El record molt bé assegut a primera fila del camp de futbol. A davant seu hi descansaven les senalles que portava cada diumenge replenes de fruits secs: pipes, cacauets, blat de les Índies. Llepolies per fer més agradable l’estona. Qui més qui manco s’hi acostava, fins i tot la gent que observava el joc des del cotxe i aprofitava per escoltar els partits radiats. Llavors era fàcil saber on s’asseia la gent perquè els redols de clovelles els delataven. A l’estiu, per les festes, també venia a la plaça. M’agradaven, sobretot, les xufes, encara humides que servia dins una paperina. Aquelles boletes cruixents i arrugades no s’assemblaven a la resta de fruits secs que hi solia haver per ca nostra i no crec que me les menjàs mai de cap altra manera que no fos aquella. Quan vaig tastar l’orxata de xufes per primera vegada, em va costar relacionar-ne el sabor amb el tubercle que la produïa.

La noia es toca un moment el clip que li agafa la gorra blanca de ratlles carbasses, a joc amb l’uniforme, i suca l’aparell per a fer boles de gelat en un bol amb aigua. N’ha posat un de menta (que no el demana ningú) i ara en posarà un de xocolata (que el demana tothom). “Mig litre?”, pregunta. I com que la parroquiana li diu que sí, agafa un envàs de porexpan i el comença a omplir. A la parroquiana se li eriça el clatell de plaer en veure com tragina amb la pala, perquè l’envàs quedi curull, sense ni un espai buit, mig distreta i mig concentrada, com un nen que fa un castell de sorra, com qui juga a cuinetes. Li agrada tant veure-ho, que demana un altre gelat. Un de mango. De litre.

Les primeres orxates Fillol es van repartir, com tants altres productes de principis del segle XX, de manera ambulant. Els Fillol havien arribat als anys 20 de Xàtiva (País Valencià), bressol d’aquesta beguda vegetal tan refrescant, per instal·lar-se a Badalona. Aviat es van adonar, però, que el producte generava molt més entusiasme a la gelateria que van obrir al passeig de la Rambla de la ciutat que fent tombs a la recerca de clients. Ara el negoci està en mans de Xavier Juan, quarta generació d’aquesta nissaga d’orxaters amb local a tocar del mar, que ha rellançat la marca amb una petita fàbrica per vendre també a altres bars i restaurants. “Vaig començar a fer orxata i granissats amb 17 anys i aquí seguim”, recorda el propietari.

Quan la temperatura s’enfila, l’orxata es ven a litres. Ho asseguren els elaboradors d'orxateries artesanals com El Tío Che, La Campana, La Valenciana, Sirvent –del carrer Parlament, de Barcelona–, i Fillol, a Badalona. “La gent s’ha acostumat a beure-la a l’estiu, però nosaltres voldríem vendre-la tot l’any”, afirma Xavier Fillol. Per fer més coneguda la beguda vegetal, els cinc establiments s’han inventat una ruta amb l'objectiu que la gent les visiti totes i compari els gustos. “Ningú de nosaltres revelem la recepta exacta ni tampoc acordem els preus però sí que ara hem decidit fer pinya perquè ens hem adonat que podem fer molt més junts que separats”, explica Dídac Mullor de Sirvent.

La xufla té efectes afrodisíacs que fan augmentar la libido masculina. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi del Centre Nacional per a la Informació Biotecnològica (NCBI) dels EUA, del qual s'ha fet ressò l'agència Efe. Aquesta conclusió confirma el que ja se sabia des del segle XII, ja que aquestes propietats afrodisíaques, tant de la xufla seca com de la seva forma líquida (l'orxata), estan recollides al conegut tractat d'agricultura 'Kitabb al-Fallah', escrit per Ibn al Awwam llavors.