Enguany, la concessió del premi Nobel d’economia arriba en un moment oportú, quan els vents de recessió bufen fort i quan cal que les autoritats bancàries, econòmiques i monetàries de les grans àrees monetàries del món no s’equivoquin. El premi s’ha concedit per la recerca dels guardonats sobre bancs i crisis financeres. En tots tres casos (Bernanke, Diamond i Dybvig) per articles publicats fa prop de quaranta anys –entre 1983 i 1984– que estudiaven la funció dels bancs, la modelitzaven i en deduïen característiques –fortaleses i febleses– permanents. Bernanke oferia, recorrent molt a la història econòmica, una explicació bancària de la profunditat de la Gran Depressió. Segons ell, si s’haguessin pogut estalviar els pànics bancaris i si s’haguessin salvat molts dels bancs que van desaparèixer, la depressió hauria estat molt menor. La política de la Reserva Federal (dels Estats Units) va ser, entre 1929 i 1933, un desastre, atès que va deixar caure els bancs sense fer res. Simultàniament a Bernanke, Diamond i Dybvig aprofundien en la natura dels bancs, subratllaven la importància de la seva tasca d’intermediació financera entre estalviadors i inversors i observaven que, tanmateix, tenien el risc de patir pànics bancaris. Proposaven que un fons de garantia de dipòsits solucionaria el risc de pànic bancari i milloraria enormement la confiança dels dipositants i el funcionament de l’economia. Posteriorment, insistint en la mateixa direcció, van subratllar la importància que els bancs centrals fessin de prestadors en darrera instància del sistema bancari.

El consell d'administració del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) ha autoritzat que Espanya pugui retornar per anticipat de manera voluntària 1.000 milions del rescat bancari de 41.300 milions que va rebre de la UE el 2012, segons ha informat aquest dilluns la institució.

“Quan va esclatar la crisi de Bankia, probablement no hi havia cap banc espanyol que no estigués en fallida”. La frase és d’un alt directiu bancari sobre les dificultats del sector després de la munió de caixes que van haver de ser rescatades l’any 2012. La confessió té la seva importància perquè estableix una baula de continuïtat entre la gran crisi financera del 2008 i la situació actual de la banca.

El president francès, François Hollande, s'ha mostrat aquest divendres a favor de recapitalitzar els bancs espanyols amb fons europeus, després de reunir-se a Washington amb el seu homòleg estatunidenc, Barack Obama.