El govern català prioritza la bilateralitat amb l’Estat per poder resoldre el conflicte a Catalunya, i és des d’aquest marc que el president Pere Aragonès ha descartat assistir a la conferència de presidents autonòmics que es farà a finals de juliol a Salamanca. Però, en paral·lel a l’agenda de l’executiu català, que aspira a acordar un referèndum, hi ha altres territoris que han fet un pas endavant exigint més descentralització. Els presidents de les Illes Balears i el País Valencià, Francina Armengol i Ximo Puig, van trobar-se dilluns i dimarts passat per reivindicar un model federalista de l’Estat. Amb un altre objectiu clar: escorar el govern espanyol i, de retruc, el PSOE, cap a la sensibilitat dels territoris de l’arc mediterrani. Després d’una trobada que volia ser una exhibició de força, els dos líders territorials van lamentar l’absència de Catalunya en el front comú.

El suport a un model d'estat amb un govern central únic passa per un mínim històric entre els espanyols. Segons el baròmetre del CIS d'aquest dijous els espanyols partidaris d'eliminar les autonomies serien un 15,9%, cinc punts menys respecte del darrer estudi publicat al novembre –en què hi donaven suport un 20,9%–. Des del gener del 2011, aquest és el percentatge més baix, ja que en aquell moment n'eren 14,6%.

Falta poc més d'un mes i mig per a les eleccions espanyoles i Podem pot ser el primer partit a tenir enllestit el programa electoral. Els seus membres estan validant-ne l'esborrany telemàticament, i tenen de termini per fer-ho fins a aquest dimarts a mitjanit, malgrat que tot apunta que l'aval serà quasi unànime. La major part del programa està conformat per mesures de caràcter social i econòmic, tot i que el partit de Pablo Iglesias també inclou propostes per reformar el model d'estat. I, a diferència del programa marc de les eleccions autonòmiques del maig, aquest cop sí que inclourà de forma explícita la defensa del dret a decidir. De fet, així ho va anunciar després que fa uns mesos no ho incorporés en l'anterior programa i, de fet, el seu líder, Pablo Iglesias, va avançar que promouria un blindatge constitucional d'aquest dret.