L'editorial Anagrama manté en suspens i indefinidament la publicació del llibre El odio, on l'autor Luisgé Martín recull les cartes que va intercanviar amb José Bretón, que hi confessa l'assassinat dels seus dos fills i pels quals compleix condemna. L'editorial ho ha fet públic en comunicat l'endemà de la data en què estava previst que el llibre sortís a la venda, i malgrat que el jutge havia rebutjat la petició de la Fiscalia de Menors per aturar la publicació amb una mesura cautelar.

La Fiscalia de Menors de Barcelona ha recorregut contra la decisió del jutjat de primera instància que dilluns va denegar que es paralitzés cautelarment la distribució del llibre El odio, de Luisgé Martín, en el qual José Bretón confessa l’assassinat dels seus dos fills el 2011 i revela intimitats de la mare de les criatures, Ruth Ortiz. Arran dels assassinats, Ortiz va liderar la lluita judicial per tipificar la violència vicària (la que colpeja els fills per fer mal a les mares) com un tipus de violència masclista.

L'editorial Anagrama ha suspès la publicació del llibre El odio, on Luisgé Martín recull les cartes que va intercanviar amb José Bretón, que hi confessa l'assassinat dels seus dos fills i pels quals compleix condemna. Uns fets que no havia reconegut fins ara. Fonts de l'editorial expliquen a l'ARA que ha suspès la distribució, prevista per al 26 de març, a l'espera de l'anàlisi dels seus advocats. Segons fonts judicials que citen Efe i Europa Press, Anagrama ha pres la decisió després de rebre un burofax de la mare dels menors, Ruth Ortiz, que ha demanat empara a la Fiscalia de Còrdova perquè aturi la distribució del llibre, tal com han avançat la Cadena SER i El País. L'editorial, però, també ha rebut una advertència de la Fiscalia de Menors de Barcelona.

Amélie Nothomb és conscient que és un espectacle i gairebé tot el que l’envolta acaba metabolitzat en els seus llibres. Pétronille (Anagrama) no n’és una excepció. La vint-i-tresena novel·la de l’autora belga, però, no té la intenció d’oferir l’enèsim retrat autobiogràfic, sinó que es fixa en la seva relació d’amistat amb la jove autora que dóna títol al llibre i que emmascara una identitat real, la de Stéphanie Hochet. “La meva amiga és una novel·lista massa poc coneguda encara -deia ahir Nothomb a Barcelona, poc abans de marxar cap a Girona per participar al festival Mot-. La Stéphanie és impossible, insuportable i imbevible. És per aquest motiu que es va convertir, fa gairebé dues dècades, en la meva companya de mam ideal”.