Les defenses de l'expresident Artur Mas i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han presentat aquest dimarts un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar que s'arxivi la causa del 9-N. A l'escrit, al·leguen que el referèndum es va dur a terme dins la legalitat perquè no era un referèndum per obtenir "un mandat democràtic" sinó un procés participatiu que va quedar "completament" sota les mans dels voluntaris després que el Tribunal Constitucional (TC) el suspengués.

El govern espanyol impugnarà la consulta alternativa del 9 de novembre argumentant que la Generalitat manté la pregunta sobre si els catalans volen que Catalunya esdevingui un estat independent i s'hi ha implicat a l'Administració catalana amb instruccions als funcionaris i als Mossos, encara que no figurin en cap ordre oficial escrita, segons han informat fonts governamentals.

L'actitud davant el 9-N alternatiu anunciat per Artur Mas avui fa dues setmanes ha canviat molt a la Moncloa. Ja des d'un inici han conviscut unes veus partidàries d'impugnar-lo fos com fos amb altres que recomanaven ignorar-lo o ridiculitzar-lo per deixar que s'estavellés sol –una actitud molt present a la delegació catalana dels populars, amb Alícia Sánchez-Camacho al capdavant–. Al final, però, les actituds més bel·licistes s'han imposat i el govern espanyol impugnarà la consulta. Com ha evolucionat aquest equilibri?