Milton Friedman sovint apareix en el debat públic com una etiqueta. Per a alguns, és el símbol del neoliberalisme. Per a d’altres, una referència incòmoda. Però aquesta manera de llegir-lo és poc útil. No ens ajuda a entendre els problemes que tenim avui.

Tots recordem i identifiquem amb rapidesa aquelles olors tan especials de la nostra infantesa o adolescència: els canelons dels avis, el pastís dels pares, la terra humida després de ploure quan érem amb la colla a la muntanya, el mar... I, quan les recordem, la memòria recupera un munt d’imatges, sensacions i pensaments que potser crèiem oblidats. Momentàniament s’altera el nostre comportament, segons si associem aquelles olors a sensacions agradables o desagradables.

Cada dia prenem centenars de petites decisions. La major part de vegades sense ser-ne del tot conscients, guiats per les nostres necessitats internes i per les condicions de l’entorn, que inclouen les interaccions amb altres persones. Anar a treballar per guanyar-nos el sou o a estudiar per preparar-nos de cara al futur; què mengem per esmorzar o per dinar; quina samarreta, camisa o brusa ens posem, etcètera. Per descomptat, algunes d’aquestes decisions les prenem de manera conscient, però moltes les automatitzem. La diferència entre els dos casos rau en els elements on focalitzem l’atenció, la qual cosa afecta la motivació. I també a l’inrevés. Per exemple, si tenim alguna motivació per voler lluir, focalitzarem més l’atenció en la samarreta, camisa o brusa que ens posem.

Si amb l’empat a 1.515 vots en l’assemblea de diumenge a Sabadell la CUP esperava retornar a Junts pel Sí el dilema sobre la investidura, ahir els va sortir el tret per la culata. JxSí va entomar en una reunió de la cúpula de la coalició l’empat de la CUP. I va determinar que l’última oferta formulada la setmana passada continua sent vigent. Des de Junts pel Sí no mouran cap altra peça. Ara toca a la CUP desfer l’empat d'aquest diumenge per decidir si accepta la proposta d’acord, que inclou tant sí com no la investidura d’Artur Mas. Així ho va anunciar ahir el cap de files de la candidatura unitària de CDC i ERC, Raül Romeva, després d’un matí en què la cúpula de Junts pel Sí, sense Mas, va estar reunida per debatre la resposta a l’assemblea cupaire. La lectura verbalitzada va ser d’optimisme.

Abans de presentar el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC), l’unionisme ja veia venir el revés judicial. L’última prova és que ahir al matí -gairebé sis hores abans que els magistrats es pronunciessin- el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, reconeixia resignat que, amb els precedents a la mà, tenien poques opcions de guanyar aquest embat. Un cop confirmats els auguris, l’estratègia va ser fiar-ho tot al partit de tornada per remuntar l’autogol. Provar de girar full atiant futures impugnacions de la declaració de ruptura.

L'exministra socialista Carme Chacón considera que el rei Joan Carles l'"encerta" en la seva decisió d'abdicar en el seu fill, el príncep Felip, i, per tant, cedint el pas a una nova generació. Chacón, que ahir va renunciar a presentar-se a la secretaria general del PSOE i va dir que es reservava per a les primàries obertes, ha escrit un comentari a través de la xarxa social Twitter sobre la renúncia del rei.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha deixat ben clar aquest divendres que la decisió sobre el que ha de ser Catalunya correspon als catalans, com és lògic", de la mateixa manera que el futur d'Escòcia el decidiran els escocesos i no tots els britànics.