El Correllengua Agermanat ha estat distingit amb el premi ARA Balears Guillem Frontera al Compromís amb el català, un guardó convocat per primera vegada el 2025 que ret homenatge a l’escriptor mallorquí i reconeix iniciatives que fan de la llengua un eix de cohesió i de futur.

El Correllengua ha estat reconegut amb el premi CRIT a la millor campanya digital, un guardó que destaca la tasca de difusió i defensa del català que aquesta iniciativa impulsa també a les xarxes socials i als entorns digitals. L’organització ha celebrat el premi assegurant que darrere “cada publicació, vídeo, cartell, acte i història compartida hi ha moltes hores de treball col·lectiu”.

El Correllengua Agermanat va ser un èxit incontestable, una nova demostració de l'estima del poble de les Balears per la seva llengua i cultura, i de la defensa –enèrgica, festiva, innegociable– que en fa la societat mallorquina, especialment (i això és més que important, és decisiu) els joves. La plaça d’Espanya de Palma es va omplir de gom a gom, com fa dos anys la plaça Major, amb milers de persones que van cridar un ‘Sí a la llengua’ cívic, inclusiu, esperançat i, sobretot, massiu.

Omple de goig veure diputats, regidors i membres del Partit Socialista de les Illes Balears amb la camiseta del Correllengua, omplint les xarxes socials del seu entusiasme per protegir la llengua catalana.

El Correllengua Agermanat 2026 va arribar al seu final amb un èxit rotund, el de convertir-se en una mobilització històrica en defensa de la llengua catalana. Durant les dues setmanes de la seva durada, més de 180.000 persones han participat en aquesta primera edició on s'han recorregut 1.500 quilòmetres, s'ha passat per 500 municipis i 30.000 persones han estat portadores de la flama. El portaveu del Correllengua Agermanat, Pau Emili Muñoz, assegura que l'èxit de l'esdeveniment és "una demostració de força" i ho remarca així: "Com a societat, els territoris de parla catalana hem recuperat la il·lusió per lluitar per la llengua catalana i exigir-ne la normalització real".

L'acte central de rebuda de la Flama del Correllengua Agermanat a Mallorca, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua i l'Obra Cultural Balear, ha omplert aquest diumenge la plaça d'Espanya de Palma i ha posat de manifest "el compromís” de la societat mallorquina amb la llengua catalana. Enguany és la desena edició del Correllengua que passa per Mallorca des de la primera, l'any 1995.

S’organitza aquests dies al moll Vell de Palma (o s'ha organitzat, depèn de quan llegiu això) una fira d'embarcacions d'espai que du, com no, un títol ben pompós en anglès: International Boat Show, com correspon a un d'aquests esdeveniments –o, en el bon mallorquí dels nostres governants, eventos– pensats per complaure la nombrosa població de milionaris estrangers que viuen o fan vacances a Mallorca, i atreure'n més, si és possible. En aquesta fira, com van explicar al Téntol d'IB3 Ràdio, es podia adquirir un iot de 45 metres d'eslora pel preu de 21 milions d'euros. No és un fet excepcional, sinó una de les abundants propostes que es poden trobar a Mallorca en el mercat del gran luxe.

Hi ha jornades en què el carrer deixa de ser només espai de pas i es converteix en un fil de complicitats, de símbols i de llengua compartida. Aquest dissabte, el Llevant de Mallorca va viure una d’aquestes jornades amb l’arribada del Correllengua Agermanat, que va omplir pobles i espais públics de cultura popular, reivindicació i participació massiva en defensa del català.

Hi ha una situació molt concreta que potser heu viscut alguna vegada: escriviu un missatge de correu electrònic en català, el rellegiu just abans d’enviar-lo i, gairebé sense pensar-hi, canviau un‘som’ per un ‘soc’. O un ‘pensàssim’ per un ‘penséssim’. Potser ni tan sols teniu gaire clar els motius del canvi, però ho modificau igualment, perquè hi ha una intuïció estranya (però molt més estesa del que sembla) que associa determinades formes a una idea de català més formal, més neutre o, simplement, més “correcte” quan la situació es posa una mica seriosa.

El Correllengua Agermanat 2026 arriba a les Balears per encendre la Flama que travessa el conjunt dels territoris de parla catalana en una cadena simbòlica que uneix pobles, illes i ciutats en una mateixa celebració de llengua i cultura. Després d'haver recorregut Catalunya i el País Valencià amb una resposta massiva i una participació multitudinària, el projecte arriba enguany a les Illes Balears per continuar un itinerari que ja s'ha consolidat com una de les mobilitzacions culturals més transversals dels darrers anys.

Tretze clubs illencs més s’han adherit al Correllengua Agermanat 2026 i amplien el suport del món esportiu a aquesta iniciativa en defensa i promoció de la llengua catalana. Amb aquestes noves adhesions, ja són quasi una trentena les entitats esportives de les Illes Balears que s’han sumat al projecte.

L'organització del Correllengua Agermanat ha obert les inscripcions als trams de la cursa de relleus que, del 19 d'abril al 5 de maig del 2026, recorrerà més de 1.500 quilòmetres per tots els territoris de parla catalana. Qualsevol persona que vulgui sumar-se a aquesta iniciativa cultural i esportiva ja pot inscriure’s de manera senzilla a través del web oficial https://www.correllenguaagermanat.cat/reserva. La participació és gratuïta i oberta a tothom.

El RCE Mallorca, l’Atlètic Balears, la UE Poblera, el CE Constància, el CE Andratx, la UE Porreres, la UE Petra, el CEA Llubí, el CE Sant Jordi, la UEF Santa Maria, el CE Felanitx, el CE s’Horta, el CE Xilvar, el FC Maria de la Salut i el CE Sineu s’han adherit al Correllengua Agermanat 2026, una iniciativa que recorrerà els territoris de parla catalana en defensa i promoció de la llengua.

El Correllengua Agermanat 2026 ja té data, recorregut i ambició. El projecte, que s’ha presentat aquest dijous a Mallorca, vol unir per primera vegada tots els territoris de parla catalana sota una mateixa flama. La iniciativa aposta per reforçar la defensa del català i fomentar-ne l’ús social a través d’una cursa no competitiva que combinarà esport, cultura i festa, amb la llengua com a eix vertebrador. La Flama per la Llengua recorrerà més de 1.500 quilòmetres entre el 19 d’abril i el 5 de maig en 17 etapes que travessaran més de 1.500 municipis de la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer, en un trajecte que vol fer visible la unitat de la llengua catalana i activar la participació ciutadana arreu del territori.

La manifestació de la Diada de Mallorca, que partirà el pròxim 30 de desembre a les 18.00 hores del passeig de Born, tindrà la participació de diverses entitats juvenils mallorquines unides amb l'objectiu de demostrar el compromís de la gent jove amb l'Illa.

La flama del català tornarà a córrer més i, enguany, més lluny que mai. El Correllengua Agermanat 2026 unirà per primera vegada tots els territoris de parla catalana en un recorregut de més de 1.500 quilòmetres i 17 etapes que travessaran més de 1.500 municipis de la Catalunya Nord, el Principat, el País Valencià, les Illes Balears i l’Alguer. La iniciativa, que tindrà lloc entre el 19 d’abril i el 5 de maig del 2026, vol reivindicar la unitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social a través d’una cursa no competitiva que combinarà esport, cultura i festa. La presentació s’ha fet de manera simultània a Catalunya, el País Valencià i les Balears, com a símbol de la voluntat d’agermanament entre territoris. Impulsat a través de la col·laboració de més d’un centenar d’entitats, el Correllengua tindrà actes culturals, concerts, tallers i activitats populars en prop de 1.500 municipis i s'aturarà i en farà actes de rebuda en un centenar.

Vilafranca es va encendre amb la flama del Correllengua 2024. El pas de la flama de la llengua pels municipis del Pla de Mallorca va tenir moments emotius i una significació ben especial a Vilafranca de Bonany. Les participacions de Tomeu Penya amb la lectura del manifest i la de Margalida Morlà, una dona de 102 anys, que passà la flama a Pau Nadal Jaume, de dos anys, regalaren moments d'emoció i imatges que quedaran fixades en la història de la lluita en defensa de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.