Manifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.

Iannis Varufakis és l'únic exministre de Finances europeu que pot recórrer un continent colpejat per la crisi omplint auditoris de joves i sortir-ne ovacionat. Unes 1.300 persones van anar ahir fins al Born Centre Cultural per escoltar el professor d'economia transformat en un animal polític que reconeix sense pal·liatius la «rendició» de Syriza i ara busca una nova esperança en un moviment paneuropeu. El seu missatge: Europa (i l'euro) encara es poden salvar... si es foragiten la burocràcia de Brussel·les i el mantra de l'austeritat. La seva recepta: «democratitzar» Europa.

El nou govern grec, sigui quin sigui el joc d'aliances després del resultat d'ahir, té uns deures molt clars i un marge de maniobra gairebé nul. Ha d'aplicar els compromisos recollits al document de 29 pàgines que l'executiu de Syriza va signar, contra les cordes, el mes passat.

L'exministre de finances grec, Iannis Varufakis, ha assegurat que "el perill" que Espanya acabi convertint a Grècia "sempre segueix aquí" i que "es farà real si se segueixen repetint els mateixos errors que es van imposar a Grècia". En una entrevista a El País, Varoufakis ha indicat que "els espanyols han de mirar la seva situació econòmica i social i sobre això valorar què és el que el seu país necessita independentment del que passi a Grècia o on sigui".

Milers de grecs s'han manifestat avui al centre d'Atenes per donar suport al govern en les negociacions amb les institucions i exigir la fi de les polítiques d'austeritat. La protesta, convocada pel partit governant Syriza, ha reunit prop de 7.000 persones, segons la policia, a la cèntrica plaça de Syntagma, seu del Parlament.

Els líders europeus van dissenyar el duríssim rescat d'aquest petit país mediterrani al mes de març celebrant el final d'un model econòmic impulsat per una riuada de diner en metàl·lic procedent de Rússia. De fet, molts russos rics que tenien diners en els bancs malalts de Xipre hi han perdut milers de milions. Però els russos, encara que força perjudicats, estan en situació d'obtenir una cosa que fins ara s'havia escapat fins i tot als oligarques més audaços de Moscou: obtenir el control d'una institució financera considerada sistèmica dins de la Unió Europea.

El president nord-americà, Barack Obama, ha parlat aquest dimecres amb el primer ministre italià, Mario Monti, a qui ha recordat el seu suport a "accions decisives per resoldre la crisi" i mantenir l'euro.

Sense bloqueigs

Welt am Sonntag

El patrimoni financer privat dels alemanys va arribar l'any passat a la suma total de 4.715 milions d'euros, assolint un rècord històric malgrat les pèrdues en els mercats financers, segons una xifra anunciada dijous pel Bundesbank que recull el diari 'Le Monde'. Aquesta xifra no té en compte altres tipus de riquesa, com els béns immobiliaris.

Lukàs Papadimos, ex primer ministre de Grècia –des que la setmana passada es va formar un gabinet interí–, ha advertit que el risc de la sortida de Grècia de l'euro és "real" i ha alertat de les funestes conseqüències que aixó tindria per a les economies grega i europea en una entrevista al diari 'The Wall Street Journal'.

Els líders de la Unió Europea (UE) es reuniran aquest dimecres a Brussel·les per explorar vies amb les quals rellançar el creixement econòmic, en una cita que té en el nou president francès, François Hollande, el seu gran protagonista.

Fa unes dues dècades, quan els líders d'Europa treballaven en els detalls de la seva gran visió per connectar la Unió Europea (UE) amb una moneda única, virtualment cada economista d'aquesta banda de l'Atlàntic –i la majoria dels de l'altra– vam adonar-nos que l'euro estaria mortalment/greument malmès.

L'argument de la crisi de l'eurozona s'ha complicat aquesta setmana, mentre els mercats eren sacsejats per la primera volta de les presidencials franceses, les noves dades econòmiques sinistres d'Espanya, la caiguda dels governs holandès i romanès, i l'executiu txec penjant d'un fil. Si això fos una sèrie televisiva, de quin tipus seria?

La Xina ha tornat a prometre ajuda per superar la crisi de l'eurozona, en una trobada avui a Pequín del president Wen Jiabao i els presidents de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, i del Consell Europeu, Herman Van Rompuy. No hi ha però cap compromís concret d'aportació el fons de rescat 500.000 milions d'euros que buscaven els líders europeus.

"El Regne Unit continua sent un soci clau per a la UE" i "té una importància vital per a la recuperació de l'eurozona", ha dit aquest dimecres la cancellera alemanya, Àngela Merkel, en un discurs davant del Bundestag on ha defensat els acords de la cimera europea de la setmana passada.

Els socialistes francesos discrepen de les conclusions de l'última cimera europea, que ha estat una victòria política per al president conservador, Nicolas Sarkozy. "Si sóc escollit president de la República, renegociaré aquest acord", ha dit aquest dilluns François Hollande, candidat socialista a les presidencials franceses de la propera primavera. Hollande ha reclamat "la intervenció" del Banc Central Europeu, que fins ara s'ha mantingut com a ens independent dels governs, eurobons i un fons de rescat financer potent.