Són dies calents pel que fa a Rodalies i també a Mitjana Distància. Però això no té remei proper, perquè no és conseqüència de l’estupidesa, sinó d’un model de construcció nacional d'Espanya expressat amb la política d’infraestructures. Un model assentat durant segles, que vam comentar a bastament a Espanya, capital París. Aquest model fou impugnat pel procés independentista, que va quedar desarborat per la incompetència dels protagonistes a les institucions autonòmiques i la determinació dels qui s’hi oposaven des de les institucions espanyoles. Al Procés, no al model. Però escampar llàgrimes per la llet ja vessada és només un exercici de malenconia que no ajuda ni qui el fa ni qui el rep. Les infraestructures seguiran com estan, perquè la política seguirà sent la mateixa; els que decideixen saben que tot aquest desori ni ha tingut ni tindrà sanció electoral. La identitat pesa més. I en un parell de dècades ja se’n tornarà a parlar, si de cas.

El PSOE, amb Esquerra, havia pactat de condonar, a Catalunya, una part del fons de liquiditat autonòmic, el FLA, que és una de les coses que ens tenien queixosos –em sembla que amb raó– en aquells temps en què demanàvem la independència. Es tracta de “perdonar” part d’un crèdit que l’Estat va concedir a les autonomies perquè, almenys en el cas català, no li paga els diners endarrerits que li deu. És pervers, sí.

Sense deixar de remarcar la bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions, això d’ahir va ser un gran sainet. En el capítol d’ahir vam sentir comunitats autònomes indignades perquè pagaran menys; el govern espanyol convertint en generositat el que era un pacte perquè el PSOE pogués investir Pedro Sánchez, perdedor de les eleccions del 2023; el govern espanyol posant-se la medalla de perdonar a la Generalitat uns diners que si la Generalitat estigués ben finançada no haurien hagut de sortir de Catalunya, i, sobretot, vam tornar a veure el santcristo gros, el tranquil·litzant de votants socialistes, la mare de totes les justificacions polítiques hispanes d’ús imprescindible quan els conceptes diners i Catalunya surten a la mateixa frase: “Evitar greuges territorials”.

El govern espanyol condonarà una part del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) a diverses comunitats autònomes, un total de 83.200 milions d'euros, 1.741 dels quals, a les Balears, segons ha anunciat aquest dilluns la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero. Aquest dimecres es validarà al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i posteriorment s'haurà d'aprovar al Congrés dels Diputats. La decisió, que arriba un any després de pactar-se amb ERC, posa a prova el PP, que no té el mateix posicionament a totes les comunitats on governa.

El gran repte econòmic de la present legislatura és materialitzar l’acord per a un finançament just i singular per a Catalunya, fora del règim comú i basat en el principi de sobirania fiscal plena.

En el pacte d’investidura entre ERC i el PSOE es parlava d’una condonació del 20% del deute de Catalunya. Què vol dir exactament? Ens afecta a la nostra butxaca?

Són moltes les diferències que hi ha entre la “crisi pandèmica” i la Gran Recessió que va colpejar les nostres economies en aquell llunyà 2009. De les polítiques d’austeritat i les retallades fins a les mesures per construir un “escut social”. I això s’ha vist reflectit també en els pressupostos autonòmics. La crisi de 2009 va suposar no només que el dèficit de les regions es disparés, sinó també que no trobessin resposta als mercats financers. La crisi de deute va fer que ningú volgués prestar a moltes comunitats autònomes, o que ho fessin a un tipus d’interès prohibitiu per cobrir el risc que assumien.

Les Balears han rebut 1.220,52 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic (FAL). Així, és la quarta comunitat autònoma adscrita al fons més mal finançada. En total, aquesta quantia suposa un 3,7% del total, que és de 32.706,47 milions d'euros.

El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha presentat aquest dilluns en comissió les prioritats del seu departament, el qual, segons ha afirmat, forma part d'un executiu que "no vol ser un Govern ordinari i autonòmic més, vol posar els fonaments de la futura República i que gestioni la situació econòmica i social complicadíssima en la qual estem submergits", dues qüestions que "són dos elements indestriablement lligats".