No poder dormir pel so persistent d'un campanar pot esdevenir una tortura. I més encara si, una vegada denunciat el fet davant l'ajuntament, que és qui té les competències en matèria de renous, no s'aconsegueix cap solució ni alternativa. Això és el que li va passar a un veí de Marratxí que, cansat de la situació, va decidir acudir al Defensor del Poble. Aquesta institució va requerir el Consistori el gener de 2022 i, un any després, l'Ajuntament de Marratxí no s'havia dignat ni tan sols a contestar-li. Per això, el mes de gener del 2023, el Defensor va enviar-hi el tercer requeriment i va incloure aquesta deixadesa municipal dins l'informe que anualment presenta aquesta institució. "En aquests supòsits, l'article 18.2 de la Llei orgànica 3/1981 faculta el Defensor del Poble per declarar l'òrgan o unitat administrativa concernida d'hostil o entorpidora de les seves funcions i, a més, posar-ho en coneixement de les Corts Generals, per mitjà de la seva inclusió al present informe anual o, si s'escau, en un informe especial", adverteix el Defensor del Poble a l'Ajuntament de Marratxí.

Vivim en un país fantàstic on encara s’ha de lluitar per ensenyar en català a l’escola, on s’està treballant per un Pacte Nacional per la Llengua i on s’acaba de presentar un Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Més enllà de l’ús excessiu de l’adjectiu nacional a tort i a dret, que denota més complexos que reivindicació, aquests tres fets que s’encavalquen assenyalen les xacres de la Catalunya actual. Pactes i plans. I així anem. Mentre esperem que Junts se sumi a una resposta digna a l’obligatorietat del 25% de castellà a les aules, mentre desitgem que el pacte per la llengua proposi solucions eficients més enllà del diagnòstic precís, posem les esperances en aquest “Llegim!” imperatiu, amb signe d’exclamació incorporat. Tant de bo que esdevingui una realitat i que aquest treball mancomunat entre els departaments de Cultura i d’Educació serveixi perquè els nens i nenes alcin els ulls de la pantalla i llegeixin molt més del que fan. Enllaminir amb bones històries. Posar-les a l’abast. “Llegir és viure molt més i molt millor”, deia l’Emili Teixidor. 

]]>

El PSOE va ser -amb permís de Ciutadans- el gran perdedor del 4-M. Després de ser el candidat més votat a les eleccions del 2019 amb 37 escons, Ángel Gabilondo s’ha enfonsat fins als 24 escons, molt per sota fins i tot dels 30 que s’havia marcat Ferraz com a objectiu desitjable. És un daltabaix monumental per al principal partit del govern espanyol: els 24 escons són el pitjor resultat en democràcia del PSOE madrileny i deixen en suspens el futur de Gabilondo. La formació mai havia baixat dels 32 escons a l’Assemblea de Madrid. El sorpasso de Més Madrid per pocs vots de diferència i a última hora del recompte agreuja encara més la derrota històrica. “No ens esperàvem aquests resultats”, se sincerava un Gabilondo seriós, que admetia estar vivint un moment “trist”. El candidat socialista va reivindicar les propostes “sense confrontació ni crispació” i va demanar a la presidenta madrilenya que “no oblidi mai” ni les “cues de la fam ni la pobresa”.

]]>

La jugada de Salvador Illa a Catalunya va sortir bé a mitges i ara Pedro Sánchez es vol estalviar que la ministra Reyes Maroto hagi de deixar el govern espanyol abans de saber si efectivament podrà formar govern a Madrid després de les eleccions del 4 de maig. Així, l'actual titular d'Indústria, Turisme i Comerç deixarà l'executiu espanyol per ser vicepresidenta econòmica a la Comunitat de Madrid només si el candidat del PSOE, Ángel Gabilondo, assoleix la presidència. En cas contrari, Maroto seguiria sent ministra tot i conèixer-se la seva disposició a fer el pas a la política autonòmica.

]]>

Pablo Iglesias deixarà la vicepresidència segona abans del que preveia. Ho farà els pròxims dies i dimarts vinent serà, segons ha reconegut ell mateix als passadissos del Senat, el seu últim consell de ministres. El seu equip s'ha vist sorprès aquest dimarts per un article de la llei electoral de la Comunitat de Madrid que no tenia controlat. El líder de Podem ha de deixar el càrrec abans de presentar la candidatura per poder ser escollit a les eleccions del 4 de maig a Madrid, segons es desprèn de l'article 3 de la norma. Són inelegibles "el president i els membres del govern espanyol i els seus secretaris d'estat", indica un dels punts d'aquest apartat, tal com ha recordat l'investigador de Metroscopia Paco Camas a Twitter. Iglesias no tenia previst focalitzar-se plenament en la seva nova etapa política fins que arrenqués la campanya, però ara ha de canviar de plans.

]]> Ángel Gabilondo, candidat del PSOE al govern de la Comunitat Autònoma de Madrid (la CAM), ha dit que es veuria governant, per aquest ordre, “amb Ciudadanos o amb Més Madrid”, però que “amb Iglesias –amb aquest Iglesias– no”. D'entrada, aquesta és una nova galtada amb la mà plana a la pretensió de Pablo Iglesias de presentar-se com el líder d'una eventual unió de forces d'esquerres enfrontades al feixisme representat per Isabel Díaz Ayuso: fa uns dies la candidata de Més Madrid, Mónica García, ja es va negar amb contundència a aquesta opció, i ara és Gabilondo qui hi tanca la porta. Si Iglesias s'havia imaginat un enfrontament èpic entre Ayuso i ell mateix, com una reedició de l'antagonisme guerracivilista en una Madrid que antany fou republicana i ara és fatxa (i que només ell seria capaç de recuperar per a les esquerres, etc.), se'n pot oblidar. Tot fa pensar que el 4 de maig a Madrid no serà a dues bandes, sinó a diverses, i que hi ha una única favorita, i és Ayuso. A Iglesias el complau recordar que ells dos van néixer just el mateix dia, com si això suggerís algun tipus de predestinació. Potser no se n'adona, però el que fa en realitat és caure, ell també, en l'estranya força d'atracció que ha resultat tenir Ayuso una vegada situada en el poder, ja que és Iglesias qui és condicionat per Ayuso, i no a l'inrevés.

]]>

Dos dies després que Pedro Sánchez esquivés qualsevol polèmica amb Pablo Iglesias en l'arrencada de la precampanya de les eleccions a la Comunitat de Madrid, el candidat del PSOE ja ha marcat distàncies amb el líder de Podem. Ángel Gabilondo ha exclòs l'encara vicepresident segon del govern espanyol com a possible aliat i ha situat Cs i Més Madrid com les formacions amb qui li agradaria pactar després dels comicis. "Amb aquest Iglesias, no", ha afirmat en una entrevista a La Sexta, en la qual ha posat Isabel Díaz Ayuso i el candidat del partit lila en el mateix sac i els ha ubicat en "l'extremisme" i la "confrontació".

]]>

Pedro Sánchez no té més remei que arriscar en campanya. El candidat socialista a ocupar la Moncloa en les eleccions del dia 26 s'ha llevat aquest dijous amb a pitjor notícia: el 'sorpasso' d'Units Podem que constata el CIS el deixa en una posició de feblesa desconeguda fins i tot per a un candidat acostumat a rebre clatellades. Per això Sánchez ha arrencat la campanya amb les ungles esmolades i apuntant amb decisió a Pablo Iglesias.

]]>

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha reclamat aquest diumenge "el vot útil" perquè "no els valen les segones posicions" en les eleccions del pròxim 24 de maig. Sánchez, que no descarta pactes amb Ciutadans, Podem i Esquerra Unida però que deixa la porta oberta a decidir als 'barons' autonòmics, desmana, per sobre de tot "un pacte entre generacions per acabar amb les fractures del PP". Durant un míting a la festa de la rosa de Fuenlabrada, al sud de Madrid, en què també ha intervingut l'alcalde de la localitat i candidat a la reelecció, Manuel Robles, imputat el desempre passat per un presumpte cas de prevaricació, Sánchez ha dit que el PSOE "no és el mateix" que el PP perquè actua amb "exemplaritat".

]]>

"Ángel Gabilondo es converteix formalment en candidat del PSM-PSOE". Així ha anunciat el PSOE que l'exministre d'Educació serà el candidat socialista a presidir la Comunitat de Madrid, en les eleccions del 24 de maig. La comissió federal de llistes ha ratificat la candidatura amb el 94,6% dels suports, que haurà de ser aprovada –juntament amb la resta de candidatures– en un comitè federal, que se celebrarà pròximament.

]]>