Habitatge assequible, canvi de model turístic, sostenibilitat, grans infraestructures... La política del fum no entén de color polític, i no hi ha institució que no faci grans anuncis que després no es converteixen en fets. Cercar l’impacte dels titulars ja s’ha convertit en una manera de governar i ens trobam davant de dirigents polítics que confonen el relat amb l’acció. Davant problemes estructurals, se’ns presenten promeses d’impacte immediat com a resposta. Però la complexitat de la realitat les acaba desactivant. “Amb les xarxes socials, els mitjans tradicionals no controlen tant l’agenda mediàtica, i això fa que hi hagi la necessitat d’estar constantment comunicant”, comenta el politòleg Guillermo Bezzina. Cada organisme té el seu gabinet de comunicació, la missió del qual és “ocupar l’agenda informativa”, de vegades per “tapar la manca d’acció política”. “Si no comuniques, sembla que no fas res. Però moltes coses són a llarg termini i és complicat executar una política estrella dins d’una legislatura”, afegeix, a més de subratllar que aquesta situació no és exclusiva de les Balears sinó una dinàmica general.

La creadora de contingut i també formadora en tècniques i narratives audiovisuals Marta Fernàndez creu que la persona que va inventar l'scroll –desplaçar-se cap amunt, cap avall o cap als costats amb el dit damunt una pantalla amb l'objectiu de veure més contingut– se'n penedeix. Aquesta tècnica, que permet mirar una gran quantitat de contingut en poc temps ha afectat la capacitat d'atenció dels ciutadans, que actualment "és molt curta, perquè ens hem acostumat a un consum interminable", segons considera Fernàndez. No som capaços ni de llegir un llibre", lamenta.

Aina Benítez va conèixer el director de Jo en sé + que tu d’IB3, Àngel Aguiló Palou (Palma, 1980), quan tenien catorze anys, a l’institut Joan Alcover de Palma. Coincidiren a 2n de BUP, però va ser a 3r quan realment es varen fer amics, ja que compartien pupitre. Amb ells també hi seia n’Imma, la tercera cama d’aquesta tríada. Curiosament, Àngel i Aina varen repetir curs. “Vàrem repetir per ganduls, però crec que cap dels dos no ho canviaríem. Aquell curs de repetidors va ser molt divertit”, recorda l’amiga del comunicador, que acumula més de 25.000 seguidors a Instagram.

A Catalunya neixen 1,1 fills per dona. Segons l'Idescat, els últims anys han augmentat les famílies més petites amb un sol fill i ha disminuït la tendència a tenir-ne dos, però sobretot tres fills o més. La precarietat laboral, els nous patrons familiars o les parelles tardanes són algunes de les causes d'aquesta tendència demogràfica. En aquest context, què passa quan un dels membres de la parella vol més fills i l'altre no?

Lluís Pastor, professor de comunicació social de la UOC, és un dels noms que apareixen sovint als mitjans per analitzar aspectes relacionats amb la comunicació política. Però fa anys que a la comunicació entre vius hi ha sumat una línia d'investigació que és, com a mínim, peculiar: la comunicació amb els morts. És el que analitza al seu últim llibre, Los mismos muertos vuelven (Editorial Luciérnaga).

Els infants humans aprenen a parlar sense instrucció de cap mena. Els pares (encara sort) no fan classes de vocals ni de consonants als infants. En néixer, els nostres infants segueixen el seu procés de desenvolupament i, de manera pràcticament instintiva, comencen a produir els primers sons, les primeres síl·labes, fins que un dia ja diuen paraules com les que fan servir els adults.

La radiotelevisió pública de les Balears no necessitava això. IB3 necessita moltes coses, però no un pacte entre el PP i Vox que li posi al capdavant un home amb adscripció política clara, amb formació específica escassa, per no dir nul·la, i amb tan poca determinació que, d’allò que va fer durant el seu pas per la direcció general de l’ens públic en temps del Govern de Bauzá, no se’n recorden ni els de la mateixa casa.

Maria Pujalte, periodista de l'ARA Balears i graduada en Periodisme del Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), i Carla Beltrán, estudiant de tercer de Periodisme i Comunicació Audiovisual també del CESAG, han guanyat el XV premi de Periodisme Alberta Giménez a les categories audiovisual i escrita, respectivament. Enguany s'hi han presentat 315 treballs d'estudiants de comunicació de tot el món.

Fa més de deu anys que Teresa Baró va publicar La gran guia del lenguaje no verbal. Durant aquest temps hi ha hagut el boom de les xarxes, s’han multiplicat les apps per lligar i s’ha normalitzat fer videoconferències a la feina. Per això presenta una reedició del llibre en què dona claus per ser conscient del que diem quan no parlem. 

Magdalena Provensal (Pollença, 1989) és una persona forta, forjada en l’empatia i en la reivindicació de la justícia com a part de l’equilibri que sosté la humanitat. Ambdues són qualitats necessàries per ser intèrpret en llengua de signes, la professió que tantes alegries (i alguna tristesa) li ha donat. Una idea impulsa la seva activitat: “Al final del dia, mai ets la mateixa persona que s’ha despertat al matí”. I és que cada intervenció és diferent i les persones que atén li aporten sentiments, experiències i sensacions noves i enriquidores. Així ho sent.

Els moviments d'una persona diuen molt d'ella mateixa. Allò que li agrada, el que més anhela, el que defuig o l’emociona i, fins i tot, alguns dels anomenats guilty pleasures, allò que a cadascú de nosaltres ens fa vibrar, però que amaguem sota una fina capa de normativitat. La gestualitat de les mans, la posició del tors, de les cames o fins i tot la tensió que dibuixen determinats músculs de la cara són els elements que els analistes de la comunicació no verbal observen amb minuciositat per saber si allò que es diu és tant com alguns volen fer creure. Quins sentiments entrecreuen la veritat i què hi ha darrere d'aquestes paraules? La incoherència entre allò que es verbalitza i allò que mostra el nostre cos pot fer esclatar un discurs que, llegit, seria impecable. I per què?

Durant la campanya electoral, el recentment investit batle de Palma, Jaime Martínez, ja va demostrar que el català no seria una prioritat durant el seu mandat. I aquest dijous, menys d'una setmana després de l'inici del mandat del Partit Popular a Palma, el nou equip de govern municipal ho ha confirmat en les dues notes de premsa que ha enviat: ambdues estan disponibles en català i també en castellà.

Ho fan els ocells; ho fan les abelles; fins i tot ho fan les puces ben educades, com diu la cançó. No, no parlem de sexe, sinó de comunicació. Tots els éssers vius es comuniquen, d’una manera o altra, i això és essencial per a la seva existència i supervivència. Però malgrat el que estem acostumats a veure a les pel·lícules de dibuixos animats, és evident que cap altre organisme ha arribat a desenvolupar la complexitat dels mètodes que fem servir els humans per transmetre informació. Això no vol dir que no hagin trobat maneres enginyoses per enviar senyals a altres individus. Per exemple, se sap que les plantes “parlen” entre elles mitjançant un entramat de substàncies químiques que alliberen a l’aire. Però ara s’acaba de descobrir que, en situacions d’estrès, també podrien fer servir un mètode alternatiu per “queixar-se”, que és possible que puguin sentir certs animals.

Els periodistes Toni Ruiz i David Saura, acomiadats fa pocs mesos per ordre de la junta de Joan Laporta, han fundat Xerpa Studio, una empresa de consultoria de comunicació estratègica, continguts per a xarxes socials i gestió de crisis. Tots dos compten amb 25 anys d'experiència contrastada liderant la comunicació del Barça, referent a la indústria de l'esport i l'entreteniment a escala global.

Dilluns llegia a l'ARA un interessant article signat per Xavier Pujol Gebellí que duia per títol "L’escalfament global del planeta s’accelera". La conclusió del text era aquest: “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions [...]. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació". "Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens” [la cursiva és nostra], deia Edil Sepúlveda, investigador de la NASA i activista. ¿Segur que ara mateix "no passa res d'això"? Comprovem-ho, i no pas visitant tèrboles webs de negacionistes climàtics, sinó anant precisament... a la plana oficial de la NASA. Resulta que ara sí que passa "res de tot això". Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai va entrar en erupció el 15 de gener de 2022, fa tot just un any, va generar un tsunami que donà la volta del món, i va provocar un efecte sonor que també va donar la volta al món dues vegades. Tradueixo literalment del web oficial d'aquesta organització estatal nord-americana: "«Mai no hem vist res semblant», va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia [...]. L'enorme quantitat de vapor d'aigua llançada a l'atmosfera, tal com va detectar el Microwave Limb Sounder de la NASA, podria acabar escalfant temporalment la superfície de la Terra". Per descomptat, això no explica l'escalfament global del planeta, que és, ara ja sense cap mena de dubtes, d'origen antropogènic; però sí que permet entendre molt millor –hi insisteixo: segons la mateixa NASA, no segons un servidor– la notable anomalia d'aquest estiu, o almenys una part del fenomen.