<![CDATA[Ara Balears - pla hidrològic de l'ebre]]> 10 <![CDATA["Catalunya, políticament activada". L'editorial transcrit d'Antoni Bassas]]> Una gentada va manifestar-se ahir a Amposta en defensa del cabal de l’Ebre. Que hi anés una gentada demostra que els convocants van tocar la fibra amb aquell “natros pugem sempre, ara baixeu vatros”. I natros vam baixar. Aquells anys de manifestacions contra el Pla Hidrològic, com la manifestació compartida de ‘natros’ i ‘vatros d’ahir, demostren que per a molta gent d’aquest país les comarques de l’Ebre han deixat de ser una regió oblidada, i que l’Ebre se sent capaç d’alçar la veu. M’ho va dir l’Emili Rosales al mes de maig de l’any passat, quan vàrem anar a fer un reportatge a Tortosa durant la campanya de les municipals: “A Tortosa la gent encara té una profunda necessitat d’explicar-se, però ja no tant de queixar-se. Tot va canviar fa deu anys a partir de tres paraules: “No al transvasament”. Aquella revolta va servir molt per a l’autoestima”. “La millor herència de l’oposició al Pla Hidrològic Nacional és que la gent es va activar políticament”.

]]> <![CDATA[Cañete: "El Pla Hidrològic de l'Ebre contribueix a integrar territoris i a cohesionar l'Estat espanyol"]]>

El ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, s'ha mostrat de nou disposat a "dialogar" i "negociar" amb la Generalitat un augment dels cabals al tram final de l'Ebre en el marc de la revisió del pla de conca de l'Ebre, però sempre que ho demanin els "informes científics".

]]>