Abacus tanca la seva botiga a Palma amb la voluntat de concentrar l’activitat a l’illa a través de la històrica llibreria Quart Creixent i reforçar així "una llibreria independent amb arrelament, trajectòria i compromís cultural". Segons han detallat a través d'un comunicat, aquesta decisió coincideix amb la incorporació de Quart Creixent al projecte liderat per Abacus Cooperativa i La22, una iniciativa de suport a la xarxa de llibreries independents.

Cafè amb llet i croissant d’aquells que es desmunten perquè són ultracongelats per a hostaleria, 6,5 euros. Entrepà de truita, cervesa i cafè, 28 euros. No es tracta de cap restaurant de luxe, sinó d’un bar qualsevol amb taules compartides en la major part dels casos a qualsevol dels aeroports de les Illes Balears i de la resta de l’Estat. “És una vergonya pagar això per un cafè i una pasta, a mi em fa tanta ràbia que, si ho puc evitar, no prenc res. Però no sempre pots. Jo viatj pràcticament cada setmana i, a vegades, de tornada, no et queda més remei”, explica Marta Riera, una executiva que atén l’ARABalears abans de passar el control de seguretat de l’Aeroport de Son Sant Joan.

La Llibreria Catalana de Maó tanca. La seu de les antigues reunions clandestines del moviment socialista de Menorca en els primers mesos després de la mort del dictador ha dit prou. Miquel Llompart, fill de Santiago Llompart, cofundador del PSM i de la llibreria, ha decidit jubilar-se i vendre el negoci. Sense descendència ni relleu generacional, amb ell tanca una etapa de 49 anys que ha marcat els autors i les obres de temàtica menorquina, que sempre han trobat el seu espai de difusió en aquesta cèntrica cantonada del carrer de Sant Manuel amb el camí del Castell.

A les Illes Balears, prop de 400.000 persones tenen una assegurança sanitària privada. La saturació del sistema públic, lligada a la suposada atenció més ràpida que ofereixen els hospitals privats, són un reclam per a la població. Ara bé, segons les fonts expertes consultades, la sanitat pública és millor, té més recursos i els tractaments més avançats. Això fa que a l’hora de la veritat hi hagi pacients que, si tenen una patologia greu, vagin a la pública i no generin despesa a les mútues. També hi ha casos en què les assegurances no volen pagar els millors tractaments perquè són massa cars i n’inclouen altres que tal vegada no són tan efectius, però sí més rendibles. De vegades, són els hospitals els que no tenen els procediments i l’instrumental necessaris per a la curació dels pacients.

Per 2.650 euros, l’empresa Desocupaciones Mallorca i Menorca –és la delegació a les Illes d’una altra companyia que es diu JMDesokupaciones– fa tot el procés per treure al carrer les persones que ocupen un immoble o els llogaters indesitjats. És el mateix preu, tant si s’aconsegueix recuperar l’habitatge en qüestió de dies, com si el conflicte arriba als tribunals i cal invertir-hi mesos de feina –aquesta empresa va ser condemnada el setembre de 2024 per assetjar una parella que havia entrat en un habitatge de manera il·legal.

Hi ha moltes xifres que retraten la situació de l’habitatge a les Illes, però algunes resulten veritables cops de realitat. Per exemple, la quota mitjana de les hipoteques que es varen signar el tercer trimestre d’aquest 2024 són de 1333,7 euros mensuals. Aquesta és la despesa mensual que de mitjana afronta cada mes una família si vol comprar un habitatge. Aquesta quota és la més alta de l’Estat, seguida de Madrid amb 1.128,8 euros, i Catalunya, amb 810,7. El que paga de mitjana un balear per la hipoteca d’un immoble és tres vegades superior que el que ha d’afrontar un extremeny, amb 438,8 euros mensuals, i un murcià, amb 468,3 euros.

En el món cultural, una de les figures més importants entorn de qualsevol creador és la d’aquella persona encarregada de fer que la seva obra obtingui visibilitat, reconeixement i si pot ser, èxit. Entre el creador i qui s’encarrega de promoure’l s’estableix una relació laboral que, ara i aquí, sol estar basada fonamentalment en la confiança entre ambdós. Passa amb els músics i els seus representants, com passa també amb els escriptors i els seus editors. Però n’hi ha una que sobresurt per damunt les altres perquè està majoritàriament regulada per pactes no escrits i qüestions que es donen per fetes, una estructura de sobreentesos que regeixen tot un mercat que mou milions d’euros: parlam de la relació que uneix galeristes i artistes.

Les vacances escolars han començat i, amb elles, una realitat que preocupa alguns i beneficia altres: les escoles d’estiu són de les poques opcions que tenen les famílies que no poden conciliar. En aquest context, hi ha empreses que fan bona feina i ofereixen una alternativa d’oci de qualitat a preu raonable. Però n’hi ha d’altres que entenen les escoles d’estiu com llars d’infants amb les quals volen aconseguir el màxim benefici possible. “Hi ha escoles que costen al voltant de 200 euros mensuals, però en reinverteixen només 30 i se’n queden 170”. “Els nins no tenen ni pilotes per jugar”, explica Margalida (nom fictici), una jove que ha treballat durant els darrers quatre anys a diferents escoles d’Exitim, Lúdic i Esports 85. Ara bé, la gerent d’Exitim, Maribel Vila, discrepa amb els que acusen les escoles d’estiu d’invertir poc. “Nosaltres ens gastam una doblerada descomunal en material”, diu.

Dimecres, Dia del Treballador, el futbolista Messi i la seva dona, Antonela Roccuzzo, es van vestir d’ídem. Amb una granota carbassa d’operari van fer visita a un polígon industrial. Granota carbassa sense taques, s’entén, que potser va anar a buscar un operari, també abillat amb granota carbassa. En aquest polígon és on es fabricarà el seu nou negoci. Segons paraules de l’enyorada estrella –jo recordo on érem quan va anunciar que ho deixava–, serà una "beguda hidratant". El 14 de juny del 2024 és quan el producte serà llançat al món.

Un prostíbul, un restaurant alemany de salsitxes i un saló de tatuatges es predisposen de manera aleatòria damunt la primera línia de platja de l’Arenal. El negoci del sexe està incorporat com una part més de l’oferta adreçada al turisme, de manera que, amb l’arribada massiva de visitants, també fa l’agost. Les fonts del sector calculen que la demanda durant els mesos d’estiu es pot arribar a multiplicar per tres i per quatre a les Illes, coincidint amb l’increment d’activitat econòmica i de pressió humana. De fet, només els anuncis d’escorts en pàgines web amb ubicació a les Balears ja varen augmentar un 30% el juny en comparació amb la temporada baixa. “A Madrid i Barcelona, ciutats més grans, he tingut clients turistes, però aquí la demanda és molt superior”, assegura Sadira –nom professional–, que té 28 anys i és mallorquina, encara que sobretot ha fet feina com a treballadora sexual a la Península.

M’ho explica –i me n’envia les proves– la meva veïna Olga, de cal Jepet, a tocar del parc natural de Montserrat. Aquest matí, fent un passeig amb els gossos, s’ha trobat les furgonetes, que ja fugien amb el botí, i un fardell immens, que amb les presses s’han descuidat. Són recol·lectors –espoliadors– de llentiscle, un arbust que hi ha pels nostres boscos i que s’ha convertit en un negoci il·legal. Van a una zona, tallen tot el llentiscle que troben, sense entretenir-se gaire a mirar si han aixafat tres gripaus o un sembrat, i un cop han arrasat amb tot, canvien de bosc i sant tornem-hi. Venen el botí a empreses europees, per fer rams. El llentiscle es veu que és molt preuat en diversos països d’Europa. La normativa és poc clara, suposo. Jo puc anar a recollir farigola i dependrà del meu criteri que acabi, o no, amb tota la farigola del bosc.

L'oració completa d'aquest preciós vers en castellà (i qualque falta d’ortografia) té més d'aquestes quinze síl·labes, tot i que les mantindrem en la intimitat de l'autora devers el anys quaranta...

Aquest diari publicava fa només uns dies la notícia que alguns pobles estan oferint lloguers molt barats i vinculats a l’explotació d’un petit negoci útil i pràctic, com ara una fleca. L’incentiu pretén atraure persones que vulguin viure fora de la ciutat a canvi de pagar un lloguer molt baix i amb el compromís de fer-se càrrec d’una botiga o espai que aspiraria a cobrir les necessitats quotidianes dels habitants de la població i els estalviaria haver de conduir fins a la ciutat per obtenir uns queviures mínims o uns serveis bàsics per al seu dia a dia. Tanmateix, el text es feia ressò de la gran dificultat amb què es troben aquests petits indrets per fidelitzar els nouvinguts que, d’entrada, se senten estimulats per aquestes propostes; per aconseguir que els negocis es mantinguin sense que les persones encarregades d’explotar-los marxin al cap de poc temps del poble.

La principal amenaça al món de l'esport és el negoci il·legal, cada cop més gran, que gira a l'entorn de la compra de partits. Ni el dopatge representa un perill tan gran. És la conclusió a la qual han arribat els diferents ponents d'un debat que ha muntat l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona. "En els vestidors se sap quan un jugador baixa la intensitat, si està apostant per un resultat", ha explicat el president de la Lliga, Javier Tebas: "Inclús aposten des del vestidor, al descans".