Que complicats són de donar els llegums a la canalla: no ajuda ni la seva forma (aparentment poc amiga d'empassar-se), ni el seu gust rústic ni tampoc la seva pell, sovint aspre i, segons com, una mica indigesta. Aquestes llavors poc agraciades no són un cavall guanyador en la gastronomia infantil, en què la pasta a la bolonyesa i el pollastre fregit solen endur-se la millor fama. Ara bé, també és culpa de com els adults hem preparat sempre aquests ingredients, amb tendència a l'avorriment i a una posada en escena que ve poc de gust. I no es tracta exactament de fer ara que els llegums siguin el plat més sexi d'Instagram o el més viral de TikTok, però certament tenen més possibilitats de les que els acostumem a donar i, sobretot pel que fa a la canalla, es poden degustar de maneres més divertides, emmascarades i especialment saboroses. Com a mínim que no sigui dit que no hem intentat introduir-los un aliment ple de nutrients i proteïnes tant o més interessants que les de la carn.

Fa vint anys l’hummus era, com tants altres plats, una proposta exòtica i pràcticament relegada als paladars d’aquells que viatjaven als països àrabs. En plena internacionalització de la cuina fruit de la globalització, aquesta pasta densa feta amb puré de cigrons cuits, barrejada amb tahina, oli d'oliva, suc de llimona i espècies, ha esdevingut un bàsic en moltes llars i restaurants, i fins i s’ha sotmès a l’experimentació i fusió amb ingredients d’arreu, també els de casa nostra, i ha donat lloc a una gran varietat de propostes que encara no han saltat al corrent majoritari, com sí que ho ha fet, per exemple, el gaspatxo de síndria o la pasta cuita de llenties. Doncs bé, segons explica el defensor de la cuina vegetariana Manel Garcia, darrere del compte d’Instagram Addicted To Humus juntament amb Hanna Buschmann, amb milers de seguidors, va descobrir aquesta preparació quan treballava com a cambrer en un restaurant de fusió sirià fa una dècada: “Allà vaig enamorar-me totalment d’aquest plat”, diu, i considera que més enllà de la seva descoberta personal el plat va guanyar popularitat fa uns vuit anys. Els països àrabs en són un gran referent i també els països mediterranis orientals, que en tenen moltes varietats. Per a Garcia, l'hummus s’ha popularitzat perquè “primer de tot, és deliciós”, i també és una preparació “molt sana i molt fàcil de fer”. Ara bé, segons el seu parer, la seva popularitat va començar quan els supermercats van començar a comercialitzar-lo preparat, ja que aquesta solució va facilitar molt el seu consum domèstic. Val a dir també que “a les xarxes sempre ha estat un plat que funciona molt bé per la seva versatilitat”, i segons considera, és molt fàcil de fer, agrada a tothom i a sobre és molt sa, especialment el casolà, perquè no té olis refinats.

Cada cop és més habitual veure en els prestatges dels supermercats i en les cartes dels restaurants preparats de pasta alimentària a base de llegums com pot ser la llentia vermella, els pèsols, els cigrons o les faves. Es tracta d’una nova moda que s'estén arreu de manera tranquil·la però ferma. Aquestes pastes han estat unes de les grans protagonistes d'algunes fires gastronòmiques recents com Alimentaria i el Gastronomic Forum, i venen animades per una clara tendència generalitzada cap a la gastronomia saludable.

La periodista Elena Sanz ha publicat el llibre La ciencia del chup chup (Crítica) amb il·lustracions de Kim Amate, en què explica els processos químics que tenen lloc mentre cuinem. L’autora selecciona per a l’ARA Mengem deu dels més destacats.

Quan sents a parlar de llegums, et pot semblar que la cosa no fa per a tu. Que no tens ni idea de com es couen les llenties; en veritat sí que ho saps, però et falta temps per posar-te a cuinar, o et ve el record d’aquells pets pudents d’haver endrapat un plat de mongetes: com era de deliciós, però el que retens a la memòria és el després. Així i tot, convé prestar-los més atenció i deixar de fer com si no existissin. Les últimes recomanacions dietètiques continuen incrementant la seva presència en el menú i ja aconsellen menjar-ne un mínim de 3-4 racions a la setmana. No ho fan perquè els llegums poden ser una bona alternativa ara que es qüestiona el consum de carn en excés o deixar de menjar-ne s’ha convertit en tendència, sinó perquè mereixen un lloc a la nostra dieta per mèrits propis. Ho agrairan la teva salut i la del planeta, i de passada et connecten amb la tradició culinària que sents teva o et poden introduir a descobrir-ne de noves.

A casa nostra els llegums són un conreu tradicional. El fesol de Santa Pau, el cigronet de l'Anoia o el pèsol negre del Berguedà en són alguns dels representants. Aquests i totes les altres varietats tenen un dia marcat al calendari, perquè l'Organització de les Nacions Unides (ONU) els ha dedicat el 10 de febrer com el Dia Mundial. I justament aquest 10 de febrer té lloc una iniciativa solidària per recaptar llegums per al Banc dels Aliments. El compte d'Instagram @legumechef retransmet en directe les receptes que els cuiners i pastissers Ada Parellada, Carme Ruscalleda, Xavier Pellicer, Anjalina Chugani, Patricia Schmidt i Christian Escribà, Borja Pérez, Blanca Esteve i l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT elaboraran al Banc d'Aliments de Barcelona. La finalitat és recaptar 10.000 kg de llegums per al mateix Banc d'Aliments, i per aconseguir-ho comptaran tots els nous seguidors, perquè cada seguidor del compte @legumechef el mateix 10 de febrer farà que 5 kg de llegums es donin al Banc dels Aliments.

1.

Hummus de faves tendres i menta, del cuiner Pere Carrió, del restaurant Gat Blau de Barcelona

]]>

Els llegums són un grup d'aliments molt saludables, econòmics i amb molts nutrients, però tot i això hi ha gairebé una generació sencera –els que no arriben als 40 anys– que pràcticament se n'ha oblidat. Aquesta és una de les conclusions presentades a la fira Alimentaria per l'Associació de Llegumistes d'Espanya (ALE), que alerten de la caiguda preocupant del consum de llegums.

]]>