En lloc de col·laborar amb 3.500 euros amb la històrica Fundació Sambori, que des de fa anys organitza un concurs literari escolar, millor subvencionar una entitat que nega la unitat del català com l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana. I en lloc d'ajudar la campanya per a la Promoció del Llibre Valencià, recompensar el treball de l'Escolania Nuestra Señora de los Desamparados amb 8.000 euros. Aquesta és la nova mesura del Partit Popular i Vox, que han decidit esmenar el pressupost a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per al 2024.

València tindrà una doble denominació bilingüe. En la versió suposadament en valencià optarà per la forma Valéncia –amb accent tancat en la e i no obert com estableix la normativa– i en la versió en castellà per Valencia. La mesura, aprovada amb els vots del Partit Popular i Vox en la comissió de Benestar Social, Educació, Cultura i Esports de l'Ajuntament de València, suposarà assumir les secessionistes Normes del Puig –alternatives a les oficials– i els criteris d'entitats contràries a la unitat del català com són Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. El canvi es culminarà quan l'aprovi el ple de l'Ajuntament i el ratifiqui la Generalitat Valenciana. Ara bé, perquè això passi, caldrà que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua emeti un informe favorable, circumstància molt dubtosa.

Més d'hora i mitja de reunió i posicions molt allunyades, fins i tot contraposades. D'una banda, demanda de mantenir la promoció del coneixement del valencià; i, de l'altra, qüestionament dels òrgans científics i peticions de flexibilitzar la normativa i acostar la llengua a un registre més col·loquial. Així és com es pot resumir la reunió mantinguda aquest dilluns entre la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, i el cap del Consell, Carlos Mazón, que havia sol·licitat la trobada.

"Conciliar la realitat filològica amb la realitat legal i sociològica valenciana". Aquest va ser l'objectiu amb el qual l'any 2005 l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va proposar l'ús de la denominació català-valencià que dilluns el PSPV va reivindicar per frenar l'estratègia secessionista de PP i Vox, que la setmana passada es van afanyar a reclamar que el valencià compti amb el mateix "estatus d'oficialitat" que el català, l'euskera i el gallec en les institucions espanyoles i europees.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha mostrat la seva preocupació per les possibles conseqüències de l'aplicació del decret del requisit lingüístic que ha de regular els nivells del coneixement de català que la Generalitat i els ajuntaments del País Valencià exigiran als treballadors públics.

Dos anys després de la seva publicació en la web, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha editat en format imprès el seu diccionari normatiu. Una obra que ha suposat 10 anys de treball i que ha donat com a resultat més de 3.300 pàgines on es recopilen més de 90.000 entrades que recullen la diversitat lingüística valenciana. Una obra que, segons han explicat els responsables de la seva edició, té l'objectiu de "fer un pas endavant" per aconseguir la definitiva pau lingüística, ja que el diccionari incorpora un llenguatge amb el que "tothom pot sentir-se còmode" parlant valencià.