Els incendis forestals han cremat 22,52 hectàrees a les Balears entre l’1 de gener i l’1 d’agost de 2025, en un total de 41 episodis d’incendi o conat d’incendi.

Vuitanta-cinc incendis forestals han cremat 138,7 hectàrees a les Balears durant el 2024. Un 92% de la superfície total que s'ha calat foc pertany a Mallorca, segons les dades del balanç de la campanya d'incendis forestals que ha publicat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquest dimarts.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha visitat aquest divendres el Centre de Comunicació d'Incendis Forestals de l'Institut Balear de la Natura (Ibanat), ha agraït la feina dels professionals i ha demanat "prudència, prevenció i ni un incendi al bosc".

L'arribada de les vacances d'estiu és sinònim de milers i milers de desplaçaments per carretera, però també de temperatures extremes i un elevat risc d'incendi forestal. No són pocs els incendis provocats pel llançament de cigarretes o objectes perillosos per la finestra. Per aquest motiu, la Direcció General de Trànsit (DGT) va endurir fa uns mesos la norma que penalitza aquestes conductes amb l'aplicació d'una sanció econòmica important i la resta de punts més gran possible.

L'Institut Balear de la Natura (Ibanat) ha informat que, fins a aquest dissabte, dia 1 de juliol, s'han cremat un total de 17,46 hectàrees a les Illes per episodis d'incendi o conats d'incendi forestal. Segons les dades, enguany ja hi ha hagut 60 incendis a les Illes, 41 dels quals han estat a Mallorca; tres, a Menorca; 14, a Eivissa, i dos, a Formentera.

Enguany ja s'han cremat un total de 17,04 hectàrees (ha) a les Illes per episodis d'incendi o conats d'incendi forestal, segons ha destacat l'Institut Balear de la Naturalesa (Ibanat) del Govern. Es tracta d'una superfície cremada superior que el 2022, quan es varen generar 80 incendis que van cremar 11,3 ha. Ara bé, si es comparen les xifres amb les del 2021, la diferència no és tan gran. De fet, fa dos anys es van cremar un total de 113,15 ha.

Si us voleu sentir protagonistes d’una pel·li de James Bond pugeu al pic de l’Orri. 2.436 metres. Entre Llavorsí i Tírvia. Hi ha aquella torre gratant el cel. Farcida d’antenes com aspirines gegants. Sembla una base d’amagatotis a la quinta forca per destruir el món amb un botó. Jo hi pujava cagant llets. Per enviar imatges d’urgència per a les teles. Hi fotia un vent que se t’enduia com una bossa de plàstic de súper. Però aleshores es veia tot allò: 360 graus de verd. Fosforescent, incandescent, hipnòtic. Tu, petit. Ell, sobrehumà. Ara si pugeu al pic de l’Orri el que veureu són 360 graus de color diarrea. De cafè amb llet de postguerra. De calvície cromàtica de crostes. La sequera i els bitxos es foten el verd a mossades. Els boscos ens estan dient adeu.

En aquests primers quatre mesos del 2023 ja s'han cremat més hectàrees (ha) forestals que durant tot el 2022. De fet, durant l'any passat es varen generar 80 incendis que varen cremar 11,3 ha, mentre que enguany ja s'han cremat 16,7 ha corresponents a 38 incendis, segons les xifres del Servei de Gestió Forestal. La majoria (29) han estat a Mallorca, mentre que la resta, a Eivissa (7) i Formentera (2). Per contra, a Menorca encara no se n'ha generat cap.

L'incendi forestal que ha cremat a la comarca valenciana de l'Alt Millars ha quedat controlat a les 19 h d'aquest divendres després de mantenir-se actiu vuit dies durant els quals ha calcinat 4.700 hectàrees d'una zona d'alt valor ecològic.

"Plorar, només podíem plorar. Ploràvem de por i ploràvem d'impotència". Així resumeix Alejandro Karrantza els sentiments dels veïns de la població valenciana de Montant quan dilluns al migdia van veure per la televisió com el foc que cremava a la comarca de l'Alt Millars gairebé devorava les seves cases. Afortunadament, l'esforç dels 22 mitjans aeris i dels 500 bombers i efectius de la Unitat Militar d'Emergència ho van poder evitar. Des que es va iniciar la setmana passada, les flames han calcinat 4.600 hectàrees de bosc i els equips d'extinció encara no l'han pogut controlar. Una situació que es podria revertir gràcies a la millora en la meteorologia que, segons la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, "ha obert una finestra d'oportunitat" perquè els efectius d'emergències puguin assegurar el perímetre perquè no creixi més.

Les Illes Balears han registrat la xifra més baixa d'hectàrees cremades per incendis forestals els darrers 10 anys, un dels anys més càlids a l'Arxipèlag. Tot i que enguany hi ha hagut més incendis que els darrers dos anys, la superfície cremada per aquests focs és molt inferior. Durant els primers vuit mesos del 2022, aquests incendis han cremat 9,36 hectàrees, xifra molt inferior a les 88,24 que es cremaren l'any passat o a les 30,71 del 2020, l'any en què menys superfície s'havia cremat els darrers 10 anys a l'Arxipèlag.

La manca de gestió dels boscos torna a ser notícia, en una situació d’extrema sequera i amb incendis devastadors. L’escenari és complex i ha de fer reflexionar: tenim més superfície boscosa, l’abandonament del seu aprofitament adoba el terreny per al foc, hem heretat un urbanisme desordenat amb urbanitzacions incapaces d’autoprotegir-se, i tot això sumat a l’impacte colpidor del canvi climàtic en uns boscos joves i fràgils. No en va, els bombers es passen l’any avisant que necessiten més recursos per protegir-nos. 

Una casa completament cremada i destrossada. El terra està ple de totxanes, la pintura ha saltat de les parets, que es mantenen alçades, i els objectes que han resistit el pas del foc ara són negres. És l’interior d’un dels habitatges que els mitjans han pogut veure aquest migdia a la urbanització River Park del Pont de Vilomara. És la zona habitada més afectada per la ràpida acceleració de l’incendi que va començar diumenge en aquest municipi del Bages, que ha cremat 1.750 hectàrees i que va passar per sobre dels immobles amb flames de més de 30 metres. Des d’aquest dilluns al vespre els veïns han tornat a casa seva sempre que les flames l’hagin deixat en unes condicions mínimes per viure-hi. No tothom ho pot fer: les imatges mostren habitatges arrasats pel foc.

La Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri de l'Interior, d'acord amb les prediccions de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), manté l'alerta per risc extrem d'incendis forestals i per temperatura alta a les Balears i la Península. Segons assenyala l'Aemet, la temperatura màxima continuarà fregant els 38 graus a les Balears durant tota la setmana, fet que augmentarà el perill d'incendis forestals a l'Arxipèlag.

L’alerta màxima per l’onada de calor s’ha complicat amb un gran incendi forestal al Bages. Un foc que ha començat a la una del migdia al Pont de Vilomara i Rocafort ha corregut molt ràpidament, empès pel vent del sud, en la franja de més insolació i enmig d’una massa forestal, en direcció a Sant Fruitós de Bages. En set hores ha cremat més d’un miler d’hectàrees. Les flames han superat la capacitat dels Bombers d’aturar-les, que no han pogut evitar que arribessin a una vintena de cases de tres urbanitzacions: a les Brucardes, de Sant Fruitós, i a River Park i Marquet Paradís, del Pont de Vilomara. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha parlat d’una “afectació important” amb “un impacte directe” a les zones habitades.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha visitat aquest dimarts el Clot del Guix, a Alaró, on s'ha executat una faixa de prevenció d'incendis forestals en una superfície d'una hectàrea. Aquesta és una de les actuacions emmarcades en el projecte 'Tractament del combustible vegetal en punts estratègics de gestió enfront al risc d'incendis forestals', finançat amb 456.630 euros provinents de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS). El pla, iniciat el setembre del 2021, ha propiciat la creació d'un total de 21 faixes arreu de 52,5 hectàrees de Mallorca, Menorca i Eivissa.

La crònica d’un incendi escrita avui és prou diferent de la que s’escrivia fa 30 anys. Tot i que hi ha paràmetres que es mantenen, com el material combustible o les condicions climàtiques, n’hi ha d’altres que han canviat. Els efectes del canvi climàtic, amb sequeres persistents i onades de calor; les masses forestals, amb continuïtat vertical i horitzontal i baixa humitat; la proliferació d’urbanitzacions i xarxes elèctriques, i les tècniques d’extinció, avui més sofisticades i sobretot professionalitzades. La prevenció, amb gairebé el 90% dels incendis provocats per causes humanes, continua sent la gran assignatura pendent, juntament amb els diferents models de gestió del territori.

Al matí es presentava la campanya d'incendis forestals, advertint que seria "difícil i llarga", al migdia començaven a cremar els primers focs i al vespre la situació ja estava tan desbordada que va caldre activar la fase M2 d'emergència i mobilitzar tot el personal operatiu lliure de servei. En poques hores s'ha pogut comprovar la duresa que vindrà les pròximes setmanes: Catalunya ha tingut mitja dotzena de focs simultanis per culpa d'una tempesta amb llamps però sense pluja. El de més envergadura, el d’Artesa de Segre, havia cremat més de 500 hectàrees de l’entitat municipal de Baldomar a les 20.30 i preocupa els bombers, que han hagut de recomanar el confinament de tres nuclis urbans i evacuar un càmping i una casa de colònies. Un canvi en la meteorologia ha complicat les tasques d'extinció i ha impedit que els bombers controlessin el flanc esquerre, que ara amenaça les 20.000 hectàrees del Montsec, segons ha advertit el delegat de la Generalitat a Lleida, Bernat Soler.

Més focs i més violents amenacen el planeta, fins i tot àrees que estaven excloses d'aquest risc, com l'Àrtic. Els científics de l'ONU ja parlen d'una possible crisi mundial d'incendis forestals que pot manifestar-se d'aquí tres dècades, cap a mitjans de segle. La crisi climàtica i el canvi accelerat en els usos del sòl són els desencadenants d'una realitat que ja no se circumscriu a zones com Califòrnia –assotada per monstruosos incendis darrerament– o l'arc mediterrani, on només l'últim any s'han vist en flames Grècia, Sardenya o també punts de la Península com Màlaga i Catalunya. Lluny de reduir-se, els incendis forestals augmentaran un 30% cap a mitjans d'aquest segle, el 2050, i podrien disparar-se fins a un 50% el 2100, segons les previsions que fa un nou informe del Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) en col·laboració amb l'entitat GRID-Arendal. I els governs, avisa el document, estan lluny d'estar preparats per fer front a aquest nou escenari.

El Pla d'incendis forestals de Menorca tindrà un cost de 200.000 euros, segons ha anunciat aquest dimarts el Consell Insular, l'administració que ha liderat la redacció del document que comprèn un marc d'actuacions d'intervenció en el cas d'incendi per municipis. Els fons arribaran d'Europa i la previsió és tenir el document finalitzat el març del 2023.