Seixanta-quatre diputats de la legislatura passada que han deixat de tenir seient al Congrés després del 20-D han demanat poder rebre la indemnització per cessament a la qual tenen dret. L'exministra de Sanitat Ana Mato i el socialista Eduardo Madina són alguns dels que han demanat aquesta ajuda que atorga la cambra baixa, de 2.813,87 euros mensuals.

Segueix la pressió sobre el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, perquè inclini la balança de la governabilitat d'Espanya cap a la dreta o l'esquerra. Aquest dissabte, tant el president del govern espanyol en funcions i del PP, Mariano Rajoy, com el líder de Podem, Pablo Iglesias, han seguit collant el dirigent socialista perquè es pronunciï.

La primera prova foc del nou escenari espanyol que s'obre després de la investidura de Carles Puigdemont serà l'elecció de la presidència del Congrés. El proper dimecres a les deu del matí cal que estiguin constituïdes les Corts. No pot haver-hi dilacions. I tot indica que qui té el camí més planer per aconseguir-ho és el PSOE. El sistema d'elecció el beneficia. Acaba sent un blanc o negre: el candidat que obtingui més vots positius presidirà la cambra baixa. Tot i assegurar que les negociacions seran fins l'últim moment, igual que a Catalunya, Ferraz ja ha posat sobre la taula el seu candidat: l'ex'lehendakari' Patxi López.

Amb el discurs de Nadal va haver-n'hi prou. Felip VI ha evitat aquest dimecres tornar a posicionar-se sobre la situació política a Catalunya i a l'Estat després de l'atzucac del 27-S i dels difícils resultats del 20-D. En un moment d'incertesa total i amb un govern espanyol en funcions, el rei decideix optar pel perfil baix. En el seu discurs durant la celebració de la Pasqua Militar al Palau Reial de Madrid, el monarca s'ha limitat a centrar el seu discurs en la batalla contra el terrorisme jihadista.

Podem s'ha marcat un objectiu clar des dels seus inicis: acabar amb el PSOE. Tot i no haver aconseguit fer el 'sorpasso' als socialistes el 20-D, Pablo Iglesias sap que el fet que Ferraz tingui la clau de qualsevol investidura els situa com els pitjors damnificats dels resultats electorals. I la tempesta interna socialista brinda la millor oportunitat al partit morat per seguir erosionant l'equip de Pedro Sánchez.

Els mals resultats a les eleccions del 20-D, amb només dos diputats, i la irrupció de Podem com a principal veu de l'esquerra alternativa al Congrés dels Diputats han obligat l'actual cúpula d'Esquerra Unida, liderada per Alberto Garzón, a enterrar les sigles i formar un nou partit. Així ho ha avançat aquest divendres el diari 'El País', que assenyala que el procés intern de cara a la propera assemblea constituent de la nova formació arrencarà el proper 9 de gener. Garzón ha puntualitzat després que IU "ni desapareix ni mor".

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, s'ha reunit aquest dilluns al matí durant més d'una hora amb el president de Ciutadans, Albert Rivera, al Palau de la Moncloa, en el marc de la ronda de contactes que està mantenint amb els líders de totes les formacions polítiques per explorar possibles vies per formar govern després del 20-D. El líder de C's ha mostrat al cap de l'executiu les seves prioritats en la legislatura i li ha deixat clar que la seva opció passa "per estar a l'oposició, en una oposició responsable, però a l'oposició". "No entrarem al govern ni votarem a favor de la investidura de Rajoy", ha proclamat.

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha rebut avui a la Moncloa el líder de Podem, Pablo Iglesias, en la seva ronda de contactes amb altres dirigents polítics després del 20-D. Iglesias ha arribat a la seu de la presidència espanyola passades les 09.30 hores, i la seva reunió ha durant una hora i mitja. El líder de Podem ha afirmat que ell en cap cas donarà suport a la investidura del líder del PP i ha lamentat que el PSOE "estigui més preocupat de parlar d'ell mateix que dels temes que més angoixen la gent". Ha desafiat Pedro Sánchez "a ser clar a l'hora de dir que donarà suport al PP", si això és el que pensa fer de forma directa o indirecta.

Cimera a la Moncloa per constatar les diferències a l'entorn de la governabilitat d'Espanya després del 20-D. El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha seguit apostant pel "diàleg" per aconseguir un executiu estable després de reunir-se amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez. El líder del PSOE ha estat, però, taxatiu i ha afirmat en roda de premsa posterior que no hi ha marge per a l'acord. "Li he dit a Rajoy que no donarem suport a la seva continuïtat, la del PP, al capdavant del govern", ha afirmat.

L'actualitat política a Catalunya gira a l'entorn de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP. A mesura que passen els dies l'expectativa és més elevada, i el proper diumenge, 27 de desembre, totes les mirades estaran posades sobre els cupaires, que celebren una assemblea per decidir si investeixen o no Artur Mas. La decisió serà clau per determinar el futur del país, i és que si el dia 10 de gener la Generalitat no té un president, caldrà convocar noves eleccions.

L'endemà de la segona derrota consecutiva amb menys de tres mesos, Josep Antoni Duran i Lleida es resisteix a fer un pas enrere. Aquest dilluns, l'endemà dels zero diputats, no ha sortit ni a donar explicacions en roda de premsa després de la reunió del comitè de govern. Al seu lloc, han estat el secretari general, Ramon Espadaler, i la portaveu, Montserrat Surroca, els qui han donat coneixement de les decisions que s'han pres en el si de la direcció del partit. Unió ha fixat un consell nacional pel proper 16 de gener per iniciar el procés per renovar els càrrecs del partit que culminarà amb un congrés el 16 d'abril. Segons el secretari general, el partit no vol prendre decisions "precipitades".

La direcció de Convergència s'ha reunit aquest dilluns al matí després de les eleccions espanyoles d'ahir, que van situar la coalició Democràcia i Llibertat com a quarta força a Catalunya amb només vuit diputats i un 15,1% dels vots. El missatge que ha volgut traslladar el candidat, Francesc Homs, un cop acabada la trobada, és que a les urnes es va "reforçar" el resultat del "plebiscit" del 27-S i que el concepte de dret a decidir també ha agafat volada amb la victòria d'En Comú Podem a Catalunya.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha estat l'encarregat d'obrir la roda de premsa de final de campanya de Democràcia i Llibertat celebrada just davant de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch situades a les fonts de Montjuïc barcelonines. I ho ha fet demanant el vot per "dignitat" en la defensa dels drets democràtics i socials del poble de Catalunya. "El país, per ser defensat, només té la seva gent", ha apuntat Mas, que ha apuntat que l'aposta sobiranista és l'única manera de sortir-se'n. El líder de Convergència ha recordat les grans mobilitzacions dels últims anys i les cites amb les urnes del 9-N de l'any passat i del 27-S d'enguany.

El procés fa estranys companys de llit. Això és el que devia pensar ahir Carme Chacón en el debat de TV3 quan es va veure alineada amb Jorge Fernández Díaz i Juan Carlos Girauta minimitzant els efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya. Quina era la trampa? Doncs que l’autoritat citada repetidament per aquests dos últims va ser Josep Borrell, el socialista que més s’ha dedicat els últims anys a combatre el sobiranisme. Així va ser com va quedar configurat un bloc unionista granític entre PSC, C’s i PP enfrontat a la resta. La coincidència va ser celebrada per Francesc Homs mentre Gabriel Rufián es dedicava a practicar l’esgrima dialèctica amb Girauta, dos candidats foguejats en els platós conspicus de la caverna. Mentrestant, Duran i Lleida i Xavier Domènech intentaven desviar el focus cap a l’economia, amb uns discursos que inevitablement recordaven dos clàssics avui desapareguts: CiU i Iniciativa.

L'atemptat contra l'ambaixada espanyola a Kabul (Afganistan) d'aquest divendres ha entrat de ple en campanya. Tot i que gairebé no ha trastocat les agendes dels candidats, el tema està en l'ordre del dia i tots els partits volen dir-hi la seva. Sobretot després que el govern de Mariano Rajoy donés versions contradictòries en relació a l'atac perpetrat pels talibans i que, finalment dissabte, admetés indirectament que l'objectiu dels insurgents era la seu diplomàtica espanyola.

Les alarmes s'han encès al PSOE i la guerra és en tots els fronts. Pocs compten que Pedro Sánchez guanyi les eleccions a Mariano Rajoy, però les dificultats del seu líder per retenir votants que reflecteixen les enquestes i per fer que quallin els seus missatges de campanya els fan patir fins i tot per mantenir-se en el segon lloc en vots i escons. Ciutadans li trepitja els talons i la remuntada de Podem s'alimenta bàsicament de vot socialista descontent. Pablo Iglesias va ser especialment dur amb Sánchez al debat a quatre de dilluns a la nit i aquest dimarts, en en míting multitudinari a la Corunya, el líder de PSOE ha intentat parar-li els peus. Foc a discreció per evitar més fugues de vot. Albert Rivera i Mariano Rajoy no s'han salvat de les crítiques, però el líder de Podem, que espera un gran resultat a Galícia gràcies a la confluència amb les Marees, un moviment d'esquerra alternativa que té entre els seus impulsors l'exlíder del BNG Xosé Manuel Beiras, ha estat el gran objectiu.