Quin és l’impossible del títol de la novel·la de l’escriptor italià Erri De Luca (publicada en català per Bromera)? Doncs la impossibilitat d’una trobada accidental en un agrest i isolat corriol de les Dolomites entre un vell exmembre d’un grup armat a la Itàlia del segle XX i un excompany i examic, un pentito que va denunciar els seus companys per salvar la pell. A aquesta impossibilitat s’agafa amb dents i ungles un jove jutge amb l’afany de demostrar que la mort del delator no va ser un accident sinó un homicidi premeditat.

L’escriptor Erri De Luca (Nàpols, 1950) respon aquesta entrevista des de la cuina de casa seva. Al darrere hi té desenes d'etiquetes de vi que atapeeixen la paret. Diu que el vi l'inspira i fa que li tornin els records, i després els escriu. De Luca ha tingut múltiples vides: ha treballat com a paleta i camioner; durant la Guerra dels Balcans anava amunt i avall portant ajuda humanitària, i ara també ha anat diverses vegades a Ucraïna. Ha culminat cims altíssims i va militar a Lotta Continua entre el 1968 i el 1976. L’any 2014 va ser processat com a instigador del sabotatge de la línia d’alta velocitat Torí-Lió després d’unes declaracions públiques en què defensava que es preservés l’ecosistema de la Vall de Susa, per on havia de passar el tren. Ha escrit una cinquantena d'obres, i a l'última, A tamaño natural. Historias extremas de padres e hijos (Seix Barral), parla de les relacions entre pares i fills, tot i reconèixer que ell només ha estat fill. Al llibre afloren moltes relacions. Des de la d'Abraham amb Isaac –l'autor coneix molt bé l'Antic Testament, perquè l'ha traduït– fins a la que té una dona amb el seu pare, que és un criminal nazi, passant per la seva pròpia experiència.

La prosa d’Erri De Luca s’ha descrit infinitat de vegades com a poètica, encara que l’autor no hi estigui d’acord. “En comptes de ser poètica, la meva prosa és concentrada i densa -va dir ahir abans de llançar una de les seves eficaces metàfores-. És com un pou d’aigua marina del qual s’ha evaporat el líquid i només en queda la sal. L’escriptura és el residu de la vida que hi ha passat”. A simple vista, l’aparença d’Erri De Luca (Nàpols, 1950) és fràgil, però es tracta només d’un miratge, igual que el lirisme de la seva literatura.

L'escriptor italià Erri De Luca ha estat absolt aquest dilluns a Torí dels càrrecs d'instigació al sabotatge de les obres del tren d'alta velocitat entre la capital piemontesa i Lió (França).

Representants de la vida pública i política italiana han donat suport a través de les xarxes socials a Erri de Luca amb el 'hashtag' #iostoconerriiostoconerri, després que la Fiscalia de Torí hagi demanat vuit mesos de presó per a l'escriptor italià. Entre els missatges de suport destaca el de l'exfiscal i alcalde de Nàpols, Luigi de Magistris, que l'ha defensat en el seu compte de Twitter: "No es processa la cultura, no s'arresta la llibertat de pensament.

La Fiscalia de Torí ha sol·licitat la pena de presó de vuit mesos per l'escriptor italià Erri de Luca, acusat d'instigar el sabotatge de les obres de la línia d'alta velocitat ferroviària (TAV) entre la capital piamontesa i la ciutat francesa Lió. Segons ha explicat el procurador Antonio Rinaudo durant la vista, de Luca va incitar a "un context de violència", en concret durant una entrevista el 2013 on l'autor italià va afirmar: "El TAV ha de ser sabotejat".

"Per la llibertat d'expressió, jo també #EsticambErri". El prestigiós escriptor napolità i veterà activista Erri de Luca ha rebut aquest divendres una allau de suports a través de Twitter, arran d'una piulada col·lectiva organitzada per l'esquerra alternativa catalana a les 12.00 hores del migdia.

La infantesa i els carrerons de Nàpols. La roba estesa, els nens que juguen a futbol, les mares que els criden a sopar des dels balcons, els pares que els venten un bolet si fan tard. L'univers del narrador Erri De Luca (Nàpols, 1950) és inconfusible. Si descobrir el seu debut, Non ora, non qui, suposava una immersió radical en una literatura d'intensitat alta i prosa essencial (l'escriptor acostuma a dir que desconfia dels adjectius i només es refia dels substantius), la resta de llibres que ha anat publicant -i que en català hem pogut llegir a Empúries (Tu, meu, Tres cavalls), La Magrana (Montedidio) i Bromera (El pes de la papallona)- no sorprenen, però tampoc no deceben el lector devot.