Parlem amb alumnes de l'institut Miquel Tarradell del Raval de Barcelona. Fan primer i segon de batxillerat i els hi preguntem si volen seguir estudiant i per què?

Hi havia un temps que l’essència de la universitat era l’estudi. En la nova llei orgànica del sistema universitari (LOSU), ja aprovada al Congrés de Diputats i en procés de ratificació pel Senat, ni se’n parla, de l’estudi. És una absència sobrevinguda. La llei orgànica d’universitats, del 2001, començava afirmant, en el primer apartat del primer article, que “la universitat realitza el servei públic de l’educació superior mitjançant la recerca, la docència i l’estudi”. També en el primer paràgraf del primer article, la llei orgànica de reforma universitària del 1983 començava declarant que “el servei públic de l’educació superior correspon a la universitat, que el realitza mitjançant la docència, l’estudi i la recerca”. En canvi, la LOSU declara, al segon article (el primer estableix quin és l’objecte de la llei), que el “sistema universitari presta i garanteix el servei públic de l’educació superior universitària mitjançant la docència, la recerca i la transferència del coneixement”.

A Clara Brull, la seva manera d'estudiar li ha anat tan bé que el seu currículum llueix un grau d'administració i direcció d'empreses amb 19 matrícules d'honor, una nota mitjana de 9,2, un premi al millor expedient universitari i la fundació del Grup CBS Quality amb una plantilla de 15 persones. Des d'aquesta mateixa setmana, s'apunta també la posada en marxa d'Opositaresfacil.cat, una plataforma en línia personalitzada per preparar oposicions. El sistema combina tècniques d'intel·ligència artificial aplicades a la formació, com edtech i e-learning, amb les d'entrenament motivacional (diguem-ne IA i coach, per abreujar). La gamificació també ajuda a mastegar l'os dur dels temaris.

Les tècniques d’estudi són el conjunt d’estratègies d’aprenentatge que permeten comprendre, analitzar, sintetitzar i relacionar els continguts, temes i conceptes de les matèries que formen un pla d’estudis determinat. Ajuden a organitzar i estructurar la informació i a facilitar-ne la comprensió global, evitant la memorització purament mecànica. Podria dir-se, per tant, que unes bones tècniques són la base per a l’aprenentatge significatiu. Les tècniques d’estudi s’aprenen i s’entrenen. Assimilar-les i posar-les en pràctica correctament és un procés que no sempre és fàcil ni ràpid, però en cap cas és impossible. El que cal tenir en compte, però, és que com més aviat es comencin a posar en pràctica, abans s’assumiran i això pot ser la clau de l’èxit en qualsevol estudi. Però què es pot fer per adquirir-les? A continuació s’ofereixen algunes propostes.

Un dels debats educatius més encesos versa sobre la necessitat o no que la canalla memoritzi continguts. Moltes veus asseguren que memoritzar no fixa els aprenentatges, mentre que d'altres recorden els beneficis d'exercitar la memòria. Debat a part, els experts pedagogs de Rucio, editorial de quaderns didàctics, entenen com pot ser de frustrant per als pares que els seus fills tinguin dificultats en els seus estudis, especialment quan es tracta de memoritzar informació, atès que la memorització és una part fonamental de l'ensenyament, ja que cada dia les criatures necessiten recordar nombroses dades, dates i fórmules per obtenir bones notes.

Els pares dels adolescents tenen molts reptes en el seu dia a dia de la criança: entendre els canvis constants d’humor i de decisions, a més del desafiament o l’hermetisme selectiu a l’hora de compartir emocions amb els progenitors. Però en tenen un de màxima complexitat quan els menors s’acosten al final de quart d’ESO, desmotivats, i s’entesten a deixar els estudis. Ni batxillerat ni formació professional. Com motivar-los a seguir estudiants, amb el panorama laboral actual? Al maig, l’estat espanyol ocupava el tercer lloc al pòdium d’atur juvenil (500.000 joves sense feina), després d’Itàlia (31,7 %) i Grècia (38,2%), amb poques expectatives de trobar feines de qualitat sense formació ni titulacions. 

Olga Marín (16 anys) va estudiar 4t d’ESO l’any passat a la República Txeca. Se n’hi va anar al mes d’agost, i la idea era acabar-hi el curs escolar, però en va tornar al maig perquè al març havia començat el confinament, i les classes van passar a ser online. Enguany, ella acull a casa seva Marketa Pechmanova, de la República Txeca, i van juntes a classe, a 1r de Batxillerat. “Malgrat que no puc fer gaires excursions o sortides, valoro molt que pugui passar temps amb la família”, diu la Marketa.

Quan parlem de motivació ens referim al grau d’atracció i d’interès que una persona mostra davant d’una activitat. Diem que hi ha persones motivades o persones desmotivades segons com sigui l’esforç i la seva actitud davant l’aprenentatge, la feina, les aficions i la vida en general. 

Cop de mà d'ERC a IU-UP i Bildu al Congrés que, de pas, assegura als republicans el grup parlamentari propi sense haver de forçar el reglament de la cambra. Els republicans han constituït aquest dilluns el seu grup parlamentari amb Joan Tardà de portaveu i Gabriel Rufián de portaveu adjunt. Als nou diputats republicans se li afegiran els dos d'IU i els dos de Bildu. La seva integració al grup republicà serà només durant uns dies, ja que d'immediat passaran al mixt.