial Ahmed Xafik, últim primer ministre de Hosni Mubàrak, a un barri del Caire, segons fonts de la seguretat egípcia. Els manifestants han irromput a la seu electoral de Xafik per protestar contra el resultat dels comicis, que s'hauran de resoldre en una segona volta entre aquest general retirat i el candidat islamista dels Germans Musulmans, Mohammed el-Mursi.

Ahmed Xafik diu que mai s'ha penedit d'anomenar l'expresident Hosni Mubàrak "un model a seguir". Al dinar d'homes de negocis celebrat aquest mes per la Cambra de Comerç Americana a Egipte, grup que reuneix multinacionals i els qui treballen amb elles, la multitud va esclatar en aplaudiments.

La segona volta de les eleccions presidencials d'Egipte es disputarà entre el candidat dels Germans Musulmans, Mohammed el-Mursi, i l'últim primer ministre de Mubàrak i excomandant de les forces aèries, Ahmed Xafik, segons ha confirmat aquest dilluns el comitè electoral egipci.

El règim del president Baixar al-Assad no retirarà les forces de seguretat de les ciutats sirianes abans d'obtenir "garanties per escrit" de l'oposició, ha indicat el ministeri sirià d'Afers Exteriors en un comunicat.

L'esposa del president sirià Baixar al-Assad, Asma, serà inclosa a la llista de sancions de la Unió Europea a Síria, entre altres membres de la família. La mesura ha estat una proposta del Regne Unit, i es produirà quan els ministres d'Exteriors dels 27 es trobin a Brussel·les aquest divendres, segons ha avançat el diari 'The Guardian'.

Prop de 8.500 persones han mort per la violència des de l'inici de la revolta a Síria el març del 2011, segons ha indicat aquest dimecres l'Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH). Entre les víctimes hi ha 6.195 civils i 2.263 soldats i membres dels cossos de seguretat, dels quals 428 eren desertors que s'havien unit als rebels. El total, doncs, és de 8.458 morts, ha explicat el cap de l'OSDH, Rami Abdelrahman.

El president francès ha reconegut aquest dimarts que no s'ha confirmat que la periodista francesa Edith Bouvier, ferida a la ciutat siriana de Homs, es trobi sana i estàlvia al Líban, malgrat haver afirmat a primera hora de la tarda que estava "molt content" perquè el "malson" de la reportera s'havia acabat.

L'exèrcit sirià ha ampliat aquest dijous els atacs contra la població a la ciutat de Deraa, al sud del país, la ciutat on va començar la revolta contra el règim fa onze mesos. Al matí, s'hi han produït enfrontaments mortals entre l'exèrcit i soldats desertors. Mentrestant, els bombardejos segueixen a Homs i Hama, ambdues al centre de Síria i epicentres de les protestes populars.

El rei Mohamed VI va poder anar a dormir ahir tranquil després que gairebé tres quartes parts dels 13 milions de marroquins inscrits per votar al referèndum constitucional acudissin a les urnes amb una resposta massiva pel sí.

El govern de transició de Tunísia torna a estavellar-se. L'executiu es va haver de refer dies després d'haver-se constituït perquè els ministres més propers als manifestants van abandonar-lo i ara perd el primer ministre, Mohamed Ghanuchi, hereu directe del dictador Ben Ali i, per això, rebutjat per gran part de la població.